Aquest dimecres, Girona ha donat a conèixer davant les Nacions Unides el seu sistema de salut mental comunitària, basat en més de dues dècades d’experiència sense mantenir cap institució psiquiàtrica amb estades prolongades.
Josep Maria Solé, director general de Support-Girona, ha estat convidat a compartir aquesta experiència durant la sessió pública inaugural del 35è període de sessions del Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que té lloc al Palau de les Nacions a Ginebra entre el 12 i el 27 d’agost.
Transformació dels drets en pràctica efectiva
Durant la seva intervenció, Solé ha posat sobre la taula una qüestió clau respecte a l’aplicació efectiva de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat: com assegurar que els drets reconeguts formalment es tradueixin en canvis tangibles per als individus.
En paraules seves, “Això implica transformar la manera d’organitzar els serveis i distribuir els recursos perquè els suports arribin a les persones en la seva vida quotidiana”.
Un ecosistema comunitari consolidat
L’exposició ha ressaltat el procés continuat i progressiu de desinstitucionalització portat a terme a Girona i l’establiment d’un ecosistema que integra atenció sanitària i suport social per abordar fins i tot situacions d’alta complexitat.
Aquest model s’ha desenvolupat al llarg dels anys gràcies al treball conjunt entre la Xarxa de Salut Mental i Addiccions —gestionada per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS)— i diverses entitats socials locals com Support-Girona, Fundació Drissa o l’Associació Família i Salut Mental de Girona i Comarques, així com serveis socials, atenció primària, altres organitzacions del territori i les mateixes persones afectades.
Aquest sistema s’estén per tota la Regió Sanitària Girona, que dona servei aproximadament a 900.000 habitants.
Coordinació integral com a factor diferencial
La singularitat del model resideix en la coordinació estreta entre atenció mèdica i recursos socials orientats a garantir habitatge adequat, inserció laboral, prevenció i intervencions primerenques; també destaca pel compromís amb la defensa dels drets individuals, el suport familiar continuat i la participació activa dins la comunitat.
La recuperació es conceptualitza més enllà del tractament clínic tradicional: està vinculada al desenvolupament personal dins l’entorn social propi. Aquesta col·laboració transversal facilita un desplegament adaptat dels suports centrats en cada persona.
Dades destacables sobre hospitalitzacions psiquiàtriques
Com un indicador tangible dels resultats obtinguts destaca una taxa d’ingressos hospitalaris psiquiàtrics anuals situada en 0,7 per cada 1.000 habitants —una xifra tres vegades inferior respecte a Catalunya— amb una tendència decreixent confirmada recentment. Aquesta dada se situa molt per sota dels 3 ingressos per mil habitants que constitueixen el referent europeu habitual; gràcies al model comunitari implementat es prevenen anualment més de 2.000 ingressos hospitalaris innecessaris.
“Estem orgullosos de l’ecosistema de salut mental de Girona, no perquè sigui perfecte, sinó perquè demostra que una altra manera d’organitzar els suports és possible”, va manifestar Solé davant del Comitè.
Més vint anys sense institucions psiquiàtriques tradicionals
L’actual configuració és fruit d’una transformació iniciada fa dècades: als anys noranta es va posar en marxa gradualment el tancament del servei residencial llarg termini vinculat a l’antic Hospital Psiquiàtric de Salt. Aquest procés culminaria el 2004 amb l’obertura simultània del l’Hospital Santa Caterina als terrenys originals del centre anterior i la consolidació del Parc Hospitalari Martí i Julià.
Aquesta evolució simbolitza definitivament el canvi des d’un paradigma que se centraba només en l'ingrès hospitalari cap a un model comunitari integrador.
Support-Girona va sorgir dins aquest context impulsada per l’IAS amb un objectiu clar relacionat amb aquest tancament institucional: “Ens va mostrar que tancar una institució és necessari, però mai és suficient”, va explicar Solé afegint que “Si la mateixa lògica de control, segregació i substitució es reprodueix a la comunitat, la institució no ha desaparegut realment; només ha canviat de forma”.
Evolució cap al suport basat en drets individuals
A més, Support-Girona ha detallat davant el Comitè com ha anat transformant-se internament des dels seus inicis —fundada el 2003 abans encara que s’aprovés oficialment la Convenció (2006)— quan prevalia majoritàriament un sistema tutelar cap al model actual centrat a donar suport respectant els drets fonamentals i també les voluntats personals.
Sobre aquest punt crucial referit específicament al dret reconegut per l’article 12 —que garanteix capacitat jurídica igualitària— Solé va assenyalar: “un mètode de treball diari” que implica modificar pràctiques professionals internes així com relacions familiars o administratives. També recalca haver transformat “la manera com enteníem el poder”.
Reptes pendents: finançament coherent amb vida independent
També es va posar èmfasi durant aquesta presentació internacional sobre barreres persistents quant als mecanismes financers públics actuals. Segons Solé,“Molt sovint, els sistemes de finançament públic encara premien més les solucions institucionals que el suport comunitari”. Així mateix alertava contra pràctiques on sovint resulta econòmicament menys costós ingressar algú en centres residencials que mantenir-lo viu dins casa seva però proporcionant-li suports necessaris.
Davant això defensa mesures orientades perquè pressupostos públics així com criteris d’accés o processos administratius siguin coherents estrictament amb dret reconegut «a viure independentment» formant part activa dins qualsevol comunitat.
Aposta pels professionals clau del sistema comunitari
Finalment Solé ha destacat també públicament durant aquesta sessió internacional la importància cabdal dels professionals encarregats directament dels serveis comunitaris, fent notar la necessitat constant d’inversió pública dirigida especialment cap al reconeixement laboral adequat imprescindible per garantir sostenibilitat futura.
Ha conclòs reafirmant enfocat vers objectiu central exposició: “La Convenció no ens demana només reconèixer els drets. Ens demana reorganitzar la societat perquè aquests drets es puguin exercir a la vida real”.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat