El darrer cap de setmana del mes que es considera el més literari per excel·lència per la coincidència amb la Diada de Sant Jordi, ha estat el triat pel grup teatral blanenc ‘El Mirall per presentar el seu darrer muntatge. Una vegada més, la veterana formació ha tornat a sorprendre i cercar la complicitat dels espectadors en les dues representacions que van tenir lloc dissabte a la nit i diumenge a la tarda.
Sota el títol de ‘Nebulosa’, amb dramatúrgia i direcció del fundador del grup, Pep Alum, amb Carme Rodríguez com ajudant de direcció. L’han fet realitat un elenc d’actors i actrius que, en alguns casos, ha estat la primera ocasió que participen en l’experiència teatral que proposa El Mirall.
En la línia del què sol ser marca de la casa, es tracta d’una proposta teatral coral, inspirada en la vida real i en la onírica que a tots i totes ens sedueix. Amb una escenografia espartana –l’escenari del Teatre de Blanes nu de cametes i altres ornaments- que també sol ser la triada per aquest grup, els únics elements centrals era justament la interpretació actoral.
‘Nebulosa’ o ballar primer i pensar després
Qui és l’ànima des de fa dècades del grup El Mirall, Pep Alum, explica que una de les inspiracions que mou ‘Nebulosa’ és un poema de Samuel Beckett. Tota una declaració d’intencions, un al·legat a la capacitat de somniar de la humanitat, tot i que darrerament sembli impossible. Es tracta d’un poema que el dramaturg blanenc juxtaposa a una frase més coneguda, la de John Lennon que deia que ‘la vida és allò que passa mentre fem plans’.
Per contra, Pep Alum defensava aquest poema beckettià: “Intenta-ho sempre, equivocat’, no et preocupis. Torna a intentar-ho, torna’t a equivocar, però equivoca’t millor. Balla primer, pensa després !. Aquest és l’ordre natural”. A partir d’aquesta autèntica declaració d’intencions es pot intuir millor què li espera a l’espectador que decideixi acceptar aquest nou repte d’El Mirall, després de l’excel·lent rebuda que van tenir les dues primeres representacions.
Els somnis, els desitjos i com planifiquem les nostres vides. El pas dels anys i aquells tan anomenats trens que hem deixat passar i no vàrem voler agafar…. o per contra sí que ens vàrem atrevir a pujar-hi, i potser el trajecte o el destí no van ser l’esperat… o potser si. Tot plegat, contradictori o no, embolcalla aquesta ‘Nebulosa’.
Un espai on deixar anar la bogeria més sana
En definitiva, El Mirall ha construït un espai inventat ex professo per a la ocasió perquè durant una estona es trenqui amb tot el què és previsible, recurrent, normal, allò que és ‘correcte’, els cànons i les cotilles a què ens sotmet sovint la societat. Per contra, el què proposa és connectar amb aquella vena més boja que tothom podem trobar si ens hi fixem.
Una bogeria sana, d’aquelles que ajuden a resistir una realitat que massa sovint no és precisament allò que ens atrevíem a somniar, a desitjar temps enrere. Per submergir-se en aquesta ‘Nebulosa’, Pep Alum compta amb els actors i actrius Silvia Marquès, Esther Bordallo, Oriol Gallart, Patricia González, Mireia Font, Xavier Puigdemont, Mireia Bautista, Clara Adel, Càrol Armengol, Kam Henao, Jaume Claret i Lisa Ferri. En la il·luminació l’acompanyen Carlos González i Hugo González; l’espai sonor és a càrrec de Suli Campos i Kore Velasco; i finalment Oriol Gruat i el propi Pep Alum són responsables de l’escenografia i l’atrezzo.
