Girona modifica el pressupost per l’increment de les factures de gas en equipaments municipals

La modificació del pressupost arriba, precisament, a les portes que l’equip de govern hagi de tancar els comptes per al 2024. No només s’ha fet per afrontar l’increment del preu del gas; també per pagar l’increment del preu de les hores extra a la policia, i per afrontar les indemnitzacions d’aquells treballadors que no han superat el procés per estabilitzar-los la plaça.

La regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu, ha tret números per fer evident què suposa l’increment de preus del gas per a les arques municipals. Dels 427.000 euros que s’havien previst aquest any per pagar factures (la mateixa quantitat que el 2022, perquè el pressupost està prorrogat) a hores d’ara s’han pagat 1.187.302,22 euros.

Aliu ha admès que es tracta de xifres “estratosfèriques” i que, d’aquí a què acabi l’any, aquesta quantitat es preveu que augmenti en 100.000 euros més. Són factures que fan referència no només als consums de l’Ajuntament, sinó també al de les escoles i equipaments esportius. A més, la regidora ha concretat que la companyia també els ha facturat aquest any consums corresponents al 2022, “cosa que també ha fet incrementar la xifra”.

El punt ha tirat endavant amb els vots a favor de l’equip de govern i del regidor del PP. Jaume Veray ha votat a favor per responsabilitat –”entenc que hi ha coses que s’han de pagar”, ha dit- però també ha demanat a Guanyem, JxCat i ERC que s’hi facin a l’hora de presentar el pressupost per al 2024. “Entenc que aquests són els perills de no arribar a acords i haver de prorrogar-los”, ha dit en referència a l’anterior equip de govern.

Per la seva banda, el PSC i Vox hi han votat en contra. La regidora socialista Bea Esporrin, en aquest punt, ha dit que no ho podien avalar tenint en compte que van votar en contra dels comptes del 2022 -que més tard es van prorrogar- i ha demanat també a l’equip de govern que treballi per “invertir en renovables”. Cosa a la qual la regidora d’Hisenda s’ha avingut.

Doble moció

Al ple d’aquest novembre també s’ha votat una doble moció sobre el conflicte entre Israel i Palestina, que ha presentat l’equip de govern per separat. La primera, que han entrat Guanyem i ERC, condemna “l’atac de Hamàs perpetrat en terreny israelià i els atacs indiscriminats sobre la població civil de la Franja de Gaza”.

El text també mostra “la solidaritat i suport” als palestins i palestines que pateixen “a conseqüència de la guerra d’ocupació que porta exercint l’Estat d’Israel des de fa 75 anys”. La segona moció, que JxCat ha entrat per urgència, se centra a demanar un alto el foc.

Les dues mocions s’han aprovat, però amb vots lleugerament diferenciats. La primera ha tirat endavant amb el ‘sí’ de Guanyem i d’ERC, les abstencions del PSC i de JxCat, i el vot en contra del PP i Vox. La segona, per contra, ha rebut els vots a favor de JxCat, d’ERC i del PP, l’abstenció del PSC i de Vox, i el vot en contra de Guanyem.

L’oposició ha aprofitat les mocions, però, per dir que són un exemple de les “diferències” de l’equip de govern.  “Vist des de fora podria semblar l’inici d’una crisi matrimonial i afectiva; estarem amatents”, ha dit Veray, defensant el ‘sí’ del PP a la moció de JxCat perquè buscava ser “més institucional”.

“Que el govern presenti dues mocions resulta, com a mínim, sorprenent; és clar que us heu intentat posar d’acord i no ho heu aconseguit”, ha dit el socialista Maxi Fuentes. “El desastre a Palestina mereix que es faci política, i no analitzar les diferències internes de l’equip de govern; per això ens abstindrem”, ha afegit, dient que “els greuges del poble palestí no poden justificar els atacs atroços de Hamàs ni tampoc el càstig col·lectiu per part d’Israel”.

