El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Bernat Solé; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó; el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn; la vicepresidenta quarta i diputada per a les polítiques de Participació, l’Agenda 2030 i els ODS de la Diputació de Barcelona, Núria Parlon, i representants de les administracions locals, del món empresarial i d’entitats del tercer sector han participat aquest matí en una trobada de país, organitzada per la Diputació de Girona, per assolir conjuntament els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
També hi han intervingut la vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta de Dipsalut, Maria Puig; el diputat de Desenvolupament Sostenible, Joan Fàbrega, i la diputada de Medi Ambient, Anna Barnadas.
En la trobada, per via telemàtica, s’han tractat diversos aspectes sobre aquesta fita global i transversal, en l’àmbit català, i s’ha donat un èmfasi especial al context actual, molt marcat per la situació d’emergència produïda per la COVID-19. L’objectiu ha estat establir un espai de treball, de debat i de reflexió conjunt per assentar les bases que possibilitin el compliment dels ODS per a l’any 2030.
El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha assenyalat que l’assoliment dels ODS «no el podem fer sols, sinó que l’hem de fer juntament amb el Govern del país, les altres diputacions catalanes, les universitats, els sindicats, les entitats empresarials, les organitzacions del tercer sector i la ciutadania». Tal com estableix l’ODS 17, «Aliança pels objectius», és essencial la implicació de «tothom perquè tots plegats complim aquests objectius i, per tant, donem resposta a aquests reptes, per no condicionar les capacitats de les generacions futures», ha puntualitzat el president de la Diputació de Girona. Segons ha alertat l’ONU, el desenvolupament econòmic i social que s’està duent a terme actualment no és sostenible en el temps i, consegüentment, derivarà en la finalització dels recursos del planeta.
Aquest punt també ha estat exposat en la taula rodona «L’Agenda 2030, una agenda per a la reconstrucció post-COVID», en la qual han participat tant Miquel Noguer com Bernat Solé, juntament amb Noemí Llauradó, Joan Talarn i Núria Parlon. Tots han coincidit a afirmar que les institucions tenen un paper clau en aquest full de ruta vers l’assoliment dels ODS. Amb aquest objectiu, el passat mes de febrer, administracions públiques, universitats, sindicats, entitats empresarials i organitzacions del tercer sector van constituir l’Aliança Catalunya 2030, un acord transversal per establir compromisos concrets en aquest àmbit.
Durant la taula rodona, moderada per Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), també s’ha destacat que, tot i la labor duta a terme per les administracions des del 2015 (any en què l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar l’Agenda 2030), els plantejaments estratègics i les actuacions en aquest àmbit s’han vist molt condicionats per la irrupció de la COVID-19. Consegüentment, l’Agenda 2030 es planteja com una agenda de reconstrucció post-COVID, atès que la pandèmia afecta transversalment tots els objectius de desenvolupament sostenible i, per tant, en condiciona l’assoliment en la propera dècada.
Miquel Noguer ha remarcat que «som en una crisi sanitària, la de la COVID-19, que derivarà en una crisi econòmica i social molt important del món en general i de la nostra societat en particular», i que, per tant, «hem de ser cautelosos i pensar en els objectius i en els col·lectius més vulnerables, i vincular-ho estretament al foment de l’economia i el comerç del territori, entre d’altres». I ha afegit que «hem de ser capaços d’adaptar els reptes del present sense perdre de vista el futur».
El conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, ha assegurat que «no renunciem de cap manera a les ambicions i esperances que hem dipositat en el mandat col·lectiu de l’Agenda 2030». Per Solé, «la reactivació al nostre país, i a la resta del món, exigeix criteris de sostenibilitat econòmica, social i ambiental», i l’Agenda 2030 és «la columna vertebral per a la reconstrucció en l’era COVID». El conseller ha fet una crida «a la consciència i al compromís col·lectiu de totes les institucions».
Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, ha manifestat: «El Patronat de Promoció Econòmica dedica el 77 % del seu pressupost a implementar els ODS en divuit activitats i projectes, especialment els que fan referència a consum i producció responsables, treball digne i creixement econòmic, ciutats i comunitats sostenibles, i acció climàtica, amb un import total de 27,5 milions d’euros».
Per la seva banda, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llaurador, ha destacat: «El nostre Pla de Xoc COVID-19 té com a objectiu final potenciar la reactivació econòmica i social dels municipis de la demarcació. S’ha gestat en línia amb els ODS de l’Agenda 2030, apostant fermament per les polítiques d’igualtat, el treball digne i el creixement econòmic, així com el consum i la producció responsables. S’hi impulsen els sectors clau en la reactivació econòmica i social: la salut pública, l’ocupació i l’emprenedoria, el turisme, l’educació, la cultura o l’acció social».
