L’Audiència de Girona ha absolt un acusat de violar una noia a qui havia conegut en una discoteca de Lloret de Mar (Selva) la matinada del 17 d’agost del 2019. La fiscalia demanava 4 anys de presó per abús sexual amb accés carnal. La sentència conclou que no s’ha provat que la víctima no consentís: “No s’ha acreditat que digués al processat que no volia mantenir relacions sexuals, ni que li indiqués d’alguna manera que deixés clara la seva suposada negativa”.
A més, la secció tercera recull que no hi ha proves que avalin que la noia estigués afectada pel consum d’alcohol “fins al punt de trobar-se privada de sentit”. El tribunal carrega contra l’actuació d’una policia, a qui responsabilitza de la pèrdua d’un vídeo dels fets.
L’acusat s’enfrontava a una condemna de 4 anys de presó, sol·licitada tant per la fiscalia com per l’acusació particular que sostenien que va abusar sexualment de la víctima quan “tenia les facultats afectades per haver ingerit begudes alcohòliques” i “aprofitant-se del seu estat d’embriaguesa”.
La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, considera provat que la víctima i l’acusat, d’origen italià i que actualment té 28 anys, es van conèixer la matinada del 17 d’agost del 2019 en una discoteca de Lloret de Mar. Després d’haver estat consumint “una quantitat indeterminada de begudes alcohòliques” acompanyats d’altra gent, van anar a l’apartament del processat, situat al pis superior del local.
Un cop allà, van anar a l’habitació de l’acusat i van mantenir relacions sexuals. El tribunal conclou que no s’ha acreditat que la víctima “tingués les facultats afectades per un estat d’embriaguesa fins al punt de trobar-se privada de sentit o de patir una situació d’alteració profunda de les seves facultats”. A més, i amb relació al consentiment, la sentència apunta que tampoc ha quedat provat que la noia “digués al processat que no volia mantenir relacions sexuals” ni que li indiqués “de manera que deixés clara la seva suposada negativa a mantenir-les”.
La sala determina que les lesions que els forenses van apreciar en la víctima, consistents en “petites masegades al coll, als braços i a l’escot, així com laceracions lleugeres a l’introit vaginal” són la “conseqüència natural de les relacions sexuals i no acrediten tampoc que hi hagués un abús sexual.
A l’hora de dictar la sentència absolutòria, el tribunal carrega contra la instrucció: “Ens trobem amb dificultats afegides a conseqüència dels errors comesos en la instrucció, alguns de grossor considerable”. I aquí és on l’Audiència exposa que tant una policia com la jutgessa instructora van veure unes imatges que el mateix acusat va aportar i que enregistraven part de les relacions sexuals, però que aquest vídeo s’ha perdut i “no ha estat presentada al tribunal”.
Vídeo perdut
La sala en responsabilitza especialment l’agent i apunta que va tenir una “actuació incomprensible” que els ha “privat” d’aquesta prova perquè, en comptes d’introduir el vídeo als arxius policials i remetre l’original al jutjat, es va “limitar” a fer això segon, argumentant que les imatges eren “delicades i no volia que circulessin”. Això, unit a un “cert descontrol en la custòdia de les peces de convicció per part del servei comú processal de Blanes i a “errors”, va fer que tant el mòbil com el vídeo “acabessin per perdre’s”.
“No és tasca dels agents de policia decidir què és o no censurable per la seva suposada salacitat, i per altra banda, la presència d’un indici en dos llocs, a l’arxiu policial i al jutjat, disminueix radicalment les possibilitats que passi allò que ha passat, que es produeixi la seva pèrdua definitiva”, argumenta l’Audiència. Però el tribunal apunta que “la cosa és pitjor” perquè la mateixa policia va tenir una segona oportunitat d’incorporar la gravació a procés perquè el processat el va enviar a un amic. En comptes d’això, la policia li va fer eliminar davant seu.
Les crítiques de la sentència no acaben aquí. L’Audiència també renya el forense que va fer l’exploració de la víctima “una hora després” dels fets, a l’hospital, perquè ni ell ni la policia li van fer cap prova per determinar el seu grau d’impregnació alcohòlica. La intervenció del metge es va limitar a analitzar si l’havien sotmesa químicament (proves que van sortir negatives). Això, diu el tribunal, redueix la prova sobre l’estat d’embriaguesa de la víctima a la seva declaració i a la d’una amiga amb qui havia sortit de festa.
Segons el parer de la secció tercera, aquestes declaracions no són suficients per enervar la presumpció d’innocència. En aquest punt, l’Audiència argumenta que la víctima va ser capaç de descriure les relacions sexuals i exposar que, en determinades pràctiques, li va dir ‘Stop’ al processat i ell va parar: “Estranya pèrdua de consciència de la realitat dels fets sembla la que sí que permet a qui la pateix adonar-se’n”.
A més, exposa que tampoc ha quedat clar que expressés que no consentia a mantenir relacions sexuals amb el processat. “Mancant la declaració de la denunciant, únic testimoni dels suposats fets delictius, de la solidesa suficient i no havent-hi cap altre indici objectiu que pogués corroborar-ho, entenem que no s’ha aportat prova suficient per acreditar les imputacions formulades contra el processat qui, a més, ha admès la relació des que va ser detingut i abans de saber que les anàlisis de laboratori l’acreditaven”, conclou l’Audiència que resol que l’acusat ha negat “sempre haver actuat sense el consentiment, almenys tàcit, d’ella”.
