El passat 17 de juny de 2026, l’auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona va acollir una trobada organitzada pel PSC-Girona pel Canvi, que va congregar més d’un centenar d’assistents vinculats al sector cultural. L’objectiu principal fou debatre sobre els reptes actuals i futurs del model cultural a la ciutat, posant especial èmfasi en la necessitat de recuperar l’ambició com a capital cultural.
Durant la inauguració, el regidor i professor universitari Maxi Fuentes va manifestar una preocupació creixent respecte a les polítiques culturals municipals. Fuentes va destacar que recentment s’ha percebut un desencís notable amb iniciatives com el projecte del Cinema Truffaut o La Volta, així com el bloqueig o ajornament indefinit d’altres plans rellevants com la Casa Pastors o l’Arxiu Provincial.
En paraules seves: “L’Ajuntament ha de recuperar la capacitat d’il·lusionar la ciutadania en l’àmbit cultural. Això es fa reforçant les polítiques públiques i els projectes oberts al conjunt de la població.” A més, va recordar que Girona disposa d’una gran vitalitat associativa i privada, però que aquesta no s’està aprofitant prou des del govern local.
Estructura del debat i temàtiques centrals
L’acte es va desenvolupar en format taula rodona moderada pel periodista Pere Parramon, qui va obrir el diàleg plantejant qüestions clau com què representa avui dia ser capital cultural i quin model seria idoni per a Girona. La conversa es va articular al voltant dels principals desafiaments relacionats amb el lideratge polític, les decisions tècniques, l’equilibri entre iniciatives públiques i privades i les formes d’ajuda que hauria d’oferir l’Ajuntament.
Lluïsa Faxedas, destacada representant del sector, va afirmar que “Girona disposa dels equipaments, els esdeveniments i el potencial necessari per exercir aquesta capitalitat”, però també advertí que “aquesta posició no està garantida i que es pot perdre si es deixen decaure projectes culturals emblemàtics”, fent referència directa a la desaparició del Cinema Truffaut.
D’altra banda, Pep Ametlla va posar l’accent en “la manca de cura del patrimoni artístic i arquitectònic” local, reclamant un reconeixement administratiu més profund del seu valor cultural més enllà dels beneficis econòmics immediats.
En paral·lel, Raquel Morón va qüestionar els models centralitzadors tradicionals i va defensar una cultura arrelada territorialment: “Cal apostar per una cultura diversa construïda des de baix.”
Burocràcia i suport públic al sector cultural
Tots els ponents van coincidir a assenyalar la complexitat burocràtica com un obstacle important per als creadors locals. Morón va reclamar criteris objectius i transparents en l’atorgament d’ajudes públiques mentre Ametlla advocava per un estatut específic que protegeixi millor els artistes. Faxedas també insistí en el fet que “la cultura ha de convertir-se en una prioritat pressupostària” perquè considera que “l’esforç econòmic institucional és el millor indicador dels compromisos polítics”.
A més dels aspectes estructurals i financers, es destacà també la importància cabdal de l’educació per fomentar una ciutadania crítica capaç d’apreciar i difondre valors culturals essencials. Durant tota la sessió es van posar sobre la taula conceptes com igualtat, inclusió social, sostenibilitat ambiental o cultura de pau dins les polítiques públiques vinculades al sector.
Aquesta iniciativa impulsada pel PSC-Girona pel Canvi pretén aportar idees concretes destinades a definir un model cultural propi que sigui compartit per totes les parts interessades i beneficiosos per a tota la ciutadania gironina.