Descobreixen un tram sencer de la muralla del segle XIV al carrer Argenteria

Unes obres al carrer Argenteria van localitzar una part del mur i ara la Generalitat i l'Ajuntament estudien com fer visible tot el conjunt

0
1052
La troballa d’un pany de mur al maig al carrer Argenteria de Girona ha permès descobrir un tram sencer de l’antiga muralla meridional de la ciutat del segle XIV. La intervenció arqueològica iniciada després que una obres localitzessin part del mur ha excavat fins a 4,5 metres i ha trobat els fonaments d’aquesta fortificació. També ha pogut datar els diferents nivells que tenien els carrers de la ciutat durant els segles XVI, XVII, XVIII i XIX. Ara, la Generalitat i l’Ajuntament estan estudiant com fer-la visible i compatibilitzar-ho amb els usos que tingui l’edifici. El director dels serveis Territorials de Cultura a Girona, Francesc Ten, ha avançat que també treballaran per trobar línies de finançament que permetin documentar més la fortificació i trobar noves restes. De fet, ha avançat que alguns veïns els han comunicat que podrien tenir vestigis a les seves propietats i la intenció és investigar-ho.
Se sabia de la seva existència a través de la documentació conservada però la prova física no s’ha descobert fins ara. Unes obres al carrer Argenteria número 23 van posar al descobert una part de l’antiga muralla i ara l’excavació arqueològica ha pogut recuperar-ne tot un tram (de 5 metres d’amplada, 12 d’alçada i 2,40 de profunditat) datat del segle XIV. Es tracta d’una troballa històrica perquè s’ha pogut accedir fins als fonaments d’aquesta construcció i s’han pogut determinar els diferents nivells de circulació que tenia aquest carrer de la ciutat no només durant aquell segle sinó també al llarg dels segles XVI, XVII, XVIII i XIX. L’excavació arqueològica ha permès descobrir que, de fet, al segle XIV el vial es trobava 3,80 metres per sota de l’actual mentre que al XIX, era només 1,1 metres més baix que a dia d’avui.

La intervenció ha permès determinar també que la primera gran modificació de la fortificació es va produir al segle XVI, quan es va aixecar l’actual edifici. La segona més important va tenir lloc al XIX amb la reforma des d’aquest tram fins a la Rambla. Els canvis van suposar obrir les cases al riu i, de retruc, foradar la muralla per fer-hi balcons i construir noves plantes.

Ni l’Ajuntament ni la Generalitat tenien coneixement que en aquesta zona s’hi pogués mantenir un tram tan ben conservat. L’arquitecta municipal, Rosa Cànovas, ha insistit que en els 30 anys que fa que exerceix al consistori, mai havia tingut una notícia similar. De fet, les obres que van posar al descobert el primer tram del mur inicialment no havien d’intervenir en aquesta part. “Ningú s’imaginava que trobaríem això. La intenció era intentar datar i veure si trobàvem algun fonament però hem anat baixant i s’han trobat les capes de totes les etapes des de la seva construcció”, destaca.

Fer-la visible i accessible

La intenció és ara fer-la visible i estudiar si hi ha altres trams en aquesta zona que es puguin recuperar. De moment, estan estudiant com poder ensenyar la troballa i fer-ho compatible amb els usos que tindrà l’edifici (els baixos del qual es destinaran amb tota probabilitat a usos comercials). “Caldrà veure si es pot fer accessible”, ha afegit.

Ten ha explicat també que alguns veïns de la zona ja els han comunicat que podrien tenir vestigis a les seves propietats. “Hem de mirar quina fórmula trobem amb l’Ajuntament, la Generalitat i també la Universitat per poder trobar més restes d’aquesta part meridional de la muralla”, ha dit.

D’altra banda, Cànovas ha afegit que han rebut una petició de llicència per fer obres en un local proper i que, arran del descobriment, es plantegen fer-hi un “control previ”.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha assegurat que es tracta d’una troballa “extraordinària” per a la ciutat i que “pot obrir portes a nous coneixements i aspectes de la nostra història”.

Continuar estudiant la troballa

El rei Pere III El Cerimoniós va ordenar la construcció d’aquesta fortificació amb l’objectiu de protegir Girona durant la segona meitat del segle XIV. La documentació conservada situa el recorregut de la muralla (datada d’entre finals del segle XIV i principis del XV) des de l’anomenada torre del Telègraf i fins a l’inici del carrer del Carme.

El que s’haurà de determinar també és si aquesta troballa podria correspondre a algun tipus de torre, tenint en compte que es troba en un punt d’entrada a la ciutat. Això podria explicar l’alçada (d’almenys 12 metres) i també l’amplada dels murs. “Tot això s’haurà de seguir estudiant”, ha remarcat Ten.

FER UN COMENTARI