La Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses han dut a terme una nova campanya d’excavacions al claustre del monestir benedictí de Santa Maria de Roses, situat dins el recinte de la Ciutadella, entre el 7 d’abril i 12 de maig. Han pogut confirmar les grans dimensions del complex, que s’estén més enllà dels límits de l’època medieval del monestir. Així mateix, els treballs han permès ampliar el coneixement de la necròpolis tardoantiga, amb la identificació de noves tombes, entre les quals destaquen la troballa de 3 sarcòfags monolítics de pedra, així com diverses tombes fetes amb àmfores.
Els elements descoberts permeten confirmar una clara continuïtat en l’espai de culte del conjunt paleocristià (segles IV-V), així com la seva evolució en època tardoantiga que arriba fins a època medieval amb la creació del monestir.
Des de l’any 2022 es fan treballs a la zona del monestir, amb l’objectiu de reconstruir la seva història, així com posar al descobert les restes d’ocupacions anteriors. Els treballs han permès anar posant al descobert un gran complex religiós i funerari d’època tardoantiga (segles IV-VII) estructurat entorn d'una església funerària.
Els treballs també han possibilitat aprofundir en el coneixement de les primeres etapes d’existència del monestir (segle X), confirmant que la seva estructura va ser radicalment modificada al segle XI, quan es va construir l’església actual i es va remodelar tot el sector del claustre i espais annexos.
L'evolució del monestir
Les excavacions d’aquest any han permès aprofundir en el coneixement de l’evolució del monestir (segles X-XVIII) i, especialment, en l’esglesiola i el cementiri paleocristians que ocupaven aquest espai entre els segles IV i VII i que constitueixen un precedent del monestir.
Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora. També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada al voltant de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc.
Per altra banda, els treballs arqueològics també estan permetent anar descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles en l'actualitat corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI, que va implicar la construcció d’una nova església i també d’unes noves muralles i claustre.
Els darrers treballs comencen a posar al descobert traces de l’estructura del monestir del segle X, dotat de potents murs de pedra lligada amb morter, i que presenta una planta lleugerament més petita que l’actual.