Josep Maria Vidal: “La Llar de Jubilats i l’Escola Municipal de Música són alguns dels projectes prioritaris”

Hem arribat a la meitat del mandat, un mandat fortament marcat per la pandèmia de la Covid-19. Com valora aquests dos primers anys de govern a l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí?

Val la pena recordar que el primer any de mandat no va ser un any fàcil. Va ser un any marcat per la situació a secretaria-intervenció i per les afectacions de la riuada. Amb tot això, el segon any semblava que havia de ser millor i han sigut setze mesos marcats per la pandèmia. S’han hagut de gestionar els confinaments, l’adaptació del funcionament de l’Ajuntament a les noves mesures i com la pandèmia i les restriccions afectaven al dia a dia de l’activitat de l’Ajuntament i del municipi. S’ha prioritzat la gestió de les emergències i la planificació del futur.

M’agrada recordar que ens vam presentar a les eleccions amb un objectiu principal: posar rumb a l’Espluga de Francolí planificant i projectant, però ens vam trobar unes emergències d’una magnitud important que hem hagut de gestionar amb grans sobreesforços, no només de part de l’equip de govern, sinó també per part de tot el personal de l’Ajuntament, que porta més de dos anys en una situació que no hauria de ser l’habitual: moltes baixes, jubilacions, una situació gens estable a secretaria-intervenció (recordar que en dos anys hem tingut 3 persones diferents al capdavant de secretaria-intervenció) i molt feina aturada per la persona que ha ostentat la secretaria-intervenció a principi de mandat.

A dia d’avui estem treballant amb grans esforços per anar millorant la situació i reconduir-la i ho estem aconseguint. Ho farem aprovant diversos programes de reforç de personal i cobrint les vacants actuals i futures amb diverses borses. I aquí estem, preparades i preparats per seguir desplegant el programa electoral de Som Espluga amb la mateixa il·lusió i energia de fa dos anys i amb un gran aprenentatge d’aquesta primera meitat de mandat.

L’economia ha quedat força tocada. Quina és la situació econòmica de l’Ajuntament de l’Espluga i dels seus vilatans i vilatanes?

A l’Espluga de Francolí no s’ha repetit el patró d’altres municipis més grans en els quals han tancat, definitivament, molts comerços. En municipis com el nostre, la pandèmia ha posat a prova el comerç de proximitat i el teixit comercial ha fet, i està fent, un sobreesforç per mantenir oferint productes i serveis. Durant aquests mesos, alguns establiments han estat a punt de tancar definitivament, però esperem que amb la represa de la normalitat i la reactivació econòmica sortim d’aquesta crisi més reforçats.

A nivell social, és evident que el llindar de la pobresa ha variat i molta més gent ha hagut de recórrer als serveis socials i al servei de menjar fresc que l’Ajuntament ofereix a través de Càritas. Des de l’Ajuntament hem triplicat la partida destinada al menjar fresc per poder assegurar que totes les famílies de l’Espluga tinguessin una alimentació adequada tot i les circumstàncies.

Quines accions han pensat des de l’Ajuntament per a la reactivació econòmica del municipi?

Per afavorir la reactivació econòmica del teixit productiu del municipi, des de les regidories de Comerç, de Promoció Econòmica i  Urbanisme, treballem en dues línies: la de fer front a la situació post-pandèmia amb una línia d’ajuts extraordinària per als establiment i una altra línia més de futur. Aquesta última línia té a veure amb el futur Pla d’Impuls del Comerç Local, la posada en marxa d’un espai per a la promoció econòmica on hi haurà una sala coworking i s’oferirà assessorament en aquest àmbit, i també treballant en el desenvolupament del sòl industrial, creant un cens, i el desenvolupament del sòl residencial, estem treballant per desencallar un pla parcial i un pla d’actuació urbanística que permetran ampliar l’oferta de sòl i habitatge.

