Girona destina la meitat de les ajudes d'urgència social a afrontar situacions d'emergència per risc o pèrdua d'habitatge. L'any passat el consistori va destinar gairebé 670.000 euros per donar resposta immediata a 954 famílies que passen penúries. D'aquest global, el 50% va ser per a habitatge, seguit de les ajudes per subsistència; és a dir, comprar aliments.
La tinenta d'alcaldia de Servei a les Persones, Núria Riquelme, admet que les dificultats per tenir un sostre "han impactat de ple en la realitat dels serveis socials". A més, no poder pagar el lloguer o la hipoteca, en molts casos, condiciona també la cobertura d'allò més bàsic. A la ciutat, gairebé 2.500 persones viuen en la pobresa i no poden afrontar les despeses del dia a dia.
Durant el 2024, Girona va destinar 699.391,18 euros a ajudes d'urgència social. Són totes aquelles, precisa Riquelme, que permeten parar el cop i atendre aquelles famílies que ho estan passant malament i es troben amb un problema econòmic sobrevingut. Entre d'altres, el llistat inclou subvencions per pagar els subministraments bàsics (llum, aigua i gas), per comprar aliments, per motius de salut o perquè els pares puguin fer formacions i plans de treball.
Però de totes aquestes, n'hi ha unes que sobresurten clarament per damunt de les altres. Són totes les relacionades amb situacions de risc o de pèrdua real d'habitatge, que arriben a representar fins a la meitat dels diners que l'Ajuntament destina a ajudes d'urgència social. Durant l'any passat, van ser-ne 352.421,42 euros.
La majoria d'aquesta quantitat (302.987,64 euros) ha estat per cobrir situacions d'emergència habitacional que han patit 119 famílies gironines. Són ajuts que s'han destinat a pagar lloguers per evitar que perdessin el pis on viuen. O bé, en aquells casos en què ja s'han quedat sense sostre, donar-los allotjament en pensions o hostals. "Les ajudes són un reflex de la realitat social i econòmica", explica Riquelme. "Malauradament, els problemes per l'habitatge han impactat directament en els serveis socials, i és una de les dificultats més grans que tenen moltes famílies", afegeix la tinenta d'alcaldia.
Núria Riquelme explica que, en el cas dels desnonaments, l'Ajuntament de Girona pot donar allotjament provisional a divuit famílies "mentre se'ls busca una solució més permanent". Però també admet —i critica— que les dificultats de finançament amb què es troben els consistoris són un topall a l'hora de poder ampliar les ajudes. "Necessitem més recursos, i sobretot també més habitatges", subratlla Riquelme, insistint en què tots els pisos buits que la Sareb té a la ciutat "i que fa anys i anys que reclamem gestionar, encara estan bloquejats".
Per comprar menjar
Per darrere de l'habitatge, l'altre gran paquet —que representa el 38% del global— fa referència als ajuts de subsistència. Aquí, durant l'any passat, l'Ajuntament de Girona va destinar-hi 265.722,57 euros (entre d'altres, perquè 269 famílies de la ciutat poguessin comprar aliments). En paral·lel, el consistori també va aportar 26.178,29 euros en ajudes per poder pagar factures de llum, aigua i gas. "Les ajudes de subsistència i les de subministraments bàsics permeten que les famílies puguin afrontar el seu dia a dia; i són també una altra de les grans potes que s'atén des de serveis socials", explica Núria Riquelme.
Tot i que arran de la pandèmia les ajudes d'urgència social van incrementar-se, durant el 2023 (i superada l'emergència de la covid-19) es va notar certa millora. Però l'any passat, les dificultats econòmiques van suposar que, de nou, l'ajuntament hagués de destinar-hi més diners. En concret, un 6% (passant de 658.000 euros als gairebé 670.000). "Hi ha hagut un repunt que, precisament, relacionem amb tot l'impacte que han tingut els problemes d'habitatge damunt les famílies", concreta la tinenta d'alcaldia de Servei a les Persones.
En situació de pobresa
Durant l'any passat, els serveis socials de l'Ajuntament de Girona van atendre 7.226 persones. Aquí s'hi inclouen no només aquelles que van adreçar-s'hi per situacions d'emergència, sinó també aquelles altres que van rebre altres suports econòmics (per exemple, vals per adquirir medicaments, complements a la beca menjador, reduccions en la quota per a la llar d'infants o ajudes per a aliments a través del CDA).
De tots aquests gironins, el consistori va valorar-ne la situació econòmica de 5.141 (el 71% dels atesos). Gairebé la meitat —2.477, el 47,5%— viuen en situació de pobresa i no poden cobrir les necessitats bàsiques: alimentació, habitatge i consum energètic.
"És una xifra que ens preocupa, perquè es tracta de persones i famílies que tenen dificultats molt serioses", admet la tinenta d'alcaldia. "Intentem donar-los suport en tot allò que podem, però l'ajuda mai és suficient", afirma Núria Riquelme, precisant que Girona també pateix una situació de sensellarisme que cal atendre i s'ha convertit en "un problema real". "Per això, una altra vegada, reclamem recursos més enllà de l'Ajuntament, perquè la ciutat té l'únic equipament de tota la demarcació per atendre'ls", conclou Riquelme (en referència a La Sopa).