.gif)
Un miler de persones es van reunir ahir al parc del Torrent Ballester per commemorar el Dia Internacional de l’Orgull LGBTI+ amb una festa Holi que va combinar reivindicació, música, diversió i tolerància. Enmig del llançament de pols de colors, s’hi volia sensibilitzar sobre la diversitat d’orientacions i identitats sexuals i reclamar la necessitat de seguir treballant vers l’erradicació de qualsevol discriminació de drets civils. La part central de l’acte va consistir en la lectura d’un manifest en què es va posar en valor l’aprovació de la primera llei estatal LGTBI, la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI. La lectura va anar a càrrec de l’alcalde Carles Ruiz, la regidora de Drets Civils i Inclusió María Ávila, l’actriu, còmica, guionista i activista LGBTI Vidda Priego i l’advocade no binarie Víctor Bravo.
El manifest va deixar constància de l’augment de la presència de moviments socials i polítics que alimenten els discursos d’odi cap a persones i col·lectius LGTBI+. El document afirma que “cal fer un front per revertir aquesta situació, no podem restar impassibles quan els delictes d’odi en relació a l’orientació i identitat de gènere són el segon motiu en aquesta categoria i no paren de créixer”. En aquest sentit, Carles Ruiz va afirmar que “hi ha una necessitat de mostrar l’empatia i la solidaritat de la societat amb aquests col·lectius. Malauradament, hi ha persones que no entenen que la societat és diversa i té maneres de pensar, d’estimar i de fer molt diferents i hem de respectar-les totes”.
Per a Vidda Priego, la celebració de l’orgull continua sent imprescindible: “Penges un reel a les xarxes socials parlant d’identitat o de gènere i a la mitja hora tens molts haters dient-te de tot. Per tant, aquesta jornada és molt necessària. Ara som més visibles, però l’LGTBI-fòbia mai se n’ha anat”. Víctor Bravo va parlar des de la seva pròpia experiència: “Soc advocat i haig d’ajustar la meva imatge i masculinitzar-la perquè em contractin i jo no m’identifico com a home, sinó com a persona no binària. Haver de modificar la meva imatge em fa molta ràbia. Les noves generacions necessiten referents no binaris, que siguem visibles i normalitzar la nostra imatge perquè som normals”.
Viladecans, una ciutat orgullosa
L’Ajuntament de Viladecans desenvolupa i desplega polítiques específiques per garantir la igualtat efectiva entre homes i dones, independentment de la seva orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere. Destaquen les accions realitzades per prevenir l’LGTBI-fòbia a escoles, instituts, centres oberts i casals d’estiu i l’existència del Servei d’Atenció Integral (SAI) a persones LGBTI+.
El SAI funciona des del 2017 i és gratuït, confidencial i de proximitat. Té com a objectiu evitar situacions de discriminació i violència i assegurar que tothom pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat. El servei va atendre 25 persones l’any 2022 i, en total, ja ha ajudat 53 persones amb la seva situació discriminatòria. Principalment, ha donat suport en processos d’identificació de gènere, ha acompanyat menors i adults en el seu procés de transició i ha facilitat informació sobre serveis i recursos com els relacionats amb l’adopció. També ha tutoritzat treballs de recerca, ha recopilat propostes d’activitats de sensibilització i prevenció i ha recollit denúncies per insults i assetjament, tant a la via pública com a les escoles.
Antecedents del Dia de l’Orgull
La matinada del 28 de juny del 1969, després d’una batuda policial en el pub Stonewall Inn de Nova York, es van produir de manera espontània aldarulls i manifestacions en els seus carrers. Aquesta resposta a la batuda policial tenia motivacions polítiques: l’Stonewall Inn era un bar popular entre la comunitat gai, transsexual i de drag queens novaiorquesa. Els disturbis de Stonewall Inn es consideren la primera vegada que la comunitat LGBT va organitzar-se per reivindicar els seus drets i oposar-se col·lectivament a la persecució que patien de manera sistemàtica per part de l’Estat. Des de llavors, el 28 de juny, es va anar estenent per commemorar el Dia Internacional de l’Orgull LGBT. Actualment, 67 països d’arreu del món continuen criminalitzant la diversitat sexual, castigant-la en onze amb la pena de mort.
