El grup de recerca en Comunicacions i Sistemes Distribuïts (BCDS) de l’Escola Politècnica Superior (EPS-UdG) i el Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona (UdG) han liderat un estudi innovador que analitza de manera automatitzada i a gran escala l’ús de tecnologies de rastreig en pàgines web i el seu compliment amb la normativa europea de protecció de dades.
La recerca, publicada a la revista Journal of Network and Computer Applications aborda l’impacte creixent d’eines com les galetes de seguiment, els píxels de rastreig i les tècniques de browser fingerprinting sobre la privacitat de les persones usuàries.
Malgrat l’interès acadèmic que genera aquest àmbit, els estudis que combinen anàlisi massiva i automatització continuen sent escassos. En aquest context, l’equip investigador de la UdG ha desenvolupat nous algorismes, mètodes i un model de classificació basat en intel·ligència artificial per monitorar el grau de compliment del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) en relació amb l’ús de galetes, tant amb el consentiment vàlid dels usuaris com sense.
Per dur a terme l’anàlisi, s’ha utilitzat el programari Website Evidence Collector (WEC), recentment publicat pel Supervisor Europeu de Protecció de Dades (EDPS), que ha permès, juntament amb nous algoritmes, examinar el milió de pàgines web més visitades del Món que recull la llista Tranco.
Un dels punts destacats de l’estudi és l’ús d’un model d’intel·ligència artificial multicategoria, amb 22 etiquetes per classificar els llocs web segons el seu contingut, fet que aporta un context rellevant a l’hora d’interpretar els resultats. Aquest model ha assolit una precisió del 96,56%.
Les conclusions revelen que gairebé la meitat dels llocs web utilitzen galetes de seguiment, i que més de la meitat incorporen píxels de rastreig sense el consentiment explícit dels usuaris. També s’hi aprecien diferències importants segons la categoria del lloc web, i es posa de manifest una elevada concentració del poder de rastreig en poques empreses: només deu firmes acumulen la major part de les infraccions en matèria de consentiment.
L’estudi representa una contribució significativa per a futures investigacions i per avaluar l’eficàcia del marc legal europeu en un ecosistema digital en constant evolució. Les conclusions d’aquest estudi obren la porta a replantejar l’aplicació de les normatives de privacitat en un context digital cada cop més complex.
- Podeu visualitzar i descarregar l’article sencer a través d’aquest enllaç.
