La plataforma civil, impulsora de la Iniciativa Ciutadana aprovada el 3 de maig de 2019 per a transformar el zoo de Barcelona, va manifestar en conferència de premsa haver perdut per complet la confiança en la direcció del zoo, afirmant que aquest equip directiu no compta ni amb els coneixements ni amb la voluntat per aplicar aquesta ordenança avantguardista aprovada en 2019.
L’advocada de la plataforma, Anna Mulà, va llistar un per un els articles de l’ordenança que no s’han complert i va advertir que “la inactivitat i incompliment del zoo respecte dels deures en l’aplicació de l’ordenança són manifestos i aquest retard no es pot atribuir completament a la pandèmia. L’omissió d’aquests deures contrasta amb la productiva activitat contrària a l’esperit de l’Ordenança, com és la reproducció i la incorporació d’animals provinents d’altres zoos en supòsits no autoritzats, el que confirma l’absència de voluntat en materialitzar el canvi de paradigma que la societat barcelonina va demanar a través de la iniciativa ciutadana ZOOXXI”. L’advocada va informar que es presentarà denúncia en via administrativa i contenciosa per reclamar el seu compliment i les responsabilitats que es derivin.
Durant la conferència David Perpinyà, consultor científic de la plataforma, va exposar detalladament com les dues respostes que el Zoo de Barcelona va donar per escrit, a preguntes d’una ciutadana i del regidor de JuntsxCat Jordi Martí, amb relació als 147 animals morts des de l’entrada en vigor de l’ordenança, faltaven a la veritat. L’expert va presentar un informe en el qual, entre altres consideracions, qüestiona els arguments que dóna la direcció del zoo per a no incloure les causes de mort d’aquests animals en la seva resposta. L’informe rebat amb tota claredat afirmacions com ara “la causa específica de la mort de cada individu, aquesta no es troba fàcilment accessible al sistema de registre”, “molt sovint no és possible dictaminar fefaentment una causa clara de mort” o “totes les baixes esmentades al llistat ho van ser per mort natural”.
L’expert va argumentar que, en la majoria d’ocasions, és possible dictaminar la causa de la mort amb un examen post mortem adequat, examen que el zoo hauria de realitzar sistemàticament. D’altra banda, va exposar exemples clars de morts anòmales d’animals i que en absolut podien justificar-se com a morts naturals. Per exemple, un episodi de mortalitat massiva que va afectar quatre espècies d’ocells, que vivien en una mateixa instal·lació, i on molts d’aquests ocells van morir en un període de temps de tan sols 48 hores; o les de dues impales, un de tres mesos i un altre de cinc anys, que van morir el mateix dia. La conclusió de l’expert és que “un zoo que no pot determinar la causa de mort en la majoria dels seus animals i que no pot, ni tan sols, treure un report de mortalitat és un zoo que no està capacitat per a participar en programes de maneig de poblacions en captivitat”.
“Aquest equip directiu no està a l’altura del repte i ha de dimitir”
Per al Leonardo Anselmi, portaveu de la plataforma i qui va sol·licitar en la conferència de premsa la dimissió de l’equip directiu, aquestes respostes escrites s’expliquen de forma molt simple: “no creiem que el director sigui incompetent, creiem que no vol donar les causes de mort perquè no té voluntat per aplicar l’ordenança, que evitaria moltes d’elles. De fet, fins que el zoo no informi de les causes de mort no és possible descartar que s’estigui aplicant el culling, que és la matança d’animals sans per raons de gestió i espai”
“Però sigui com sigui, per incompetència o per faltar a la veritat, aquest equip directiu no està a l’altura del repte i ha de dimitir”, va sentenciar Anselmi que, a més, va manifestar la necessitat de triar al pròxim director o directora per concurs públic “i no per relacions personals amb el comissionat de torn, com va succeir amb els últims nomenaments”.
