La Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, que cada any aplega milers de persones a la platja del Port Bo, va viure una nit marcada per la polèmica i la passió popular. Tot i la decisió de treure del repertori oficial l'havanera "El meu avi"deJosep Lluís Ortega Monasterio, la cançó va acabar sonant, a l'uníson, gràcies a la pressió del públic, convertint-se en el clímax d'una nit que, lluny de ser només una festa marinera, va fer aflorar temes de censura, política i identitat cultural.
Una polèmica que trenca amb la tradició
Per primera vegada en 48 anys, l'emblemàtica havanera no formava part del tancament oficial de la cantada. "El meu avi", composta l'any 1968 en homenatge als soldats morts a la Guerra de Cuba, havia estat una de les peces més esperades per tancar el festival. La decisió de la comissió organitzadora de deixar-la fora del repertori final va generar un fort debat, ja que el motiu va ser les acusacions que es van fer a l'autor en el documental "Murs de silenci", on es vincula Ortega Monasterio amb una xarxa d'explotació sexual de menors. Aquesta denúncia va provocar que alguns sectors de l'opinió pública exigissin retirar la cançó del programa.
Els grups participants —Neus Mar, Peix Fregit, Terra endins i Port-bo—, que actuaven conjuntament en el cant final, van acordar, de manera consensuada, substituir "El meu avi" per tres altres temes de compositors locals i emblemàtics del gènere: "Mariner de terra endins" de Narcisa Oliver i Josep Bastons, "La bella Lola" (famosa per la imatge dels mocadors onejant) i "La gavina" de Frederic Sirés. Però això no va ser suficient per satisfer els milers de persones que es trobaven a la platja.
La reacció del públic: xiulada i mocadorada
L’escalf de la passió popular va ser tan gran que, quan va arribar el moment de tancar la cantada, el públic no va dubtar a mostrar el seu descontentament. A mesura que les primeres notes de "La bella Lola" sonaven, el crit col·lectiu de "El meu avi!" es va fer sentir. Els xiulits i crits van inundar l'ambient, i la mocadorada (el gest tradicional de llançar els mocadors al vent) va ser una de les imatges més poderoses de la vetllada.
Els grups, davant la insistència del públic, van optar per fer un pas enrere i acabar la vetllada amb la cançó més icònica de totes les havaneres. I així va ser, finalment, després de diverses intervencions i d'un ambient carregat d'emoció, "El meu avi" va sonar a l'uníson, tal com ha passat durant gairebé mig segle.
Els arguments a favor i en contra de la retirada
Entre els arguments a favor de la retirada de "El meu avi", destaca la voluntat de renovar el repertori de la cantada i de donar més visibilitat a compositors locals, com a part d'un esforç per modernitzar l'esdeveniment i allunyar-lo de figures vinculades a controvèrsies. L’Ajuntament de Palafrugell va defensar aquesta postura, subratllant que no volien caure en un debat sobre "censura", sinó més aviat sobre una renovació cultural. "La pressió del directe damunt l'escenari és molt elevada", va comentar l'alcaldessa de la localitat, afegint que els artistes havien estat lliures de decidir si volien unir-se al públic i cantar "El meu avi". Des del consistori asseguren que la seva postura sempre ha estat de respecte i llibertat d'expressió, tant per als cantaires com per al públic.
Però els detractors de la decisió consideren que "El meu avi" és un veritable himne del gènere, que sobrepassa la figura del seu autor i forma part indissoluble de la història de les havaneres i de Catalunya.
La reacció de la família d'Ortega Monasterio també va ser clara. Els hereus del compositor van criticar durament la retirada de la cançó, qualificant-ho de "censura" i deixant entreveure la profunditat emocional que suposa aquesta decisió per als qui senten una connexió personal amb la peça.
Koldo Ortega-Monasterio parla després de la victòria popular
Després de l'impacte que va tenir l'escena de la "mocadorada", Koldo Ortega-Monasterio, net del compositor, va expressar la seva satisfacció a través de les xarxes socials. En un missatge a Twitter, va escriure: "Gràcies a tothom, ha estat la victòria del poble. Estic content, però no descansaré fins que hi hagi sentència judicial i TV3 i els responsables del documental difamatori paguin tot el mal que han fet a la nostra família i a la figura del meu avi injustament."
Amb aquestes paraules, Koldo va deixar clar que, tot i la victòria aconseguida aquesta nit, la seva lluita per defensar el llegat del seu avi encara no havia acabat.
