Una investigació amb participació de la Universitat de Girona (UdG) conclou que les persones que experimenten el primer episodi de sensellarisme abans dels 30 anys tenen més risc de cronificar aquesta situació i pateixen més problemes de salut mental. L'estudi també evidencia que aquests casos acostumen a anar precedits d'una acumulació d'adversitats durant la infància i l'adolescència.
Una de cada quatre persones va quedar-se sense llar abans dels 30 anys
L'estudi, publicat a la revista científica The Spanish Journal of Psychology, analitza les trajectòries vitals de 392 persones en situació de sensellarisme a Madrid.
Els investigadors conclouen que aproximadament una de cada quatre havia viscut el seu primer episodi de sensellarisme abans dels 30 anys.
La recerca ha estat elaborada per investigadors de la Universitat de Girona, la Universidad Complutense de Madrid i la Universidad de Alcalá.
Més adversitats des de la infància i més anys sense llar
Les persones que van començar a viure en situació de sensellarisme durant la joventut acumulaven més experiències adverses des de la infància, com ara dificultats econòmiques, violència familiar, abusos físics o sexuals, consum de drogues per part dels progenitors, abandonament, expulsió del domicili familiar o fracàs escolar.
L'estudi també assenyala que aquestes persones passen més temps sense llar i acumulen un nombre més elevat d'episodis de sensellarisme que aquelles que hi arriben en l'edat adulta.
Més depressió, ansietat i intents de suïcidi
Els investigadors destaquen que aquest col·lectiu presenta pitjors indicadors de salut mental, amb més simptomatologia depressiva i ansiosa, un consum més problemàtic de drogues i una prevalença superior d'intents de suïcidi.
Malgrat aquestes necessitats, també fan un ús inferior dels serveis sanitaris.
L'investigador de la UdG Fran Calvo, coautor de l'estudi, afirma que quan el sensellarisme comença durant la joventut "sovint no estem davant d'un fet puntual, sinó del resultat d'una acumulació d'adversitats que ja s'inicia durant la infància".
Els investigadors reclamen reforçar la prevenció
Els autors defensen que el sensellarisme juvenil no es pot entendre únicament com una problemàtica individual, sinó que posa de manifest mancances dels sistemes socials, educatius, sanitaris i de protecció.
Per aquest motiu, reclamen enfortir les polítiques de prevenció, detectar precoçment les famílies i els joves en situació de risc, garantir l'accés a l'habitatge i reforçar els serveis de salut mental, la prevenció del suïcidi i les intervencions adaptades a persones que han patit experiències traumàtiques.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