Un sector econòmic estratègic és el del Turisme. Des d’aquest àmbit estem treballant amb la redacció del Pla Director del què ha de suposar la socialització de la troballa dels gravats paleolítics de la Cova de la Font Major, una de les troballes més transcendentals de l’arc mediterrani i que repercutirà al nostre territori.

Quins són els projectes prioritaris en els propers dos anys de mandat?

Una de les properes accions de l’equip de govern serà la planificació dels equipaments donant prioritat a la reforma dels habitatges de l’antiga caserna de la guàrdia civil, la Llar de Jubilats i Jubilades i l’Escola Municipal de Música. També hem iniciat els treballs previs per bastir el projecte de reforma integral de l’edifici del Casal.

Ens agradaria tenir redactats, a final de mandat, gran part d’aquests projectes per fer-los realitat a partir del següent mandat. A banda d’aquests projectes d’equipaments, també posarem en marxa, ben aviat, la creació del Consell de Joves, diferents projectes de memòria històrica, la digitalització dels propers pressupostos participatius, el canvi de més de 300 punts de llum a LED que permetrà tenir més del 50% de l’enllumenat LED, la instal·lació de diferents sistemes fotovoltaics en teulades d’equipaments municipals per avançar en la sobirania energètica, el canvi d’espais de les oficines municipals, que entre altres coses, permetrà deixar disponible l’edifici de l’antiga Cooperativa Panificadora i de Consum per transformar-lo en un espai coworking, amb sales de reunions i també espais per a formació. També destacar la renovació de l’espai web del consistori, que es preveu que estigui disponible a finals d’any.

Fa poc s’han presentat els resultats del projecte d’anàlisi de la situació del comerç al municipi. Amb les dades a la mà, què és el que toca fer ara?

Ara toca esbossar les accions a fer. Aquestes accions ja apareixen com a conclusions als resultats de l’anàlisi de la situació actual del comerç i van encaminades a la digitalització del teixit comercial, intensificar la col·laboració entre teixit comercial i consistori, millorar l’espai públic pacificant el trànsit, pensar en la mobilitat dels vehicles, adaptació dels horaris comercials a les noves necessitats, etc. Són actuacions que s’aniran desenvolupant i posant en marxa properament, un cop es donin a conèixer.

L’Ajuntament s’ha manifestat contrari a la massificació d’infraestructures d’energies renovables. Per què? Quins inconvenients suposa per al municipi?

La transició energètica és un altre repte important. Bé, si entenem la transició energètica com un canvi profund del panorama actual. Avui tenim un panorama d’oligopoli que no vol canviar de sistema, sinó que només vol pintar-se de color verd per dir que és sostenible, però no. La transició ecològica i energètica no va de vestir de seda a la mona, sinó que requereix un canvi profund en el sistema de captació, distribució i consum de l’energia elèctrica. Un nou paradigma que ha de permetre, a banda de reduir la petjada de CO2 al nostre planeta, democratitzar i fer més horitzontal el sistema energètic. Generar l’energia més a prop d’allí on es consumeix, per reduir grans línies d’evacuació i millorar el rendiment de la xarxa. Una xarxa de nodes, una malla, on tothom hi ha d’estar connectar, qualsevol persona que sigui productora, consumidora o productora i consumidora a la vegada.
I aquest canvi de paradigma no té res a veure amb l’allau de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques al territori. L’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, juntament amb altres consistoris de la comarca i el Consell Comarcal, ha fet front de manera decidida a aquest allau, apostant per un canvi real en el sistema energètic, començant per l’autoconsum amb projectes com el de les plaques fotovoltaiques de l’edifici del Casal, la mobilitat de cotxes elèctrics instal·lant quatre punts de càrrega elèctrica de vehicles i la bonificació fiscal verda com ara la reducció de l’IBI i l’ICIO per a aquells immobles i projectes que instal·lin sistemes d’aprofitament energètic.