.gif)
El passat dissabte 11 de novembre l’Ajuntament de Blanes va retre homenatge a una dona que ha viscut en primera persona la història més recent durant tot un segle. Es tracta de Montserrat Valls Sala, qui aquest cap de setmana ha complert la simbòlica data del centenari de vida, és a dir: el seu primer aniversari.
L’acte de reconeixement el va encapçalar el tinent d’alcalde de la Gent Gran, Mario Ros, acompanyat de representants de l’Associació de Pensionistes i Jubilats del Casal Benet Ribas, així com de l’Associació de Prejubilats i Pensionistes de la Casa del Mar. Es tractava de Miguel Clavero i Francina Santandreu d’una banda, així com de Ma Carmen Gómez i Maria Ruiz de l’altra, respectivament.
Els representants del consistori blanenc i de les dues entitats relacionades amb la gent gran van lliurar a Montserrat Valls Sala diversos obsequis amb motiu de tan assenyalat aniversari. D’una banda, dos rams de flors, i de l’altra una cistella amb productes de bellesa. Però també van obsequiar-la amb llibre sobre la història de Blanes, així com amb un altre present molt especial, que testimoniava l’assenyalada celebració de què es tracta.
Placa commemorativa dels 100 anys i diversos obsequis
Mario Ros es va encarregar de lliurar a l’homenatjada una placa commemorativa oficial de l’Ajuntament de Blanes amb motiu d’haver arribat als 100 anys. Cal dir que en aquesta ocasió l’acte festiu es va acollir al Restaurant Sa Malica, situat davant el privilegiat entorn de la platja i la Roca de Sa Palomera.
Allí l’esperaven amagats els membres de la família de l’homenatjada, que no sabia que li esperava aquesta sorpresa: un dinar amb bona part de tots aquells i aquelles que l’estimen, que no es volien perdre una ocasió tan especial. Tot i la seva avançada edat, Montserrat Valls Sala va arribar al lloc de la celebració pel seu propi peu, mostrant-se molt agraïda pel gest de la seva família, que va demostrar amb aquest gest la gran estimació que li tenen.
Montserrat Valls Sala va néixer l’11 de novembre de 1923 i es va casar amb Francesc Serra, que era de Blanes. Va ser llavors quan es va traslladar a viure aquí: el seu home treballava a la SAFA, i ella es dedicava al món de la confecció des de casa seva. En l’actualitat es troba físicament molt bé i té el cap molt clar. Tant és així, que viu sola i només cada 15 dies va una persona a casa seva per ajudar-la en alguna tasca de la llar que li resulta feixuga.
