El defensor de la ciutadania de Girona alerta de l’augment de pisos ocupats i assegura que La Sopa està saturada

Avatar photo
La memòria del 2016 del defensor de la ciutadania de Girona posa l’accent en diferents conseqüències que la crisi econòmica encara provoca a la ciutat. Segons el defensor, Ramon Llorente, ha estat un any “complicat” des de l’òptica econòmica i social. Això s’ha deixat notar en consultes i actuacions en temes de pobresa energètica, habitacional o també de manca de recursos. Un dels problemes que ha crescut de manera “alarmant”, segons el defensor, és el de les ocupacions d’habitatges. El defensor alerta que és un fenomen complex, amb casuístiques diverses i apunta que cal més regulació legal i més recursos per als Serveis Socials per combatre’l. De la mateixa manera, assegura que el centre d’acolliment La Sopa està saturat i insta el consistori a habilitar altres espais i recursos per a les persones sense sostre. Llorente també assenyala que cada cop rep més queixes per ciclistes que circulen per les voreres i de veïns que no poden descansar pels soroll de locals d’oci.

El defensor de la ciutadania de Girona ha presentat davant del plenari municipal la memòria d’activitat del 2016, en una sessió extraordinària. Com ja va essent una tònica habitual en els darrers anys, gran part de les actuacions que ha portat a terme tenen una relació directa amb la crisi econòmica. “La persistent seqüela de la crisi econòmica i de valors s’ha manifestat de múltiples maneres i en diversos escenaris”, valora Llorente.

El defensor remarca que, mentre que els grans indicadors econòmics marquen una sortida de la crisi, això encara no es tradueix de la mateixa manera quan la lupa es posa en els casos més concrets. Llorente afirma que a la ciutat de Girona hi ha casos que contrasten amb aquesta situació macroeconòmica: treballs precaris, contractes temporals, ‘minijobs’ o salaris insuficients.

Augmenten els casos d’ocupacions d’habitatges
Aquesta precarietat econòmica i social amb la que viuen alguns gironins té efectes directes en la comunitat. Aquest és el cas del “fenomen okupa” que, segons Llorente, s’ha incrementant “d’una forma alarmant”. “Aquests casos creen situacions complexes i contradictòries entre la pròpia ciutadania, és un fenomen que no hem de silenciar”, opina.En els darrers dotze mesos, Llorente assegura que ha augmentat el nombre de visites tant de persones que han ocupat pisos com també de veïns que es queixen de problemes de convivència provocats pels ocupes. “Hem d’afrontar aquest fenomen des dels Serveis Socials i també cal més regulació legal. No ha de tenir més avantatges el que actua amb fets consumats i amb picardia que el que ho fa amb bona fe i responsabilitat”, subratlla a la memòria.

El defensor alerta que algunes famílies tenien problemes per accedir al circuit d’ajudes i recursos dels Serveis Socials perquè no estaven empadronades. Després d’una recomanació d’ofici, Llorente explica que això s’ha solucionat i que ara l’ajuntament empadrona tothom, encara que visquin de manera il·legal a un habitatge. Empadronar-los no suposa donar-los cap dret, simplement constata administrativament que viuen en aquest habitatge ni que sigui de manera il·legal, apunta el defensor. Segons Llorente, el dret a l’habitatge està “en entredit” a la ciutat de Girona.

Calen més recursos a banda de la Sopa
El centre d’acolliment La Sopa és la columna vertebral de l’atenció als sense sostre a la ciutat de Girona. Segons alerta Llorente, però, està saturada i cal buscar altres espais i recursos per atendre les persones que no tenen llar, necessiten menjar calent o, simplement, dutxar-se i guardar les poques pertinences que tenen. “Els Serveis Socials del nostre ajuntament treballen molt però estan desbordats i no disposen de suficients mitjans”, assegura Llorente, que ja feia aquesta advertència fa un any.Llorente afirma que els recursos que s’ofereixen actualment a la Sopa són “insuficients” per al cúmul de necessitats que hi ha a Girona. Per això, insta l’ajuntament a buscar altres mitjans per donar solucions a aquests col·lectius.

Compaginar oci i descans de veïns
Un altre dels temes que de manera recorrent du veïns a l’oficina del defensor té a veure amb l’oci nocturn i els dret al descans. El defensor recorda que tot ciutadà té dret a descansar, dret a la salut i a la intimitat. Drets que, segons Llorente, queden malmenats en alguns casos si es viu a prop d’un local d’oci nocturn que no compleix amb les obligacions. Per això, insta a aplicar amb “major contundència” l’ordenança de civilitat i obligar els negocis a complir amb les seves obligacions.

Ciclistes incívics
Una altra de les queixes que requereix de l’actuació del defensor de la ciutadania fa referència als ciclistes incívics. Llorente recorda que les bicicletes han de circular pels carrils bici o bé pels mateix carrer i que no poden fer-ho per les voreres. Entre les propostes que llença el ciutadà, hi ha la de crear un registre administratiu dels ciutadans que van en bicicleta i l’obligatorietat de tenir una assegurança. A més, creu que la policia hauria de fer més controls per fer complir la normativa, més enllà de les campanyes de conscienciació cívica.

D’altra banda, com ja és recorrent en d’altres memòries, el defensor demana a la Policia Municipal que exerceixi la seva feina amb respecte i amb un tracte amable cap al ciutadà; i que tingui en compte l’opinió del defensor quan demana que es revisin algunes sancions.

Reticències vers la gestió del defensor
Ramon Llorente també ha aprofitat per denunciar que hi ha alguns responsables de l’ajuntament que manifesten “reticències i desconfiança” vers la gestió i la figura del defensor. Prova d’això és, segons Llorente, que es produeixen “reiterades advertències” a l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas. Segons denuncia, se l’alerta que podria estar prevaricant si signa decrets acceptant recomanacions del defensor.

“No crec mai que es pogués acusar cap alcaldessa o alcalde de prevaricar per acollir favorablement les recomanacions del defensor perquè la finalitat última no és altra que accelerar la resolució dels problemes per facilitar la vida de les persones i la defensa dels seus drets”, es justifica Llorente a la memòria del 2016.

Un 5% més d’actuacions
Durant el 2016, des de l’Oficina del Defensor s’han fet 3.894 actuacions, el que suposa un increment del 5% respecte el 2015. D’aquestes actuacions, la majoria (2.601) van ser consultes, assessoraments o informacions i també s’han obert 341 expedients. D’aquests, l’àrea que més en concentra és Urbanisme, Activitats Mobilitat i Via Pública (146), Igualtat, Drets Socials, Treball, Joventut i Seguretat (64) o l’Àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Participació i Cooperació (58).

A l’hora de tancar la memòria, 39 expedients encara estaven en tràmit. En canvi, 249 s’han admès a tràmit, dels quals 72 s’han desestimat, en 111 casos hi ha hagut resolució satisfactòria per al ciutadà ,i mitjançant mediació, en cinc ocasions s’ha arribat a un acord bo per a les dues parts. El defensor lamenta que encara hi ha 132 recomanacions fetes a alcaldia que no s’han contestat i demana que el termini màxim de resposta sigui de 30 dies.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Jaume Casañas: “AP7 i la N340 a les Terres de l’Ebre i al Penedès”

Notícia següent

L’Ajuntament liquida el pressupost de 2016 amb un superàvit de 4,77 M€ i una reducció del deute de 8 M€

Notícies relacionades