L’Ajuntament de Girona ha aplicat tècniques de bioenginyeria del paisatge als canals dels jardins de la Devesa en el marc d’una jornada pràctica relacionada amb el desenvolupament de projectes d’enginyeria amb un clar component paisatgístic i natural. Personal del consistori s’ha format en aquesta disciplina amb la voluntat de millorar l’estat dels hàbitats de la ciutat i posar en valor el seu patrimoni natural.
En aquest sentit, el consistori ha participat en unes jornades tècniques teòriques i divulgatives, impartides per l’Asociación de Ingeniería del Paisaje (AEIP), en què persones expertes de tot el món han analitzat l’estat actual i els reptes de futur de la bioenginyeria.
Dins del projecte formatiu, el passat 4 de març va tenir lloc la jornada pràctica de la Devesa, a càrrec de l’empresa Naturalea. L’actuació ha consistit en la instal·lació de 40 metres d’una combinació de gabions tubulars flexibles i de rolls vegetalitzats que permetria estabilitzar els talussos del canal aportant una vegetació helofítica, capaç de viure en zones inundades i amb una alta capacitat radicular. D’aquesta manera, s’aconseguiria que l’estabilització del canal perduri al llarg del temps, quan els rolls de fibra de coco es comencin a degradar. Les espècies proposades milloraran la qualitat paisatgística la biodiversitat i ajudaran a regular l’ecosistema de l’espai.
A més, la formació pràctica s’ha complementat amb la realització de maquetes d’altres tècniques de bioenginyeria que no es podien aplicar en el mateix espai a escala real.
“És important que com a Ajuntament innovem i implementem noves eines i mecanismes al moment de gestionar l’entorn natural. Veiem com amb la bioenginyeria obtenim solucions pràctiques i naturals per problemes concrets, i els jardins de la Devesa són un lloc perfecte on aplicar aquestes tècniques, per així donar encara més valor a un dels espais més emblemàtics de la ciutat”, ha destacat el regidor de Sostenibilitat de l’Ajuntament de Girona, Martí Terés.
Quant a la formació teòrica, s’han realitzat un total de nou sessions, que han comptat amb l’assistència de 319 persones procedents de vuit països diferents: Espanya -Madrid, Catalunya, País Basc, Navarra, Canàries, València, Galícia, Astúries, Aragó, La Rioja, Andalusia, Múrcia, Castella i Lleó, i Cantàbria-, Itàlia, Andorra, França, Portugal, Argentina, Brasil i Colòmbia. Les trobades s’han fet en format telemàtic per tal de garantir les mesures sanitàries.
La bioenginyeria del paisatge és la disciplina cientificotècnica que utilitza les propietats biogèniques d’algunes espècies vegetals. Es basa en la fusió pràctica de coneixements provinents de la ciència de la biologia i de la mateixa enginyeria, i en l’ús de les plantes vives i els materials que se’n deriven, aprofitant al màxim la topografia, el sòl i el microclima existents. Es parla de bioenginyeria aplicada al paisatge per referir-se a totes les tècniques aplicades a l’entorn on la planta té un paper actiu per motius estructurals i de bioremediació, entre altres situacions.
L’activitat formativa s’emmarca dins del projecte “Turisme transfronterer fluvial i sostenible – Tèt, Ter, Fluvià i Segre (POCTEFA TTFS)”, que està cofinançat amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea (FEDER EFA218/16/TTFS).
