Josep Andreu Domingo: “En els darrers mesos hem rebut cops molt durs, però hem d’aixecar-nos”

Foto de l'alcalde de Montblanc, Josep Andreu Domingo. Foto: Cedida.

El passat mes de juny es va complir el primer any de mandat després de les eleccions de maig de 2019, revalidant, un cop més, l’alcaldia. Quina valoració fa d’aquests mesos? (Deixant la crisi de la Covid-19 a banda, en parlarem a la propera pregunta).
Ha estat un any molt intens i excepcional. En prou feines havíem engegat la nova legislatura que, al mes d’octubre, teníem la sentència als presos polítics, una setmana més tard un devastador aiguat i, pocs temps després una pandèmia que ho capgirava tot.

Tanmateix, hem seguit gestionant aquestes situacions complexes, sense interrompre l’acció de govern. Durant aquests mesos hem estat restaurant muralla (concretament a la zona de Sant Francesc), també hem realitzat millores a l’antic Sindicat de vinyaters, hem asfaltat carrers del nucli antic que es trobaven en mal estat, estem connectant al clavegueram de Montblanc el sector nord de la vila, hem estrenat un nou Ball de Gitanes… És a dir, malgrat estar fent front a esdeveniments veritablement excepcionals, l’activitat de la casa no para, al contrari, es multiplica per tal que Montblanc segueixi liderant la comarca.

Malauradament, i com deia, ens hem vist immersos en una greu crisi sanitària. Com s’està gestionant la pandèmia de la Covid-19 des de l’Ajuntament?
En primer lloc, mantenim un contacte constant amb l’ABS Montblanc. En tot moment seguim les seves indicacions i recomanacions. També mantenim contacte amb les dues residències de la vila i seguim dia a dia, les indicacions del PROCICAT.

Davant l’excepcionalitat de la situació redoblem esforços amb la policia local i protecció civil, hem facilitat la instal·lació de terrasses als bars i restaurants, a més hem eliminat o reduides taxes com, per exemple, de l’escola de música. Per tant, parlem d’un paquet de mesures econòmiques amb l’objectiu d’ajudar aquells col·lectius més afectats.

A més, estem realitzant dues campanyes (Guanyem el 19 i Respira Montblanc) per tal d’ajudar al sector comercial i la restauració de Montblanc.

Finalment, una eina imprescindible de la primavera i, malauradament, també d’aquesta tardor està essent la comunicació municipal. Tant la pàgina web, l’e-bando com les xarxes socials han esdevingut imprescindibles per poder estar en contacte permanent amb la població.

A dia d’avui, les xifres facilitades per Salut indiquen que a la Conca el risc de rebrot està a 949 punts. Molt per damunt del nivell baix de contagi. Què s’ha de fer amb aquestes xifres?
El cert és que a la Conca de Barberà, en ser un territori eminentment rural i poc poblat, per pocs positius que tinguem, l’índex de rebrot es dispara ràpididament.

Tanmateix, és cert que les dades dels darrers dies ens fan preocupar. En una setmana, a Montblanc, tenim més de 20 positius, una xifra que mai havíem assolit. Per això, des de l’Ajuntament, estem fent una tasca important de comunicació per tal de conscienciar a la ciutadania, a més d’estar en contacte amb entitats socials, culturals i esportives per tal de complir les normatives i, d’aquesta manera, reduir aquesta dada de rebrot.

El sector del comerç i de l’Hosteleria, entre altres, s’estan veient molt afectats per la pandèmia. Quines mesures ha posat en marxa l’Ajuntament per fer front a aquesta situació?
En primer lloc, vull esmentar que en un nucli històric, com el de Montblanc, la funció de bars, restaurants i botigues com les d’estètica – ara tancades -, fan una funció vital per mantenir viu aquest entorn monumental. La manca de turistes, visitants i de montblanquins que no es desplacen al centre de la vila per fer un cafè o anar a comprar, també té afectes en aquest entorn.

Des de l’ajuntament sempre hem estat en contacte amb la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc, així com en el sector de l’hostaleria. Per això, ja vam permetre l’ampliació de les terrasses (sense costos afegits) o bé l’inici de les mencionades campanyes: Guanyem el 19 i Respira Montblanc.

Ara, amb aquestes noves normatives, també haurem d’estudiar noves mesures i, sobretot, exigir al govern de la Generalitat i estatal el compliment de nous paquets d’ajudes pels sectors més afectats i vulnerables.

