El referent en l’elaboració d’aquestes peces ha estat la gran escenografia amb escultures del castell escocès de Stirling, una de les més espectaculars d’Europa. Les tres escultures i el seu entorn d’atrezzo són obra de l’escultora Mar. H.Pongiluppi, especialitzada en temàtica militar, que ha emprat un procés complex que implica l’amotllament de persones, el modelatge de nous motlles de caps i mans i l’elaboració dels cossos amb tub de pvc, benes de guix i escuma de poliuretà. Finalment es vesteixen les figures amb roba o feltre i tot seguit es procedeix a un ensamblatge de tots els elements i al pintat i patinat de la peça.
Les escultures de personatges s’envolten d’una acurada escenografia d’atrezzo formada per mobiliari i rèpliques d’objectes de l’època que aporten informació sobre com vivien i com es desenvolupava el dia del dia dels habitants del castell.
La vida al castell a través de tres dels seus habitants
El primer conjunt escultòric està ubicat en la zona casernària i representa un soldat de la guarnició. La peça mostra un artiller humil menjant en un moment de descans, assegut sobre un jaç en el qual hi ha part del seu equip militar. Les seves pertinences es guardaven en un petit bagul. L’escultura és una mostra realista d’una activitat militar real que defuig les visions suposadament glorioses de la milícia i que se centra en allò que devia ser més usual quotidià.
La següent escenografia està ubicada a l’espai que probablement havia estat cambra del governador de la fortalesa, zona que disposava d’una latrina individual i pròpia que desguassa damunt la muralla i que encara es conserva. Els comandaments militars intermedis procedien de la noblesa o de la petita noblesa. L’escenografia presenta un llit discret, però amb dosser, una mica de mobiliari tipus Lluís XIII i una figura esvelta i austera d’un noble que encara no ha adoptat la moda francesa. Damunt la taula reposa una impressionant borgonyota (casc) amb cresta sagital.
La darrera escenografia està ubicada al pis inferior i mostra una dona pastant farina per fer el pa de munició en el forn de la fortalesa. Va vestida segons els usos del moment amb faldilla llarga, davantal, gipó amb nius d’oreneta, caputxeta i valona al coll. L’escenografia compta amb taula i pans de munició elaborats. De fet la presència de dones en tasques auxiliars, tot i que poc nombrosa, no era estranya en les fortaleses.
El Castell de la Trinitat inicia així una nova temporada ampliant els continguts del centre d’interpretació inaugurat el setembre de 2019, un projecte de museografia didàctica que explica i interpreta el monument i la seva relació al llarg de la història amb el port, la vila i la Ciutadella de Roses. Imatges 3D, audiovisuals i la tècnica matte painting (recreació de paisatges i escenaris), doten d’espectacularitat i d’un marcat caràcter didàctic l’exposició per oferir una més fàcil comprensió de la fortalesa.
