Banyoles recuperarà aquest dissabte el cant medieval mil·lenari d’‘El Cant de la Sibil·la’ que antigament s’havia escenificat en una petita església de la comarca. Es farà aquest dissabte a 1/4 de 8 del vespre, just abans de la Missa del Gall, a l’església de Santa Maria dels Turers, en una iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Banyoles i en una funció interpretada per Cor de Teatre i amb el suport de Joventuts Musicals de Banyoles.
Declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO, el Cant de la Sibil·la també s’havia representat al Pla de l’Estany. Es té constància, a través d’un pergamí descobert l’any 1946 per l’escriptor i historiador banyolí Mossèn Lluís Constans, que l’escenificació es feia a l’església de Sant Andreu del Torn la nit de Nadal. El pergamí, que data del segle XIII, és un dels més antics que es conserven en llengua catalana i un dels més complets pel que fa al Cant de la Sibil·la.
Des de l’Ajuntament de Banyoles, impulsor de la iniciativa, el regidor de Cultura i Patrimoni Cultural, Miquel Cuenca, ha explicat que “en els darrers anys, l’interès creixent per aquesta joia del patrimoni europeu ha portat diverses ciutats d’arreus dels Països Catalans a recuperar la tradició del Cant de la Sibil·la” i ha afegit que “a Banyoles teníem la dolça obligació moral de sumar-nos-hi atès que fou un banyolí qui va descobrir-ne una de les versions més belles i completes en un poblet tan proper a la nostra ciutat”.
L’escenificació que es podrà veure aquest dissabte a Santa Maria dels Turers anirà a càrrec de Cor de Teatre. El seu director David Costa i el filòleg Jordi Roca s’han encarregat que recuperar i adaptar els textos i les músiques. David Costa i Jordi Roca han coincidit a destacar que “hem volgut actualitzar El Cant de la Sibil·la, mantenint la tradició, però donant-li dinamisme i fent-lo més proper al públic actual”.
En l’adaptació del text s’han mantingut els occitanismes que no impedeixen la comprensió del text o bé que són explicats a la glossa que es fa de cada estrofa, on també s’han volgut donar les claus perquè les persones del segle XXI s’acostin a la voluntat didàctica que té el Cant de la Sibil·la. Pel que fa a la música, és la transcripció musical del Cant de la Sibil·la que es troba recollida a l’Ordinarium Barcinonense, datada del 1569.
Per la seva banda, el president de Joventuts Musicals de Banyoles, Rafel Juanola, ha destacat “la importància de recuperar patrimoni immaterial” i s’ha felicitat de poder enllaçar una col·laboració conjunta amb Cor de Teatre.
El Cant de la Sibil·la
El Cant de la Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal i que només ha perviscut a Mallorca i a l’Alguer. Va ser una de les dramatitzacions medievals nadalenques que més van arrelar a Catalunya a l’edat mitjana quan moltes celebracions litúrgiques s’acompanyaven de representacions i drames de caràcter didàctic i moral per a fer-les més entenedores al poble. El Cant de la Sibil·la el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la, l’endevinadora del món pagà, amb un mantell de seda i amb una espasa a la mà. Amb el pas dels segles, aquestes representacions van anar evolucionant fins que l’església va deixar de considerar-les útils i les va prohibir.
Fitxa artística
- Cor de Teatre: Rosa Vilanova (Sibil·la), Sara Costa, Nuri Hernández, Ànnia Pons, Sara Gómez, David Costa i Aleix Fernàndez.
- Violoncel barroc: Daniel Regincós
- Dramatúrgia i moviments escènics: Jordi Roca i Rovira
- Direcció musical: David Costa