La participació ciutadana, en dubte
Leonardo Anselmi va denunciar a l’executiu municipal de “fals discurs” en el que a participació es refereix: “t’animen mentre reculls signatures, mentre organitzes centenars de persones per tota la ciutat i mentre fas esdeveniments reivindicatius, i s’omplen la boca de la paraula participació, però quan guanyes i han d’aplicar l’ordenança a Barcelona es conjuga el verb participar de forma molt estranya: jo participo, tu participes, ell participa, nosaltres participem, vosaltres participeu, ells decideixen”, va ironitzar l’activista.
Anselmi també va reconèixer que fa tan sols quatre setmanes es va obrir “una línia de diàleg molt amable” amb la Tercera Tinença de l’Alcaldia de Barcelona, “i esperem que aquest espai es mantingui i fins i tot s’ampliï, ja que a través d’aquest contacte directe confiem poder demostrar als responsables polítics del zoo que l’actual direcció va en una línia perillosament equivocada”, va manifestar.
Qüestions inacceptables
La plataforma va realitzar un llistat de qüestions que considera del tot inacceptables, com a irregularitats o falta de transparència.
La ciutadania ha de saber que, anualment, moren centenars d’animals en el zoo de Barcelona. El zoo va anunciar un boom de naixements durant la primavera, molts dels quals incompleixen l’ordenança que, precisament, ve a posar fre a tots aquests naixements que passen a engrossir el llistat de morts en anys posteriors. La nova ordenança s’adapta a la situació d’emergència climàtica, obligant el zoo a realitzar veritables programes de conservació en els hàbitats naturals, a través dels anomenats projectes d’hàbitat i d’especie.
Ocultació d’informació. El director del zoo disposava d’un informe, realitzat pel Comitè d’Ètica en relació als cavallets de mar i el projecte de conservació associat, des de maig de 2019. Aquest informe va ser reclamat al director en diverses ocasions per l’Associació Animalista Libera. Finalment, la Tercera Tinença d’Alcaldia ho va fer arribar al juliol de 2020. Algunes consideracions que realitza el Comitè d’Ètica en l’informe són, per exemple, com l’acumulació de morts en un període concret de temps suggereix millorar la traçabilitat de les actuacions vinculades al protocol d’urgència i un seguiment aplicat; se suggereix també la participació en programes formatius específics davant l’arribada de noves espècies. Avui dia ja no hi ha cavallets de mar en el zoo.
Falta de transparència en els projectes de conservació. La informació que dóna el zoo sobre els projectes de conservació en els quals participa no és suficient per a avaluar l’efectivitat d’aquests projectes. Ni tan sols en un dels seus projectes de conservació estrella, el de les gaseles d’orques saharianes, és possible conèixer si hi ha una població consolidada de gaseles reintroduïdes, després de més de deu anys de treballs. Això ocorre perquè el zoo no segueix les guies de recomanacions de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa, les quals incorporen protocols per a la informació pública que permeten el seguiment i avaluació periòdica dels projectes, i que sí que recull l’ordenança.
El pla estratègic del zoo i l’ordenança no són el mateix. Des de la direcció del zoo s’ha fet creure a l’opinió pública que l’encaix és possible, però no és cert. El pla estratègic permet unes pràctiques prohibides per l’ordenança. No obstant això, és el pla el que s’ha d’adaptar al nou marc jurídic.
Leonardo Anselmi va denunciar com la plataforma ciutadana ZOOXXI va haver de suportar la interferència de l’Associació Internacional de Zoos i Aquaris, que va traslladar la seva oficina executiva de Suïssa a Barcelona coincidint amb el desenvolupament de la iniciativa ciutadana, i va afegir: “els lobbies dels zoos continuen interferint en el zoo de Barcelona a través de la Fundació Barcelona Zoo, que va incorporar a l’Associació Ibèrica de Zoos i Aquaris al seu patronat just després de l’aprovació de la iniciativa ciutadana, a pesar que l’ordenança indica que el zoo ha d’actuar amb autonomia de les associacions nacionals i internacionals de les quals forma part”.
