El barri de Ca la Guidó de Blanes celebra la festa de la patrona Santa Teresa

La Parròquia de Santa Teresa del popular veïnat blanenc va traslladar la celebració del 15 d’octubre a aquest passat diumenge, amb l’assistència de l’alcalde i regidors del consistori

Aquest passat diumenge la Parròquia de Santa Teresa, del popular barri de Ca la Guidó de Blanes –situat al nord de la població-, es va vestir de festa grossa. En honor a la festivitat de la seva patrona -que havia recaigut el divendres anterior, 15 d’octubre- l’església del veïnat va traslladat aquesta celebració perquè tingués lloc el matí d’ahir i pogués ser molt més lluïda que no pas en un dia laborable.

En primer lloc la missa que se celebra tots els diumenges es va vestir de gala especialment per festejar la celebració de la seva patrona, qui dóna nom a aquesta comunitat religiosa catòlica. La Parròquia de Santa Teresa es va inaugurar a principis de la dècada dels anys 70, i des de llavors conserva la seva identitat senzilla però carregada de contingut. Tot seguit, la festa es va completar amb un concert de piano i violí que va reblar un matí-migdia diferent a l’any i mig que ja fa d’ençà que es conviu obligatòriament amb el context de la pandèmia.

Tots dos actes els van encapçalar l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i el president de l’Associació de Veïns de Ca la Guidó-Mas Carolet, Basilio Fuente, acompanyats de regidors i regidores de l’Ajuntament de Blanes. La missa oficiada pel rector de la parròquia, Josep Perich, -qui també té cura d’una altra emblemàtica parròquia d ela vila, la de la Sagrada Família, al barri d’Els Pins- va comptar amb diversos cants, el darrer dels quals van ser els goigs de Santa Teresa, com no podia ser d’una altra manera.

Al terme de l’ofici religiós, el capellà va agrair especialment la participació de diverses veïnes del barri que havien treballat a fons per netejar i engalanar el recinte per a la ocasió. Així, hi havia diversos murals recordant algunes de les populars màximes de Santa Teresa de Jesús, com ara la més coneguda: “Nada te turbe; nada te espante; todo se pasa; Dios no se muda, la paciència todo lo alcanza. Quien a Dios tiene nada le falta. Solo Dios basta”.

Concert de Piano i Violí amb Agustí i Martí Delgado

Per completar l’especial celebració de Santa Teresa, es va poder gaudir d’un concert breu però intens, a càrrec del professor Agustí Delgado i del seu fill Martí Delgado, tocant respectivament el piano i el violí. Pare i fill van oferir a la concurrència –a la qual s’hi va afegir més públic per a la ocasió després de la missa- una selecció a base de quatre obres.

Abans de cada tema musical tots dos es van encarregar d’explicar als espectadors alguns detalls de les obres que sentirien tot seguit, especialment dels seus respectius autors. La primera peça musical va ser ‘Sonatina’, d’Antonín Dvorák, la darrera que va escriure al segle XIX durant el seu viatge als Estats Units. El cèlebre compositor txec, conegut per la seva Simfonia del Nou Món, va composar ‘Sonatina’ per a piano i violí, tal com es va interpretar ahir.

La segona peça del concert va ser la ‘Sonata’ de Bach, interpretada només per violí, a càrrec de Martí Delgado. Darrera d’aquesta peça tan inspiradora, pare i fill van oferir ‘La Meditació de Thaís’, un extracte de l’òpera ‘Thaïs’, de Jules Massenet, que transcorre a Egipte durant l’època bizantina. El fragment que van oferir és un dels passatges més coneguts, i es tracta d’una meditació religiosa de l’acte II de l’òpera.

Per últim, el concert matinal es va tancar amb una sardana: ‘Sant Martí del Canigó’, de l’immortal compositor català Pau Casals. La va escriure durant l’exili a Prada de Conflent, i està dedicada al monestir homònim del Canigó, inspirada en el poema del mateix nom, composat per Jacint Verdaguer. Congruent amb els seus principis, Pau Casals, qui va haver de viure en l’exili durant l’Espanya Franquista, es va negar a tocar en cap país que reconegués el règim dictatorial.

Així va ser fins que el president dels Estats Units, John Fitzgerald Kennedy el va convidar a tocar als Estats Units. Va ser llavors quan va pronunciar el seu conegut  discurs sobre Catalunya davant les Nacions Unides. La interpretació de la sardana de Pau Casals va posar punt i final a una sessió musical que va entusiasmar al públic assistent, que va reblar cadascuna de les peces amb forts aplaudiments.