L'Audiència de Girona ha condemnat a 22 anys de presó l'acusat de matar l'home trobat al voral d'una carretera a Cabanelles el 28 de febrer del 2021. Al banc dels acusats s'hi van asseure dos investigats, però un va quedar absolt perquè el jurat popular va considerar que no hi havia proves que avalessin la seva participació en els fets.
Així mateix, el jurat va resoldre que Florin Petcu era "l'únic autor" del crim. La sentència recull el veredicte i el condemna per assassinat perquè la víctima no es va poder defensar, li va fer patir una "agonia innecessària" i el va tractar amb un "menyspreu absolut" quan el va "abandonar a la seva sort" al voral. L'Audiència ordena investigar dos testimonis per esbrinar si van mentir al judici.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, la de la qual ha estat ponent el magistrat Manuel Ignacio Marcello, parafraseja íntegrament el veredicte del jurat que, a l'hora de declarar culpable Florin Petcu, no va tenir cap dubte i va considerar provat, per unanimitat, que la tarda-nit del 27 de febrer del 2021 el soci del taller mecànic de la víctima va organitzar una festa al seu domicili, situat al camí Vell d'Avinyonet de Vilafant. Petcu i la víctima van coincidir a la celebració.
Ja la matinada del dia 28 de febrer, l'acusat va "propinar a la víctima una bateria de cops forts per tot el cos". Al judici els testimonis i els acusats van assenyalar que la disputa va començar per una discussió relacionada amb la droga que consumien. La sentència assenyala que l'atac va ser tan virulent que li va trencar el braç esquerre a la víctima.
Cap a dos quarts de quatre de la matinada, el processat va decidir traslladar la víctima amb cotxe fins a Cabanelles, on va "llançar el cos" al voral de la carretera. "En aquest moment, i de nou amb la intenció d'acabar amb la vida de la víctima i sabent que no es podia defensar de cap manera pels cops que li havia propinat prèviament, així com l'estat d'inconsciència en què es trobava, li va infligir diversos talls a diferents zones del cos i del coll i va abandonar el cos deixant-lo a la intempèrie", afegeix la sentència.
L'Audiència remarca que el jurat va avala que la víctima no va tenir cap possibilitat de defensar-se perquè l'acusat era exboxejador professional i això li donava "una superioritat clara". Per això, el tribunal resol que l'assassinat va ser amb traïdoria i també amb acarnissament.
El veredicte assenyalava que l'acusat va causar "una agonia i patiment absolutament innecessari" a la víctima: "Segons el mateix relat de l'acusat, el va abandonar a la intempèrie encara amb vida, en estat inconscient i agonitzant fins a la seva mort final per xoc posttraumàtic".
"Per a l'acreditació de l'acarnissament ha resultat molt contundent la declaració dels metges forenses, que van localitzar 34 lesions, algunes d'elles d'especial gravetat com la fractura de la mandíbula i la fractura de l'avantbraç", argument l'Audiència.
La sentència li aprecia l'atenuant per consum d'alcohol i drogues que el jurat va declarar acreditada.
Després de la lectura del veredicte, el fiscal Jerónimo Gómez i l'advocat de l'acusació particular, Sergio Noguero, van sol·licitar una pena de 22 anys i mig de presó per assassinat. L'Audiència ha imposat a Florin Petcu 22 anys de presó perquè considera que és la pena ajustada tenint en compte que el processat va actuar amb el més "absolut menyspreu cap a la vida aliena" quan va abandonar la víctima "a la seva sort" al voral de la carretera.
A conseqüència dels cops i talls infligits, la víctima va morir per xoc traumàtic. Un ciclista va trobar el cos al migdia i va alertar el 112. No van poder fer res per salvar-li la vida. A banda de la pena de presó, l'Audiència li imposa 9 anys de llibertat vigilada i haurà d'indemnitzar la família de la víctima (mare i cinc germans) amb 340.000 euros.
L'ALTRE ACUSAT, ABSOLT
El jurat popular va considerar que Petcu va ser qui va propinar la pallissa mortal a la víctima, però va declarar "no culpable" l'altre processat per set vots a dos. A l'hora d'argumentar-ho, el jurat va remarcar que no hi ha proves que avalin la seva participació en els fets, tal com sostenia la defensa encapçalada pel lletrat Joaquim Bech de Careda. La sentència declara l'absolució de l'acusat.
El jurat creia que, tot i que no va atacar la víctima, "sí que va tenir una participació indirecta important en el succés".
De fet, el veredicte assenyalava que l'haurien considerat culpable dels delictes d'encobriment i omissió del deure de socors, però no ho van fer perquè no n'estava acusat.
"La geolocalització i les imatges de les càmeres de seguretat l'ubiquen permanentment en el lloc de tots els fets, podent haver auxiliat la víctima trucant a la policia o traslladant-la a l'hospital quan encarar estava amb vida". Ell mateix va declarar que és un "covard" perquè no va ajudar la víctima i tampoc va fer res per "aturar" l'altre acusat.
"Com exposa el jurat, la seva actuació seria constitutiva com a molt d'un delicte d'encobriment i la conducta de no fer res i no brindar auxili a la víctima seria tributària d'un delicte d'omissió del deure de socors, reprotxant que no es formulés alternativament com a acusació", recull l'Audiència que subratlla que les acusacions feien "pivotar" la seva implicació en les declaracions de dos testimonis que no haurien mantingut la versió al judici.
"Com exposa molt encertadament el jurat, després del judici s'ha evidenciat de manera incontestable que el seu testimoni, tant en seu d'instrucció com davant del jurat, està mancat de tota credibilitat", raona el magistrat-president del jurat.
Són el soci de la víctima al taller i la dona, amfitrions de la festa a Vilafant. L'Audiència ordena investigar-los per fals testimoni. "Els membres del jurat han proposat lliurar testimoni de particulars contra els dos per un presumpte delicte de fals testimoni, apreciació que es comparteix", conclou la sentència.