Finalment, la vicepresidenta quarta i diputada per a les polítiques de Participació, l’Agenda 2030 i els ODS de la Diputació de Barcelona, Núria Parlon, ha destacat que el desplegament de l’Agenda 2030 s’ha fet d’acord amb les polítiques de participació ciutadana, la qual cosa «ha permès treballar les dues lògiques, dels ajuntaments i de la mateixa Diputació, i fer-les interdependents», i s’han concretat en «dinou projectes transformadors des d’una perspectiva local». Per Parlon, «el principal repte, avui, són els indicadors; que siguin de fàcil consulta i interpretació. L’objectiu és que els municipis puguin desplegar els ODS independent de la seva grandària».
La jornada ha finalitzat amb la taula rodona «Treballant pels ODS des de l’àmbit local. Casos pràctics», moderada per la diputada de Medi Ambient de la Diputació de Girona, Anna Barnadas, en què han participat el president de la PIMEC Girona, Pere Cornellà; un representant de la Creu Roja Girona i caps de servei de l’ens supramunicipal i gerents del seu grup institucional. Durant aquesta taula rodona s’han exposat diversos casos pràctics sobre l’aplicació dels ODS en l’actualitat, per conscienciar que no es tracta de grans plantejaments teòrics, sinó que afecten la realitat del dia a dia.
El Pla Estratègic per a l’Assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible
Un dels aspectes que s’han tractat en la jornada ha estat la presentació del Pla Estratègic per a l’Assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de la Diputació de Girona. El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que des de l’ens supramunicipal «hem fet evident que creiem en la necessitat d’assolir els ODS. Hem acarat el Pla de Mandat 2020-2023 amb l’Agenda 2030, hem creat la secció de Desenvolupament Sostenible, dins de l’Àrea de Presidència, per encaminar les nostres polítiques cap a aquests objectius, i ara el que hem de fer, com a ajuntament d’ajuntaments que som, és estendre’n la implementació als ajuntaments de la demarcació».
Joan Fàbrega, diputat de Desenvolupament Sostenible de l’ens supramunicipal, ha estat l’encarregat d’exposar les fases en què s’organitza aquest eix prioritari de les polítiques públiques que la Diputació de Girona i el seu grup institucional estan implementant, les quals es troben dividides en dos grans grups: les internes i les externes.
«Teníem clar que si volíem que l’Agenda 2030 servís per transformar les comarques gironines, primer ens havia de transformar a nosaltres. Ara ens trobem immersos en un procés de formació interna i en breu crearem una comissió transversal que servirà per acompanyar les àrees i els organismes en la reorientació de les polítiques i les actuacions cap a la sostenibilitat», ha explicant Joan Fàbrega.
«Municipalitzar» els ODS és una de les fases més rellevants del Pla Estratègic per a l’Assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. Aquesta fase de municipalització dels ODS se centra principalment a donar suport als ens locals perquè els posin en pràctica i els apliquin en l’àmbit administratiu. «Estem preparant un manifest d’adhesió a l’Agenda 2030, amb el qual els ens locals podran mostrar el seu compromís amb els ODS, al qual seguirà l’obertura d’una línia de subvencions perquè els ajuntaments puguin fer estudis tècnics per alinear l’acció de govern amb els ODS i perquè puguin fer formació, així com un pla de serveis amb el qual els oferirem assessorament tècnic», ha afegit el diputat.
L’experiència de Dipsalut
Maria Puig, vicepresidenta tercera de la Diputació de Girona i presidenta de Dipsalut, ha dut a terme la presentació de l’experiència de Dipsalut, l’organisme de salut pública de la Diputació de Girona, en relació amb la incorporació dels ODS en les accions que s’hi desenvolupen.
Amb el títol «Els ODS al món local, des de la salut, el benestar i la sostenibilitat», Maria Puig ha explicat que el marc conceptual propi de Dipsalut, el que és a la base de totes les seves actuacions des de gairebé els inicis d’aquest organisme, té molts punts de coincidència amb la perspectiva dels ODS: «potser precisament per això l’organisme va ser un dels pioners a Catalunya a l’hora de situar-los sobre el terreny i d’incorporar-los a tots els seus programes: des de les accions de salut ambiental fins a les d’educació per a la salut, i, fins i tot, en les línies de suport econòmic».
