Els equips ofereixen servei als professionals, pacients i familiars cada dia de vuit del matí a les vuit del vespre i ho fan a través de visites presencials, telefòniques i sessions grupals en el cas dels treballadors o videotrucades i atenció personal en el cas dels malalts i les seves famílies. Segons explica la psicòloga clínica de l’IAS, Mercè Soms, coordinadora de l’equip al parc hospitalari, l’objectiu en el primer cas és ajudar a la mateixa gestió emocional i minimitzar l’estrès, per mantenir l’atenció i concentració necessàries per exercir les tasques assistencials “el millor possible”.
Per la seva banda, Natàlia Artigas, psicòloga i coordinadora de l’equip del Trueta, afirma que aquesta situació d’emergència ha generat un “escenari d’incertesa, por i angoixa”. “L’augment de les reaccions emocionals és normal davant els esdeveniments extraordinaris com els que estem vivint i és important poder-les reconèixer i acceptar”, manté Artigas. “Per poder ajudar és imprescindible una bona gestió emocional”, afegeix Laura Fàbregas, psicòloga del parc hospitalari.
Segons expliquen les expertes, el servei d’ajuda als professionals ha adaptat una eina de debriefing clínic per ajudar els equips. Un recurs que ha rebut bona acollida entre els treballadors. Es tracta d’una conversa guiada de 15 minuts per poder treballar les preocupacions de l’equip, emfatitzar el que es fa bé, buscar què i com millorar, acordar solucions i evitar caure i instal·lar-se en la queixa perquè, mantenen, “no ajuda”. Aquest procediment també inclou l’aprenentatge d’estratègies de descompressió per millorar la gestió de l’estrès i recomanacions d’autocura. Concretament han fet més centenar de debriefings al llarg d’un mes als hospitals Trueta i Santa Caterina.
D’altra banda, han elaborat un protocol per ajudar els professionals sanitaris a donar males notícies i de dol per telèfon en aquest context d’emergència sanitària.
En relació a l’atenció que els equips ofereixen als pacients i les famílies, es promou la comunicació i l’acompanyament entre el pacient i la família a través de tabletes, un recurs que, segons explica Soma, evita “la sensació de soledat i aïllament, donades les circumstàncies”. En aquest sentit, subratllen, esdevé “cabdal” l’acompanyament en el procés de final de vida i s’ofereix suport espiritual en cas que es requereixi. Així, fan acompanyament als familiars, tant presencialment com per telèfon, facilitant que la família es pugui acomiadar de la manera més desitjada possible, ja que la situació motivada per la pandèmia no permet el contacte físic, sales de vetlla ni cerimònies de comiat. Els equips dels hospitals treballen coordinadament amb l’equip de psicòlegs de suport a l’atenció primària, que fan el seguiment a les famílies dels difunts
El programa de suport emocional també s’ha posat ara en marxa per als professionals de la Fundació Salut Empordà, amb un equip de professionals de la Xarxa de Salut Mental de l’IAS i d’altres psicòlegs externs.
L’equip del complex hospitalari de Salt està format per vuit professionals i l’equip del Trueta compta amb dotze especialistes, inclosos els psiquiatres de la Xarxa de Salut Mental que fan la interconsulta. Aquests equips s’han reforçat amb professionals que habitualment treballen a altres dispositius i residents de salut mental i estant coordinats pels psicòlegs de suport a primària en l’acompanyament a les famílies en els processos de dol.
Suport psicològic a atenció primària
Per atendre les peticions de suport emocional tant de professionals com de pacients i familiars en l’àmbit de l’atenció primària, els nous equips s’ajuden del recurs dels psicòlegs del Programa de Suport a la Salut Mental de Primària, que també depèn de la Xarxa de Salut Mental de l’IAS. Per reforçar les àrees del Gironès, Selva interior i Garrotxa, compten amb els psicòlegs de cronicitat, que depenen del centre sociosanitari Mutuam Girona.
Tots ells estan a disposició de les demandes que es reben, tant de professionals com de pacients. Pel que fa a professionals que treballen en residències de la regió sanitària de Girona, compten amb el recurs dels psicòlegs del SEM i del Dipsalut, que donen suport emocional a aquests professionals.
En el cas de les tres àrees bàsiques de Salut del Maresme (Tordera, Canet i Pineda de Mar) el recurs arriba de part de Comunitat Terapèutica del Maresme, que proveeix els serveis de salut mental de la zona. Per la seva banda, els equips de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de cada comarca també atenen els professionals i usuaris de les residències del territori, sent especialment important la seva tasca en les que acullen persones amb discapacitat.
En l’àmbit d’acompanyament al tram final de vida, l’equip de PADES (atenció domiciliària) fa una primera intervenció, amb famílies i professionals, i si s’escau es demana el suport als equips de psicòlegs creats amb motiu de la pandèmia.
Els neguits
Els equips de suport emocional que exerceixen als diferents centres coincideixen en les preocupacions principals dels diferents col·lectius que atenen. Segons han explicat, els professionals solen estar neguitosos pel temor al propi contagi i per les dificultats que suposa gestionar una quotidianitat molt canviant, així com pel propi benestar i el dels seus companys de feina.
En relació amb les famílies dels pacients ingressats, l’angoixa ve determinada per no poder acompanyar-los. Per això, remarquen, agraeixen molt el suport que reben a través de les trucades i les videoconferències que es fan diàriament amb els pacients. Quan la situació del pacient és molt greu i s’apropa el final de vida, la família agraeix poder-los acomiadar durant una estona, encara que sigui breu. “És un dels moments més difícils, però necessaris i alhora més agraïts i emotius”, mantenen els psicòlegs.
En relació amb els pacients ingressats amb covid-19, genera malestar sobretot la incertesa sobre la l’evolució de la malaltia i el fet de no poder veure la família. Pel que fa als integrants dels propis equips que ofereixen l’atenció psicològica, tots ells asseguren ser testimonis de situacions “molt dures” i el que més els preocupa és com cuidar-se per poder ajudar, la possibilitat de contagi i les precaucions que han de mantenir a casa amb la família.
