En l’actualitat, existeixen estacions de recepció acústica que permeten fer sondejos a altes profunditats amb un gran nivell d’eficiència. Aquestes estacions ofereixen una gran resolució temporal i són eficaces en lapses molt breus, fet que fa que siguin grans opcions d’investigació, però tenen les seves limitacions. Una d’elles, l’elevat cost de desplegament i el límit de l’àrea de sondeig.
Per això, es combinen aquests sondejos amb els vehicles submarins autònoms, o vehicles submarins operats remotament, amb els quals es poden recórrer distàncies més grans. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi elaborat per un equip de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Girona (UdG), treball que ja es troba publicat a la revista Science Robotics.
Aquesta millora de la capacitat operacional dels robots facilita la tasca de recollida d’informació biològica i ecològica relacionada amb els patrons d’activitat i conducta dels organismes marins, i facilita l’estudi dels hàbits d’aquelles espècies que viuen a més profunditat. D’aquests estudis de comportament se’n treuen conclusions a l’hora de decidir sobre accions de recuperació de les espècies.
La utilització dels AUVs, assegura Marc Carreras, investigador del grup de recerca ViCOROB de la UdG i responsable del robot Girona 500, disminueix els costos de l’obtenció de dades del fons marí, no només per la reducció d’infraestructura necessària sinó també per la possibilitat d’utilitzar-ne diversos simultàniament en una mateixa campanya.
Per mitjà d’instal·lar sensors acústics a 33 escamarlans, per exemple, i a través de l’ús d’una xarxa d’instruments robòtics, s’ha pogut conèixer per primera vegada, els patrons de moviment d’aquesta espècie en zones d’uns 400 metres de profunditat.Tres d’aquestes campanyes oceanogràfiques es van realitzar a la Costa Brava, en un dels principals caladors d’escamarlà de l’Estat: la zona entre Palamós i Roses.
Aquest projecte neix d’una col·laboració interdisciplinària, on a part de l’ICM-CSIC, la UPC i la UdG, també hi han participat investigadors del Monterey Bay Aquarium Research Institute (MBARI), l’Institut Supérieur de l’Électronique et du Numérique (ISEN Yncréa Ouest) de França i l’Oslo Metropolitan University de Noruega. Aquests tipus d’estudis són essencials per establir polítiques de conservació i dur a terme una correcta gestió dels recursos marins naturals.
