Aquest primer cap de setmana de juny Blanes ha viscut un dels actes centrals del cicle commemoratiu dels 60 anys que celebra enguany l’Esbart Joaquim Ruyra. Han estat dues intenses jornades on la cultura popular ha estat la protagonista absoluta, que revaloritzant-la i posant-la de nou al carrer perquè la gaudís tothom qui volgués.
Tant dissabte com diumenge s’ha comptat amb diversos ingredients que han vestit de festa, alegria i tradició el nucli històric de la ciutat on comença la Costa Brava, comptant amb la complicitat de diverses entitats tant de Blanes com d’altres poblacions veïnes. Un dels actes més nostrats i treballats va tenir lloc el vespre del dissabte, culminant una animada cercavila que va començar a les sis de la tarda.
Com a preàmbul, a les cinc es van plantar els diferents elements al Passeig de Mar, encetant després un recorregut pel nucli històric. La monumental cercavila de l’imaginari blanenc va comptar amb la imatgeria de l’Esbart Joaquim Ruyra –nans, cavallets i gegantons-, els Gegants i Grallers de la Colla Gegantera de Blanes, l’Agrupament Escolta Pinya de Rosa, la colla de percussió ‘Cala Trons’ de Lloret de Mar, l’Escola de Grallers, així com un centenar de balladors que havien de protagonitzar la següent activitat.
Recuperació dels Balls de Bastons de Blanes de fa 60 anys
La cercavila es va aturar davant el Banc dels Músics del Passeig de Mar, on va tenir lloc la recuperació dels Balls de Bastons, amenitzada pel mestre de cerimònies Quim Rutllant. Els grups que han assajat i preparat durant les setmanes anteriors les danses que formen part d’aquest conjunt de balls els integraven nois i noies de l’Escola de l’Esbart, membres del Cos de Dansa de la mateixa entitat, així com balladors de l’Escola de Dansa Daina i de l’Agrupament Escolta Pinya de Rosa.
A més, a més, també es va comptar amb la participació especial d’una dotzena de dansaires que, originàriament, ja van ballar aquestes danses fa 60 anys. Fins a la dècada dels anys 60 del s. XX, Blanes comptava amb una desena de danses pròpies en forma de Balls de Bastons, que es van estar ballant durant dècades, però que van acabar caient en desús, precisament amb l’aparició de l’Esbart Joaquim Ruyra.
Ara, sis dècades més tard, és la mateixa entitat qui les ha volgut desempolsar i tornar a posar a les places i carrers de Blanes, d’on no haurien d’haver desaparegut mai. La taca de recuperació va començar fa cinc anys, en el fons d’un calaix de la Parròquia Santa Maria on es van trobar 10 partitures que coincidien amb els balls que s’havien estat dansant. Unes partitures que tothom considerava desaparegudes, amb danses bàsiques que lliguen aquest llegat amb els balls del Maresme.
Després d’un temps de consultes, es va poder localitzar tota una colla de persones que havien ballat aquestes danses fins al moment de la seva desaparició o, fins i tot, una mica abans. A partir de trobades mantingudes amb aquests antics balladors, s’ha pogut reconstruir algunes de les peces que es van oferir el passat dissabte. Una tasca de recuperació molt agraïda, i que ha portat aquesta colla de balladors a poder recordar i reviure com, en la seva adolescència i infantesa, ballaven les danses a so del flabiol, com s’havia fet sempre.
Recuperació de danses amb música arranjada per Marcel Casellas
Les darreres setmanes s’ha estat fent un intensiu per poder recuperar la feina que es va mostrar dissabte al vespre, amb una bona part del material coreogràfic que es ballava. Dels 10 balls, se’n van poder veure 4: ‘La Marxa’, ‘Els Fangadors’, ‘Sota la Cama’ i ‘El Rebassillo’. A més a més, també es va oferir una cinquena peça, ‘El Patatuf’, amb un dels grups de l’esbart que ha fet una tasca de reinvenció, incorporant una creació de caràcter d’arrel, però de nova creació.
Els balladors originals van donar continuïtat a una de les mostres culturals pròpies i populars de Blanes que havien quedat oblidades en el temps, i que ara han pogut tornar a brillar amb llum pròpia. L’element musical complementari va ser el so de flabiol, amb la interpretació de les versions originals amb uns nous arranjaments per a cobleta de flabiols a càrrec de Marcel Casellas.
El projecte no acabarà aquí, ja que es vol crear un grup de bastoners que donin continuïtat als balls. D’altra banda, es vol acabar de recuperar els altres balls que també es dansaven fa 60 anys. Al mateix temps, es vol fer un pas més per continuar fent partícip a tot el teixit associatiu cultural blanenc d’aquest projecte cultural que entronca amb la mateixa identitat de la ciutat.
Altres ingredients del cap de setmana
Després de la recuperació dels Balls de Bastons, el president de l’Esbart Joaquim Ruyra, Marc Coll -molt emocionat per l’èxit de l’experiència- va agrair tothom la seva participació, així com al públic, entre el qual es comptava el tinent d’alcalde de Cultura i Festes en funcions, Albert Sanz. La vetllada del dissabte va continuar al vespre, amb un Sopar de Germanor que va aplegar més de 300 participants en la Plaça dels Dies Feiners, especialment engalanada per a l’ocasió. Tot seguit, per tancar la celebració, va haver-hi concert amb ‘La Cosina’.
L’endemà diumenge, de nou a la Plaça dels Dies Feiners, es van fer tallers sobre els mateixos balls de bastons, altres danses, manualitats, així com un espai dedicat a fer conta contes amb el grup ‘Aires Rondallaires’. Això va ser durant el matí, mentre que a la tarda, a partir de 2/4 de 7, l’Escola de l’Esbart i el Cos de Dansa van fer una completa ballada a la plaça com a tancament dels actes del cap de setmana.
