Jordi Colomí: “Posem en valor un turisme sostenible basat en el territori”

Torroella de Montgrí-L’Estartit és un municipi de la Costa Brava envoltat d’espais naturals que el converteixen en una atracció turística amb valor afegit. A més, compta amb una vida cultural molt activa, que sembla recuperar-se després de l’època pandèmica. El seu alcalde, Jordi Colomí, ens explica els principals projectes duts a terme els tres primers anys de mandat en aquesta entrevista per La Ciutat.

Els temporals han deixat molt malmès el municipi. Què ha fet l’Ajuntament per revertir-ho?

Per un costat, ens va fer canviar alguns dels plantejaments que teníem inicialment i, d’altra banda, altres es van retardar. Han sigut tres anys molt intensos.  Vam tenir unes pèrdues aproximades de 4 milions 200 mil euros per diverses afectacions. La primera, van quedar afectades les motes del riu, que són les que aguanten l’aigua en cas que vingui ple. Ho vam gestionar de seguida amb l’ACA. Una altra és que la inundació va afectar tota la planta potalitzadora d’aigua. El tercer va ser que el Glòria va venir acompanyat per 12 temporals de Llevant. Tota la brutícia baixava pel riu, desembocava a la nostra platja i aquests temporals retornaven a les platges el material que havia baixat. Vam buscar suport a diferents administracions, però no en vam trobar. L’única va ser el Parc Natural, que ens va ajudar en les neteges de les platges. Els camins entre Torroella i l’Estartit també van quedar molt tocats i els vam haver de refer.

Ara el municipi s’ha de preparar per a l’arribada de turistes a l’estiu. Quines previsions teniu i com ho afronteu?

En el tema de la gestió de platges està pràcticament tot a punt. Dins del pla de sostenibilitat es contempla un projecte d’unificació i millora dels serveis de platja de l’Estartit, de Mas Pinell i de Montgó, que estarà llest per l’any que ve. La previsió d’enguany és molt bona perquè la gent té ganes de sortir. Hem de dir que la nostra destinació turística és de les que va patir menys.

El model turístic implementat aposta molt pel turisme familiar i de proximitat que permet que no s’hi ubiquin grans companyies hoteleres. A més, ens centrem en turisme de càmpings.  El 2020 vam obrir tots els hotels i dels 12 càmpings ho van fer 9. S’ha posat en valor el turisme basat en el territori, la sostenibilitat i el Parc Natural. La platja de l’Estartit sempre compleix amb els 5 m2 per persona perquè tenim molts quilòmetres. Això ens va donar unes possibilitats importants amb relació a municipis que tenen cales i havien de fer cua. Vam patir, però ens hem recuperat ràpidament.

Poses molt d’èmfasi en el turisme sostenible. Torroella ha estat declarada destinació verda. Quines mesures s’estan prenent en aquesta línia?

L’any 2020 va sorgir la possibilitat de tirar endavant un pla de sostenibilitat turística per fer un salt de qualitat. En aquest sentit, vam ser un dels 25 plans aprovats per l’estat espanyol dels 165 i el més dotat. Es tracta també de fer un esforç pels nostres visitants, que posen en valor passejar en tranquil·litat i anar en bicicleta. Si ja teníem alguns recorreguts, s’ha fet un projecte per unificar la connexió dels carrils bicis que venen del pla i la muntanya per conduir-lo pel carrer del Freu. Això permet que aquestes famílies que venen als càmping i a urbanitzacions puguin arribar al nucli i a la seva destinació amb la màxima tranquil·litat possible. Recuperem també el Parc de la Pineda que ha de representar el gran parc central de l’Estartit. 

La Generalitat ha recuperat els terrenys de la base Loran. En quin estat es troben aquests tràmits i quins seran els propers passos a seguir quan ja sigui de titularitat pública? 

La base Loran representa un espai sobre l’Estartit que va ser expropiat a un preu irrisori a principis dels 60 per ubicar-hi la base militar. A partir de la segona meitat dels anys 90, els americans van deixar d’utilitzar aquesta base i el Govern espanyol el va posar a subhasta, quan s’havia de fer un retorn al territori. L’any 2002 es va sobreprotegir aquest espai perquè ningú pogués fer res privat. Per sorpresa de tothom, a l’últim moment un ciutadà francès va comprar l’espai per 450.000 €.

Com a Alcalde, vaig demanar a la Generalitat que executés el dret de reversió i Acció Climàtica va actuar ràpidament. L’actual propietari ha manifestat que vol presentar contencions perquè no hi està d’acord. Tenim la confiança plena en els serveis jurídics de la Generalitat i aquest contenciós no té cap recorregut. Es tractarà d’un espai recuperat per l’interès general i, a partir d’ara, s’ha de decidir que s’hi fa. Hi ha diferents possibilitats i totes ens semblen bé.

