La restricció de mobilitat provocada pel confinament ha fet que molts ajuntaments de la Costa Brava, on hi ha segones residències veiessin com han incrementat de manera significativa les demandes d’empadronament. Es tracta de persones que viuen fora de la regió sanitària de Girona, i que amb el padró, s’asseguren poder passar el confinament a la demarcació sense problemes. Una d’aquestes localitats és Castell-Platja d’Aro, al Baix Empordà. I és que durant el període de confinament s’han empadronat unes 250 persones al municipi, un centenar d’elles els darrers 30 dies. Una situació que també passa en altres localitats del litoral gironí com Calella de Palafrugell o el Port de la Selva (Alt Empordà).
Augment significatiu dels empadronaments en aquelles localitats de la Costa Brava que tenen més segones residències. El motiu és que, amb la restricció de mobilitat, moltes persones han optat per empadronar-se on no viuen habitualment, i així no tenen problemes per desplaçar-se, encara que tinguin la feina, per exemple, a Barcelona o a la seva àrea metropolitana. A més, també hi ha un cert nombre de persones que amb el confinament han vist que el teletreball era una opció “viable” i han decidit apostar per canviar de residència habitual.
Un bon exemple d’aquesta situació és Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà), on durant el confinament han registrat més de 250 empadronaments, 96 dels quals el mes de maig. La gran majoria són veïns de fora de la localitat, que, fins ara, només venien durant les vacances o els caps de setmana.
L’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, diu que estan “sorpresos”, i vincula el fenomen a la polèmica que hi va haver l’endemà de la declaració de l’estat d’alarma, on centenars de propietaris de segones residències van anar a passar el confinament al municipi costaner. Jiménez es felicita que això també hagi servit per “incentivar” el teletreball.
Altres localitats del litoral gironí on també s’ha percebut un increment dels empadronaments són Calella de Palafrugell (Baix Empordà), Cadaqués o el Port de la Selva (Alt Empordà). En aquest darrer cas, dels més de 40 que s’han registrat les darreres setmanes, bona part són de ciutadans estrangers, principalment francesos, que viuen des de fa temps al poble.
A Palafrugell, en canvi, la situació ha estat diferent. L’Oficina d’Atenció al Ciutadà ha rebut més de 200 trucades en dos mesos de persones que es volien empadronar telemàticament, però l’Ajuntament no permet aquest tràmit si no es fa de manera presencial. Fonts municipals expliquen que “l’allau” de trucades ha estat “sobtat” i donen per fet que moltes persones “no s’han atrevit” a venir pels controls que hi havia.
Les segones residències a Palafrugell es concentren a tres pobles que pertanyen a aquesta localitat i que estan arran de mar, Llafranc, Calella de Palafrugell i Tamariu.
A l’interior, també
Però a banda de les localitats de costa, els ajuntaments de l’interior de les comarques gironines també tenen aquesta casuística. Un bon exemple és Camprodon (Ripollès), que compta amb un veïnat – Font Rubí – on la majoria de cases són segones residències.
Aquí, l’alcalde del poble, Xavier Guitart, va queixar-se quan el primer cap de setmana d’estat d’alarma va veure com tots molts d’aquests veïns venien a passar el confinament al poble, malgrat que no estava permès, i posaven “en risc els serveis essencials de la comarca”.
Un altre exemple és el municipi de Monells (Baix Empordà), que comparteix ajuntament amb Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura. Aquí han vist com superaven per primera vegada els 1.300 empadronats.
El batlle del municipi, Dani Encinas, reconeix que han notat “més moviment” els darrers dos mesos de veïns que habitualment entre setmana no són al poble. “Normalment teníem una o dos altes al mes i ara hem vist com, de cop, s’han empadronat prop d’una trentena de persones”, assenyala.
