El Reggaeton Beach Festival (RBF), que es presenta com el major espectacle de música urbana d’Europa, ha tornat aquest juliol a Barcelona amb una edició marcada pel canvi d’ubicació: la Fira de Barcelona. Aquest espai que havia de ser un salt qualitatiu en confort i logística ha acabat convertint-se en una experiència ofegant per a un gran número d’assistents.
Desenes de vídeos a xarxes socials i testimonis han denunciat la falta de ventilació, l’excés d’aforament i una organització que, segons molts, no estava preparada per acollir l’allau de públic en ple episodi de calor extrema.
Una entrada caòtica: cues quilomètriques i més d’una hora de retard
La jornada ja començava amb mal peu. Centenars de persones es van veure atrapades en una cua interminable per accedir al recinte. Sota un sol implacable i sense cap zona d’ombra, molts van haver d’esperar més d’una hora per entrar, mentre el festival ja acumulava un considerable retard respecte a l’horari anunciat. “Ens van tenir una hora sota el sol, sense cap informació ni cap punt d’aigua mentre la gent començava a descompondre’s a la cua”, relata la Mònica, de 24 anys. “Quan vam entrar ja ens trobàvem malament. I dins... va ser encara pitjor.”
La jove, que va assistir al festival amb un grup d’amigues i no amaga la seva indignació: “Ens van encabir com sardines en un recinte tancat. La calor era irrespirable, la gent suava molt per la falta de ventilació. La meva amiga es va marejar i ningú ens ajudava. Semblava una rave en una sauna.”
Un altre assistent, un noi que prefereix mantenir-se en l’anonimat, resumeix així la seva vivència: “Era un forn. El sostre retenia tota la calor i no corria gens d’aire. Hi havia gent estirada a terra, marejada. En aquells moments, vaig pensar: avui segur que venen l’aigua com si fos or líquid. No era un festival, era una prova de resistència.”
Marina: “Hi havia noies plorant i gent intentant sortir per la desesperació”
Marina, de 20 anys, explica que en alguns moments va sentir por. “No hi havia manera de respirar. Et movies i topaves amb algú, estaves enganxada a desconeguts, tot era suor i crits. Vaig veure dues noies plorant per l’ansietat. Hi va haver un moment que molta gent intentava sortir alhora. Era agobiant, ens vam sentir atrapats.”
Un èxit d’assistència i de polèmica
Amb més dels milers de persones repartides en dos dies i un cartell d’estrelles de gran renom músical, el RBF 2025 pretenia consolidar-se com una cita imprescindible a l’agenda musical estiuenca. Però el que ha deixat és una estela de queixes, indignació i una imatge molt qüestionada.
A mesura que passen els dies, augmenten les demandes de responsabilitats i la pregunta que plana sobre Barcelona és clara: pot la ciutat permetre aquest tipus de festivals en espais tancats i massificats en plena crisi climàtica?
Per molts, el que havia de ser una festa urbana s’ha convertit en una experiència que voldrien oblidar. I el nom del festival —“beach”— sona, ara més que mai, com una broma de mal gust.