El fet de recuperar-ho és una victòria pel municipi.

És una victòria moral importantíssima. És un espai molt estimat per la gent de l’Estartit. Tots han visitat l’estació Loran, van descobrir un món nou. En aquell moment, no tenia res a veure la realitat de l’estat espanyol amb la dels Estats Units. La meva dona és filla de l’Estartit i ens explica que veien pel·lícules i moltes novetats tècniques. Representa la recuperació d’un espai emblemàtic. L’Estat espanyol hauria de revertir els diners que ha guanyat en aquest espai. No és de rebut que un govern especuli amb el territori. 

La gestió dels residus és una de les competències més importants a escala municipal. Heu aplicat el porta a porta comercial i heu estat premiats per la recollida de vidre. Quins són els propers passos?

Estem en una plica de recollida de residus de 2014, que té una durada d’onze anys més dos de pròrroga que no sabem si s’executaran. Per la llei de contractes estem molt lligats a la realitat del contracte de 2014. Hi ha qüestions que s’haurien d’haver tingut en compte i el Primer tinent d’alcalde hi està treballant, però s’ha d’anar molt amb compte per no generar canvis importants al contracte que puguin ser impugnables. En un futur, el porta a porta als domicilis serà una qüestió que s’haurà de plantejar. A més, el porta a porta comercial s’ha ampliat, encara que alguns comerciants no ho acaben d’assumir. És molt important fer pedagogia perquè els contenidors estan pensats pels residents.

També existeix aquesta responsabilitat ciutadana en la neteja dels carrers i el reciclatge.

El que no podem fer és apujar impostos per tenir més rotació perquè uns quants embruten molt. Hi ha aquella frase famosa que diu: “No és més net qui més neteja, sinó qui menys embruta”. Al nord d’Europa les rotacions són molt menors i els carrers estan millors. Els petits esforços de cadascú milloren molt la sensació de neteja dels municipis.

Aquesta setmana s’instal·laran semàfors en el marc del projecte Camins Escolars Segurs. En què consisteix aquesta iniciativa?

Torroella està travessada per dues carreteres que ens obliguen que tota la mainada les hagin de creuar. Això ens ha produït ensurts molt importants, alguns irreversibles. Per tant, una de les prioritats del govern ha estat la seguretat en els nostres carrers. Aquests semàfors ens permetran augmentar la seguretat de la mainada. Realment estem molt satisfets. Per una vida que es pugui salvar valdrà la pena tots els euros que s’hi inverteixin. Podrem fer tot un circuit de camins segurs en què els pares no patiran tant.

La qüestió és prioritzar que els cotxes vagin lents perquè els vianants tinguin la màxima seguretat. No inventem res. El codi de circulació aprovat diu que tots els carrers dels nuclis urbans de tot l’estat no poden sobrepassar els 30 km/h. Si fem pedagogia i ho aconseguim, el risc d’accidents quedarà minimitzat.

La cultura és un dels sectors més afectats per la pandèmia. Quina oferta cultural trobarem al municipi? 

Torroella de Montgrí és la capital cultural del Baix Empordà. Trobarem que hem recuperat la normalitat. El Festival de Música Clàssica de l’estiu, la programació de l’Espai Ter també està normalitzada i les entitats culturals funcionen perfectament. La gent ho trobava a faltar i s’està produint una revifalla important, es veu en l’afluència dels actes. Per exemple, aquest Sant Joan a l’Estartit tenim tres dies de festa amb grups que ompliran el municipi. Després, a l’estiu sembla que recuperem el Festival de Jazz en el Molinet, un dels espais més bonics que ens podem imaginar. Venen uns mesos de moltíssima activitat cultural.

Per què vols que et recordin en aquest mandat?

Primer, per augmentar la seguretat de la nostra gent, però sobretot per seguir polítiques basades en les persones. Quan vam tenir la pandèmia, la problemàtica amb el banc d’aliments o les ajudes es van multiplicar per tres. La primera qüestió que vam posar sobre la taula és que les famílies vulnerables notessin el menys possible els efectes de la pandèmia. No m’agradaria que em recordessin perquè hem fet una gran obra, sinó perquè la gent no se sentís deixada a l’hora de cobrir els serveis bàsics. El gran èxit de l’actual equip de govern és que la gent ha trobat a l’Ajuntament la solució als principals problemes. A vegades, et sents impotent perquè no tens ni els diners ni les competències per fer-ho. Però almenys intentes escoltar, consolar i reconduir per ajudar.