L'Ajuntament de Girona estudia enderrocar aquesta tardor les naus abandonades de la carretera Barcelona de manera subsidiària. L'alcalde, Lluc Salellas, explica en una entrevista a l'ACN que els tècnics municipals estan analitzant si és millor tirar-les a terra o bé actuar-hi per consolidar aquells elements (com part de les façanes) que amenacen amb caure i suposen un perill. El consistori ja ha fet diversos requeriments a la propietat perquè hi actuï, però com que l'empresa va fer fallida i ja no existeix, no té capacitat econòmica. D'altra banda, dins el projecte global per transformar la carretera en avinguda, l'ajuntament vol engegar l'any que ve un procés de participació ciutadana per decidir com pacificar la ronda Ferran Puig.
Les naus industrials situades al final de la carretera Barcelona porten quinze anys abandonades. Un entramat de promotors, Desarrollos Inmobiliarios Fluvià SL, les va comprar gairebé totes per 54 milions d'euros (MEUR) amb l'objectiu de fer-hi un ambiciós projecte urbanístic. A la zona s'hi preveia aixecar un hotel, cinc blocs d'onze pisos (que sumarien entre 700 i 800 habitatges) i un gran parc urbà damunt les vies.
L'esclat de la bombolla i la crisi immobiliària, però, va fer que aquell projecte faraònic quedés en no-res. La promotora va fer fallida -de fet, ha desaparegut- tot i que hi ha un administrador que tutela les propietats. Les naus estan situades entre els números 140 i 168 de la carretera. Algunes d'elles, en el marc del concurs de creditors, també van anar a parar a mans de bancs.
Les naus s'han anat deteriorant amb el temps, hi ha indigents que les han ocupades i que hi malviuen en condicions precàries. A més, a l'interior s'hi acumulen trastos, brutícia, runa i deixalles.
L'Ajuntament de Girona ja ha fet diversos requeriments als propietaris privats perquè hi actuïn. Entre d'altres, se'ls ha demanat que en netegin els interiors, en tapiïn els accessos i que consolidin aquells elements de les façanes que suposen un perill.
L'alcalde explica que, des de l'antiga Desarrollos Inmobiliarios Fluvià SL, ja se'ls ha fet arribar una primera resposta dient que no tenen "capacitat econòmica per fer-ho". Per això, i com ja va avançar Lluc Salellas a la conferència de mitjans de mandat, el consistori ha decidit actuar-hi de manera subsidiària aquesta tardor.
"L'àrea d'Urbanisme està fent els estudis i informes necessaris que ens ajudaran a prendre una decisió sobre què hem de fer", explica l'alcalde durant l'entrevista a l'ACN. Sobre la taula hi ha l'opció d'enderrocar les naus –"no ho descartem", precisa Salellas- o bé fer tasques de consolidació per evitar que els elements degradats suposin un perill.
"Allò que nosaltres tenim clar és que aquesta part de l'entrada sud de Girona no pot continuar en l'estat en què es troba avui dia; i per tant, durant aquest 2025 veurem una cosa o l'altra", afirma l'alcalde. Sigui com sigui, però, la factura no l'acabarà pagant l'ajuntament. Perquè com precisa Salellas, si ara no es pot revertir a l'antiga propietat perquè no té liquidesa, quan "es desenvolupi el sector i s'acabi urbanitzant, aquests costos extra s'aplicaran de manera subsidiària" a qui faci les obres.
Nou Ermessenda i pisos
Més cap al nord, i resseguint la traça de la carretera Barcelona, l'alcalde de Girona també avança que "en els propers mesos" el consistori preveu dur a terme els canvis urbanístics que permetran cedir la nau de l'antiga Simon a la Generalitat perquè s'hi faci el futur institut Ermessenda. "Estem treballant perquè aquesta tardor es pugui fer l'aprovació inicial del planejament", precisa Salellas.
A més, l'alcalde també explica que "s'està treballant" perquè un promotor faci pisos a la parcel·la -actualment, un solar- que queda just a tocar de l'antiga Simon. "Confiem que en els propers mesos puguem concedir la llicència d'obres perquè s'hi faci habitatge, part del qual també es reservaria per a protecció oficial", concreta l'alcalde.
"Per tant, entre aquesta iniciativa privada, els passos cap al nou institut Ermessenda a través del planejament i el projecte que redactarà la Generalitat, i l'actuació a les naus abandonades, sigui de forma directa per part de la propietat o subsidiària des de l'Ajuntament, hi començarà a haver acció en aquesta zona de la ciutat que fa tant temps que tenim abandonada", subratlla l'alcalde.
El 2026, consulta ciutadana
Entre les peces que formen part del projecte global per a la carretera Barcelona, Lluc Salellas també va anunciar la voluntat de pacificar la ronda Ferran Puig. De fet, el tram a tocar de la plaça Marquès de Camps és l'únic punt de la ciutat on les concentracions de diòxid de nitrogen -el gas que emeten els vehicles- se situa al límit màxim permès (en concret, 40 ug/m3).
Lluc Salellas explica, però, que amb les obres del bus ràpid BRCat, que han permès treure una part dels autobusos que abans paraven a la plaça, "hi ha hagut una primera actuació de millora pel que fa a la contaminació, tant acústica com atmosfèrica". Tot i això, l'alcalde de Girona admet que la ronda continua essent "un punt complex", i que l'ajuntament està començant a analitzar diferents propostes per veure com pacificar-la.
"És evident, però, que qualsevol d'elles ha de passar perquè els vianants, les bicicletes i el transport públic guanyin pes, i el cotxe en perdi una mica", concreta Salellas durant l'entrevista a l'ACN. A partir d'aquesta "premissa", l'alcalde subratlla que allò que cal és articular una proposta acordada amb els veïns, i que per això la intenció és engegar un procés de participació ciutadana de cara al 2026.
Salellas ja avança que, segurament, entre les opcions que es debatran hi haurà reduir carrils de circulació. "Però aquesta no ha de ser necessàriament la que tiri endavant, perquè n'hi pot haver d'altres", precisa. "Allò que cal és estudiar-les bé, presentar-les als veïns de Bonastruc i de la Devesa i, a partir d'aquí, arribar a un consens", conclou l'alcalde de Girona.
