Les obres de restauració de les façanes de l'església de Sant Domènec de la Universitat de Girona (UdG), seu de l'Aula Magna Modest Prats, han esdevingut un exemple de compatibilització entre la conservació del patrimoni arquitectònic i la protecció de la biodiversitat urbana. Aquest estiu s'ha confirmat el retorn dels falciots negres (Apus apus) als seus nius habituals i l'ocupació de nous espais de nidificació generats arran de la intervenció l’any passat.
Abans de l'inici de les obres, l'arquitecta i directora dels treballs va observar diversos ocells entrant i sortint de forats de la façana a primera hora del matí, la qual cosa la va fer sospitar de l'existència de punts de nidificació actius. Aquest ocell està protegit per normatives europees, espanyoles i catalanes, entre elles la Llei de Protecció dels Animals.
Les observacions posteriors van permetre identificar la presència de falciots negres, una espècie migratòria que arriba a Catalunya a la primavera per reproduir-se i que acostuma a tornar al mateix lloc de cria any rere any. Aquest ocell està inclòs en el Catàleg de Fauna Salvatge de Catalunya com a espècie protegida, i els seus nius han de ser preservats.
Per garantir la protecció de les aus i, al mateix temps, permetre l'execució dels treballs, la direcció d'obra i el Servei d’Obres i Manteniment de la UdG van decidir no col·locar xarxes a les bastides per facilitar l'accés dels ocells als nius i preservar els forats identificats com a llocs de cria.
Els resultats d'aquestes intervencions han quedat evidenciats aquest estiu, quan els falciots han tornat als seus nius tradicionals i han ocupat noves esquerdes i cavitats que es van mantenir visibles durant la restauració.
Segons explica Pere Pons Ferran, investigador principal del Grup de Recerca en Biologia Animal de la Universitat de Girona, “els falciots negres són ocells migradors que retornen cada any des de l'Àfrica per criar als nostres edificis. Són insectívors i, per tant, grans aliats en el control d'insectes urbans com mosques o mosquits”. Cal dir, afegeix, que “les lleis de protecció prohibeixen destruir els seus nius, fins i tot fora de l'època reproductora”. Com a resultat, subratlla “és fonamental que abans els treballs de rehabilitació d'edificis amb falciots o orenetes, es trobin estratègies per preservar els llocs de cria. Això es pot aconseguir mitjançant la col·laboració d'arquitectes, empreses constructores, propietaris i ornitòlegs”.
Per a l’arquitecta Luisa Guerra, d’ARIZA + GUERRA Arquitectura, el retorn dels falciots constitueix “una de les satisfaccions més grans que ens ha deixat aquesta obra, perquè demostra que la conservació del patrimoni arquitectònic i la protecció de la natura no només són compatibles, sinó que es poden reforçar mútuament”.
La intervenció a Sant Domènec es converteix així en un exemple de bones pràctiques en la gestió del patrimoni construït, fent possible la preservació simultània dels valors històrics, arquitectònics i naturals d'un dels edificis més emblemàtics de la Universitat de Girona.
