L'Audiència Provincial de Girona ha dictaminat l'absolució d'un resident a Blanes que s'enfrontava a una pena total de 37 anys i 9 mesos de presó per presumptes delictes relacionats amb l'assetjament a menors a través de xarxes socials i la recepció d'imatges pornogràfiques. El tribunal ha anul·lat el buidatge del telèfon mòbil de l'acusat, argumentant que aquest procediment es va dur a terme sense que el processat "consentís o autoritzés l'accés al terminal" i sense disposar d'una autorització judicial "prou motivada".
Aquesta decisió implica que totes les proves derivades de l'anàlisi del dispositiu electrònic, incloent-hi les converses amb les menors, fotografies, vídeos, els 89 arxius identificats com pornografia infantil, així com un informe relacionat amb la detecció d'altres possibles víctimes, han quedat excloses. En absència d'aquest material probatori clau, l'Audiència ha conclòs que no existeixen prou evidències per emetre una sentència condemnatòria.
Antecedents i instrucció policial
Segons recull la sentència, els Mossos d'Esquadra van iniciar la investigació després que una família denunciés la situació d'una menor. La policia va identificar el sospitós com un veí de Blanes amb antecedents en fets similars. La detenció es va produir el 16 d'agost de 2018; durant aquest acte es va intervenir el telèfon mòbil on es van localitzar els arxius il·lícits. Aquesta troballa va permetre ampliar la investigació fins a detectar altres víctimes potencials.
La fiscalia atribuïa al processat haver utilitzat diversos perfils falsos en diferents xarxes socials per contactar amb quatre menors entre maig i agost del mateix any. Dues d'elles tenien quinze anys i una patia una discapacitat psíquica valorada en un 33%. Segons l'acusació pública, l'acusat oferia compensacions econòmiques perquè les joves li enviessin imatges despullades, aconseguint-ne tres mitjançant aquesta pràctica. A més, suposadament exercia pressions amenaçant-les de fer públiques aquestes fotografies si no continuaven facilitant material.
Anul·lació judicial basada en vulneracions dels drets fonamentals
La secció quarta de l'Audiència gironina —amb ponència de la magistrada Antonia Godia— ha declarat nul·les totes les proves obtingudes a partir del registre informàtic realitzat sobre el telèfon mòbil perquè consideren que es varen vulnerar drets fonamentals com ara "el dret a la intimitat", "al secret de les comunicacions" o al conjunt normatiu denominat "dret a l'entorn virtual".
L'Audiència destaca que malgrat que el processat autoritzés un registre domiciliari posterior al seu arrest l'endemà (17 d'agost), aquesta autorització no abastava ni contemplava cap accés al terminal mòbil ja intervingut: "El detingut no va consentir ni autoritzar l'accés al terminal mòbil", subratlla la resolució.
Així mateix, s'apunta que la providència emesa pel jutjat d'instrucció el dia 3 de setembre relativa a l'autorització per analitzar "els suports informàtics intervinguts" resulta insuficient com a justificació legal per examinar específicament aquest telèfon. El tribunal recorda que aquesta intervenció hauria requerit una interlocutòria expressa i degudament motivada per evitar incompliments flagrants respecte als criteris establerts pel Tribunal Suprem i pel Tribunal Constitucional.
Sense els indicis obtinguts mitjançant l'exploració il·legal del dispositiu electrònic confiscat, no s'ha pogut acreditar ni tan sols que fos ell qui estava darrere dels perfils digitals des dels quals s'havien mantingut contactes o perpetrades conductes presumptament delictives segons sosté la fiscalia.
Conclusió provisional i recursos pendents
Davant aquests fets, l'Audiència Provincial ha absolt formalment l'acusat dels càrrecs relatius als delictes d'elaboració i possessió de pornografia infantil, ciberassetjament sexual conegut també com a 'child grooming', així com amenaces condicionals. Cal remarcar que aquesta sentència encara no és ferma i pot ser recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).