Aquest passat diumenge Blanes ha commemorat el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust que s’escau el 27 de gener amb un acte oficial acollit diumenge al migdia a la Sala de Plens de l’Ajuntament. La celebració es va encetar amb una benvinguda als i les assistents a l’acte, a càrrec de l’alcalde de Blanes, Àngel Canosa.
El batlle va recordar que la commemoració d’aquest dia internacional el va escollir l’ONU coincidint amb el 27 de gener, perquè en aquesta data de l’any 1945 l’exèrcit roig, amb quatre companyies d’infanteria russes, va alliberar el camp de concentració d’Auschwitz.
L’acte oficial d’ahir es va organitzar en compliment de la moció aprovada al ple municipal del passat mes de desembre, presentada pel regidor no adscrit Sergio Atalaya, aprovada amb la unanimitat dels 21 regidors i regidores.
Tot seguit, l’alcalde va donar pas al primer ingredient de l’acte oficial: la lectura d’un Manifest Institucional a càrrec de Salvadora Garcia, exlocutora de ràdio professional. Salvadora Garcia forma part de l’equip de col·laboradores i col·laboradors de l’Arxiu Municipal que contribueixen desinteressadament a la recuperació de la Memòria Històrica Local de Blanes. El text estava inspirat en què ha elaborat enguany l’Associació Amical de Mauthausen i altres camps, i de totes les víctimes del nazisme a l’estat espanyol.
Blanes, ciutat compromesa amb la Memòria de les Víctimes de l’Holocaust
El manifest de l’Ajuntament de Blanes s’enceta recordant que el novembre del 2005 l’Assemblea General de l’ONU va designar el 27 de gener -que coincideix amb la data de l’alliberament del camp de concentració d’Auschwitz-, com el ‘Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust i la Prevenció de Crims contra la Humanitat’.
La iniciativa, ratificada posteriorment pel Parlament Europeu i la UNESCO, té l’objectiu de recordar a totes les víctimes de l’Holocaust i la persecució nazi, i així evitar presents i futurs genocidis. Des de llavors es recorda les víctimes del genocidi del règim nazi i els seus aliats durant la Segona Guerra Mundial, amb un doble objectiu: que sigui un acte de justícia pòstuma per a les víctimes, però també un instrument d’alerta i prevenció.
També fa referència a l’adagi que diu que ‘el poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la’. Més endavant, esmenta l’afirmació recollida al conegut llibre ‘Si això és un home’ escrit per Primo Levi, un resistent antifeixista que va sobreviure a l’Holocaust: “Els monstres existeixen, però són massa pocs per resultar realment perillosos. Més perillosos són els homes normals”.
El text institucional continua recordant que les víctimes eren gent corrent a qui el nazisme volia excloure de la societat en ser considerats perillosos per la seva diversitat: jueus, opositors al règim, discapacitats, maçons, gitanos, homosexuals, testimonis de Jehovà… Entre ells també s’hi compten els més de 9.000 republicans i republicanes espanyoles: dones i homes deportats als camps nazis, així com els milers més que van ser obligats a treballar com esclaus en la indústria de guerra del Reich, per la seva condició d’enemics polítics de Franco i Hitler.
En la part final del manifest es convida a reflexionar sobre les causes i conseqüències de l’Holocaust i la persecució de tots els col·lectius considerats enemics, perquè es converteixi en un compromís de lluita contra qualsevol forma d’intolerància. No tan sols per reparar els mals del passat, sinó sobretot per prevenir el present i futur: “Ho hem de fer de nou ara, justament en els temps actuals en què arreu del món continuen vulnerant-se els Drets Humans i, de nou, continuen empresonant i assassinant gent corrent perquè són o pensen diferent. És per això que hem de seguir aixecant les nostres veus, denunciant qualsevol violació dels Drets Humans, compromesos amb el Mai Més, ni aquí ni enlloc del món”.
Per últim, el Manifest Institucional es tanca amb una declaració d’intencions i principis, amb la mateixa frase que durant aquests dies està lluint a la pancarta penjada a la façana principal de l’Ajuntament de Blanes: “Blanes, Ciutat Compromesa amb la Memòria de les Víctimes de l’Holocaust”.
‘La Llista de Schindler’ amb la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria
Després que un llarg aplaudiment va reblar la lectura del Manifest Institucional, l’acte oficial es va completar amb la col·laboració d’11 músics de la Banda i Cobla del Col·legi Santa Maria. Dirigits per Jordi Sacristán, van interpretar un conegut tema musical que immediatament, en l’imaginari col·lectiu, condueix a recordar l’Holocaust. Es tracta d’un dels passatges de la banda sonora de la pel·lícula ‘La Llista de Schindler’, composta pel mestre de les bandes sonores cinematogràfiques, John Williams.
Expliquen que quan el director del film, Steven Spielberg, va mostrar-li al compositor musical el primer muntatge de la pel·lícula, John Williams va necessitar una bona estona per refer-se de l’impacte que li van provocar les imatges. Aquest força emotiva es pot sentir en el poder i la potència que té la música del film, lligada a les imatges en blanc i negre amb què va ser realitzat el llargmetratge.
La música transmet una sensació de colpit dolor difícilment igualat per altres peces musicals. D’aquesta manera ha finalitzat un acte volgudament sobri i senzill, que no ha tingut cap altre objectiu que sensibilitzar, recordar per no oblidar. Una fita que ja se sap molt difícil de complir. Però no per això cal seguir lluitant per intentar-ho una vegada i una altra.