Fa pocs dies es va complir un any del desbordament del riu Francolí. S’ha recuperat Montblanc d’aquell devastador episodi?
Només en part, però encara ens queda molta feina per al davant. Fent un tomb pel terme, ens podem adonar fàcilment que encara hi ha desperfectes ben evidents, com ponts, passarel·les o séquies malmeses i desaparegudes. Sense oblidar el més important, els particulars encara afectats.

L’ajuntament de Montblanc ha fet un gran esforç per revertir aquella situació: neteja de parcel·les, cases, camins, carrers… I quan definitivament ens arribin les ajudes, caldrà licitar els projectes definitius per tornar plenament a la normalitat.

Ara bé, també és cert que hem de prendre una nova cultura del riu i ser molt conscients que el que ha passat una vegada, en el clima mediterrani, pot tornar a succeir i, malgrat que ara no faria el mal de llavors, no hem d’ignorar tots els danys ocasionats.

Davant d’aquesta situació són molts els que van aplaudir la riada solidària, però també són molts els que, a dia d’avui, encara reclamen ajudes per poder recuperar-se. Heu rebut les ajudes promeses l’endemà de la riuada per poder sufragar els costos de l temporal?
Aquesta és una gran vergonya. Gairebé tretze mesos després dels aiguats i encara no hem rebut cap ajuda, ni l’ajuntament, ni els privats. Tenim encara 2 ponts desapareguts i el Pont Vell en molt mal estat, a banda d’altres equipaments públics. A dia d’avui seguim esperant les promeses de fa més de 365 dies.

Ara que ja està aprovat el famós decret del Govern central per poder tenir les ajudes, encara resta que el Ministeri d’Hisenda habiliti la partida pressupostària. He de dir que el contacte amb el subdelegat del govern a Tarragona, sr. Joan Sabaté ha estat molt cordial i li agraeixo, tant de bo el govern que representa també hagués mostrat la mateixa agilitat.

Seguirem insistint i reivindicant el que de justícia ens pertoca i, esperem, que en els pròxims mesos puguem tornar a veure el nostre Pont Vell, el seu entorn, el Pont de la Font de Bolovi o del Molí del Pas aixecats de nou.

I no podem oblidar que encara ens faltaran elements com séquies, peixeres o, com he esmentat inicialment, particulars que encara no han pogut rehabilitar els desperfectes dels aiguats.

A principis d’octubre vau incorporar a l’equip de govern a Núria Besora, qui va abandonar el grup municipal de Junts per Montblanc. Malgrat algunes diferències ideològiques, hi ha hagut bona entesa?
Tot aquest procés ha estat com a molt natural. Vull dir que si fa unes setmanes ens haguessin dit que la Núria s’incorporaria a l’equip de govern poc ens ho haguerem imaginat, però diferents esdeveniments han precipitat aquests canvis.

Inicialment, la Núria va trencar amb el seu grup municipal per discrepàncies, ja que si ve ella es mantenia a Junts per Catalunya la resta de regidors passaven al PdeCat. Aquest factor, entre d’altres, va propiciar que la Núria abandonés el grup i, posteriorment, vam iniciar converses, ens vam entendre i es va sumar a l’equip de govern.

Actualment, l’equip de govern de l’Ajuntament de Montblanc hi ha gent d’ERC, de Junts i independents, tots anhelem una República Catalana, però independentment d’aquest desig nacional, també treballem amb molta, moltíssima intensitat per Montblanc i les seves persones. I en aquest sentit, la Núria segur que ens hi ajudarà molt.

Per acabar, com a alcalde, quin missatge vol donar a la població en aquest moment?
Fa un any, durant les festes de Nadal, vam instal·lar uns llums sobre el devastat Pont Vell on hi podíem llegir la frase: ho tornarem a fer!

Aquesta és l’actitud de l’actual equip de govern i l’actitud que demano a tota la ciutadania. És ben cert que en els darrers mesos hem rebut cops molt durs, però hem d’aixecar-nos, arromangar-nos i posar-nos mans a l’obra per tal de superar aquestes situacions adverses, tal com els nostres avantpassats ho van haver de fer en altres situacions excepcionals. Per això ho tornarem a fer i per això, emprendrem el vol amb determinació i convenciment.