Aquesta setmana s’ha començat a elaborar un mural artístic carregat de significat i contingut, que vol ser un reconeixement visual a moltes persones anònimes que contribueixen a salvar vides. Ja fa temps que és constatable el fet que un dels indrets d’arreu de comarques gironines i Catalunya on cada any es registra un major nombre de donacions de sang és Blanes.
Ha estat per aquest motiu que l’Ajuntament de Blanes va decidir homenatjar a les dones i homes que periòdicament, sense esperar res a canvi, contribueixen a ajudar d’altri amb un senzill però esforçat gest de respondre a les crides de donació de sang. El mural artístic s’està creant directament sobre l’indret on es va triar instal·lar-lo: una de les façanes de la Biblioteca Comarcal de Blanes.
I és que aquest és el lloc de Blanes on més vegades es va al llarg de l’any per donar sang, on s’acullen les campanyes ordinàries que regularment s’organitzen al municipi. Es tracta de la façana que hi ha a l’esquerra de l’entrada principal, la que condueix a poder entrar en un dels serveis culturals que, a més a més, és el que compta amb més usuaris al municipi.
Impulsada per l’Àrea de Salut de l’Ajuntament de Blanes, aquesta decisió es va donar a conèixer el passat mes de juny coincidint amb el Dia Mundial dels Donants de Sang. Se’n van encarregar de comunicar-ho personalment l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa, i la tinenta d’alcalde de Salut, Marina Vall·llosada, al Banc de Sang i Teixits de Girona i representants a Blanes de l’Associació de Donadors de Sang de Girona.
Participació ciutadana per contribuir al contingut del mural
El mural artístic l’està dissenyant i elaborant l’artista blanenca Sònia Luna, i tant original serà la seva forma com la manera amb què s’ha fet el procés de creació. Al llarg de l’estiu es va dipositar una urna oberta a la participació de la ciutadania, perquè contribuís d’una manera enigmàtica en el procés creatiu. Una incògnita que aquests dies s’està descobrint per què.
Consistia que escrivissin en un paper, del mateix puny i lletra de qui decidís col·laborar-hi, la paraula que per a cadascú simbolitza l’acció de donar sang. Han participat desenes de persones que, de manera anònima, van dipositar el paper amb la paraula escrita que havien triat. D’entre aquest total de contribucions, l’artista n’ha triat una trentena, que està reproduint amb la mateixa cal·ligrafia de qui la va escriure en el seu moment.
Tal com era previsible, es dona la circumstància que, llevat de comptades excepcions, les persones que han participat dipositant el seu respectiu suggeriment, han repetit una mateixa paraula. Per això, a ningú no l’ha d’estranyar que, si visita el mural artístic un cop finalitzat, no reconegui la seva cal·ligrafia en la paraula que va triar en el seu moment.
Perquè tot sigui més entenedor, el conjunt artístic també inclourà una explicació simbòlica. Així tothom sabrà que es tracta d’un homenatge, un reconeixement a totes les persones que han estat, són i seran donants de sang. Una acció que es tradueix –tal com han escrit les persones que han participat en la tria de paraules- en vida, amor, salut i altres descripcions que caldrà descobrir visitant el mural.
Sònia Luna, una artista blanenca especialitzada en restauració
La feina que ha començat a fer aquesta setmana Sònia Luna culmina tres anys d’anar parlant sobre el projecte, quan inicialment la idea per homenatjar els i les donants de sang era una altra. El parèntesi de la pandèmia ha obligat a deixar aparcada la iniciativa que, abans de quedar en via morta, ha ressorgit encara amb més força i vitalitat, amb una nova proposta que aviat va agafar força.
Sònia Luna està especialitzada en tasques de restauració i escultura, i la seva obra es pot veure principalment en façanes, jardins i edificis d’arreu de Catalunya i l’estat espanyol. La seva especialitat també l’ha dut a haver de viatjar més lluny, com per exemple a Lone Tree, a l’estat de Colorado (Estats Units); a Lausanne (Suïssa) i Saint Etiènne (França).
Ha contribuït a la restauració i reposició d’estucs de l’emblemàtica Casa Batlló de Barcelona, Patrimoni de la Humanitat; l’estuc de calç amb pedres marcades i lliscats de la façana del Teatre Poliorama de Les Rambles de Barcelona; o bé la restauració i restitució d’esgrafiats que decoren el sostre de l’Església de Santa Anna, al barri de Gràcia de Barcelona. També ha fet esgrafiats a l’Hotel Oriente de Barcelona i a la façana del Parlament de Catalunya, i ha estat membre de l’equip de pintura i decoració en la pel·lícula de Fernando Trueba ‘El Embrujo de Shanghai’, rodada a Barcelona.
A Blanes també es pot veure la petjada de la seva obra en un gran nombre d’edificis, com per exemple la restauració de la verge i adaptació del seu entorn a l’Església de l’Esperança; la façana i interiors amb estuc de calç en una casa unifamiliar del Carrer Nou. Ara, la seva darrera obra a la façana de la Biblioteca Comarcal s’espera poder inaugurar ben aviat.