Expressar “la diversitat”

L’alcalde, Lluc Salellas, ha defensat que més enllà del “programa comú” que té l’equip de govern i “l’horitzó compartit de ciutat”, els tres grups poden tenir diferents punts de vista sobre altres qüestions. “Sé que alguns tenen una visió monolítica de la política, però en el pla internacional, només faltaria que no poguéssim expressar la nostra diversitat”, ha dit dirigint-se específicament als socialistes, a qui ha retret que, precisament, en el si del govern espanyol, PSOE i Podem tenint visions contraposades sobre el conflicte.

“Això a vostès no els preocupa, però que passi a l’Ajuntament de Girona sí que ho fa”, ha dit l’alcalde dirigint-se als socialistes. “Per tant, mirin cap endins abans d’expressar-se cap enfora”, ha conclòs.

Per part de Junts, la vicealcaldessa Gemma Geis ha defensat que la seva moció tenia per objectiu “demanar l’alto el foc i el respecte al dret internacional”. La vicealcaldessa també s’ha alienat amb l’alcalde, dient que, en afers internacionals, “tothom té dret a expressar la seva pròpia mirada”. Per últim, el regidor d’ERC Àdam Bertran ha defensat que “davant les atrocitats no podem restar quiets”, ha dit que Girona “s’ha de posicionar a favor de la pau i dels drets humans” i que, per aquest motiu, els republicans votaven a favor de les dues mocions.

Contenciosos de la policia

Al ple d’aquest novembre s’han viscut dues protestes. La primera l’han protagonitzada, de nou, els agents de la Policia Municipal, que s’han concentrat amb xiulets a la plaça del Vi i han entrat a la sala just abans que comencés la sessió. Allà, els seus portaveus han criticat el decret que els obliga a fer hores extra fins a finals d’any, dient que s’hagin qualificat com a “excepcionals” partits de bàsquet o de futbol, i han reclamat una solució al conflicte que fa temps que s’arrossega.

“La gent està cansada i fastiguejada i volem solucions”, ha dit el portaveu del sindicat SIP-Fepol, Sergi Fernández, assegurant que si no hi ha resposta, al 2024 intensificaran les protestes. De fet, tant aquest sindicat com també la UGT ja han recorregut al contenciós el decret d’alcaldia signat per Lluc Salellas que els obliga a fer hores extra.

Pancartes de Montilivi

La segona protesta l’han protagonitzada veïns del barri de Montilivi. Un grup d’ells ha exhibit pancartes al ple en protesta contra l’acord entre l’Ajuntament de Girona i la Diputació per la permuta d’uns terrenys al barri (on s’hi faran equipaments) i l’edifici de l’antiga UNED (al Barri Vell de la ciutat).

“Volem arbres, no més edificis” o “Girona, més verda i més blava” són els lemes que es podien llegir als cartells, que han exhibit en el moment en què la socialista Sílvia Paneque demanava sobre l’acord a l’apartat de precs i preguntes. “Estem absolutament segurs que a tot Girona hi ha d’haver algun altre lloc per al projecte”, ha dit la portaveu del PSC, interpel·lant l’alcalde.

Lluc Salellas li ha respost que, en aquest cas, “la mare de tots els ous” és el Pla General que fa més de vint anys, precisament, va aprovar el govern socialista de Girona, i que permet fer un equipament en aquells terrenys. “S’hi s’hagués qualificat com a zona verda, no ens trobaríem on som”, ha dit l’alcalde.

Salellas ha recordat que la permuta amb la Diputació es va aprovar el mes de març -és a dir, amb l’anterior govern- i que, tot i que s’ha intentat buscar terrenys alternatius per a la Diputació, no s’han trobat. L’alcalde ha explicat que, precisament, la corporació supramunicipal, que és qui té “els drets adquirits” del terreny, volia començar l’obra quan més aviat millor i, que davant d’això, el que s’ha optat és per “millorar” la proposta inicial (incloent un nou parc infantil a la zona i reservant un espai del futur edifici administratiu per a usos veïnals).

Lluc Salellas ha dit ser conscient que la proposta “no convenç” els veïns, però també ha admès que, amb la situació actual, “difícilment es podria trobar una sortida millor”. Per últim, l’alcalde ha defensat que l’equip de govern “ha estat transparent” i s’ha “dedicat molt” a l’afer.