Al llarg d’aquest mes de maig i fins a principis de juny, les educadores mediambientals municipals aniran a les diferents escoles –nou en total- per compartir amb els nois i noies una sessió pràctica que té un doble objectiu. Fer-los participar de manera activa en contribuir al reciclatge de plàstics dipositant-los allà on toca, i ajudar a conscienciar les seves respectives famílies sobre la urgència de contribuir-hi activament.
Més de 3.300 escolars de Blanes participen a ‘Per un Mar Sense Plàstic!’
La campanya du per nom ‘Per un Mar Sense Plàstic!’ i, prèviament a les experiències pràctiques que s’han començat a fer, les educadores mediambientals ja han realitzat xerrades prèvies a les aules. Participen en total més de 3.300 nois i noies que abasten una important franja d’edats: des de P3 fins a 6è de primària, organitzats cadascun d’ells i elles en diferents grups bombolla en compliment de les normes COVID.
Després de les explicacions teòriques prèvies, les sessions pràctiques en cadascun dels 9 centres escolars consisteixen en demanar als noies i noies que en el dia que s’ha determinat per a la visita portin a l’escola almenys 10 envasos. En aquesta acció participen els escolars de 1er a 6è de primària, que grup rere grup acudeixen al pati de l’escola per anar abocant els envasos als contenidors que instal·lats ex professo durant aquell dia.
Els nois i noies protagonitzen el què després s’espera que també facin a les respectives llars: abocar els plàstics al contenidor d’Envasos. A canvi, tots i totes reben un ‘Boc’N Roll’ com obsequi. És a dir: un embolcall pels entrepans i/o la fruita que duguin a l’escola o quan van d’excursió, en substitució de l’habitual paper d’alumini o la bossa de plàstic. Novament, una manera més de prendre consciència sobre la importància de tots els detalls.
Per la seva banda, els més joves de l’experiència –els nens i nenes que van a les classes de P3, P4 i P5- també participen a la seva manera en aquesta acció de conscienciació mediambiental. En el seu cas, les educadores mediambientals els preparen murals amb el dibuix d’un animal de grans dimensions –un peix, un dofí, etc-, que la canalla ha d’emplenar i donar-li contingut a base d’enganxar-hi taps de colors separats quan es llencen les ampolles i envasos al contenidor.
‘Si no vols endur-te plàstic a la boca, llença’l on toca’
Les sessions teòriques prèvies que es fan a les aules abans de les jornades pràctiques se centren en una xerrada recolzada amb un power point encapçalat pel nom de la campanya i amb un slògan propi: ‘Si no vols endur-te plàstic a la boca, llença’l on toca’. D’entrada, s’explica als nois i noies la importància de llençar els residus al contenidor adequat per aquell residu, per evitar que vagin on no corresponen.
Recolzen les explicacions amb fotografies reals dels mals usos què es poden trobar als contenidors: un matalàs o l’envàs de cartró d’una pizza llençats en un contenidor d’orgànica; o bé menjar caducat d’un supermercat dipositat en un contenidor de paper i cartró. Malauradament, és el pa de cada dia amb què es troben els operaris i operàries de l’empresa de recollida de residus, Nora, quan buiden els contenidors.
La següent fase de les classes teòriques és explicar i ensenyar-los amb fotografies com acaben arribant els plàstics al mar, i els corrents marins que originen la formació de grans illes de plàstic. Després de veure una altra eloqüent sèrie de fotografies amb animals lluint tot tipus de deixalles de plàstic, es parla dels microplàstics i la cadena alimentària que produeix que, finalment el què mengen els peixos, acabi a l’estómac dels humans.
La sessió es tanca amb una nova sèrie de fotografies on hi ha nous exemples de mals comportaments humans en llocs descampats del municipi. Allí s’hi aboquen des de mobles fins a pneumàtics, passant per les sempiternes bosses d’escombraries, restes de material de construcció, i un llarg etcètera. La darrera frase que tanca el power point ho diu tot: Volem net el nostre entorn i poder-lo gaudir, una afirmació que invariablement és compartida per la canalla.
