La Xarxa Veïnal del Raval ha denunciat un repunt de narcopisos al barri en els últims tres mesos i ha advertit l’Ajuntament de Barcelona que amb la pressió policial i el Pla Endreça no n’hi ha prou per posar fi al fenomen. “Si omplim el barri de veïns de classe treballadora, aquest fenomen es reduirà”, defensa l’entitat, que reclama més polítiques socials per abordar les causes de fons del problema.
Tot i que l’Ajuntament assegura que actualment hi ha menys de deu punts de venda i consum de droga actius a la ciutat —molt lluny dels més de cent que hi havia els anys 2017 i 2018—, els veïns afirmen que al Raval la situació ha empitjorat en els darrers mesos. Ángel Cordero, membre de la Xarxa Veïnal, considera que el consistori ha “donat per perdut el barri”. “No veiem que aquest Ajuntament tingui la valentia o la voluntat de resoldre els problemes”, ha declarat a l’ACN.
Cordero ha criticat el Pla Endreça, que segons ell reforça una visió “estigmatitzadora” del barri, ja que “vincula la delinqüència amb la pobresa i amb la brutícia, i això alimenta discursos de l’extrema dreta que criminalitzen la immigració i les classes populars”. A més, assegura que aquest enfocament no soluciona la problemàtica, sinó que la “desplaça” dins del mateix barri o cap a altres zones.
Per al portaveu veïnal, la solució passa per actuar sobre les causes estructurals: “El Raval té problemes greus relacionats amb l’habitatge, la salut, l’educació i les desigualtats. Si omplim el barri de veïns de classe treballadora, aquest fenomen es reduirà. Ho vam demostrar: allà on posàvem una família a viure, desapareixia el punt de venda”.
Des de l’Ajuntament, el tinent d’alcaldia i regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, defensa la feina feta per combatre els narcopisos. Segons dades municipals, durant el primer semestre del 2025 s’han desmantellat 71 punts de venda i consum de droga a la ciutat, 46 dels quals derivats d’investigacions policials. D’aquests, s’han retornat 30 domicilis als seus propietaris, i el nombre de detinguts per tràfic de drogues vinculats a aquesta tipologia de delictes s’eleva a 94 persones. En total, s’han fet 1.280 detencions per delictes contra la salut pública, un 23,9% més que l’any anterior.
Batlle assegura que el govern municipal “no defuig el debat sobre la convivència, ans al contrari”, i destaca la creació del Consell de Seguretat i Prevenció de Ciutat Vella, un nou espai de coordinació entre administracions, cossos policials i entitats. El nou consell, segons el regidor, vol servir per debatre i treballar polítiques de seguretat i prevenció als barris, amb la possibilitat de crear grups de treball específics.
La Xarxa Veïnal, però, no comparteix aquest model i considera que s’ha perdut participació real. “Ara només tenim comissions informatives. Ens informen del que ells volen i ja està”, lamenta Cordero, que assegura que les antigues taules de treball permetien més implicació del teixit social.
Un dels casos més recents que exemplifica el fenomen és el d’un pis del carrer Guifré. La immobiliària Ruby Realties el va llogar a un italià per internet, que va pagar per avançat i al cap de pocs dies el va convertir en un narcopís. La responsable de l’empresa, Rebeca Day, ha explicat que “no era un perfil sospitós, ni fora del que estem acostumats”. Tanmateix, només dos dies després de l’arribada del llogater, els veïns van alertar que el pis s’havia convertit en un punt de venda de drogues.
“Ens vam quedar amb el pis ocupat per traficants”, ha explicat Day, que ha relatat escenes d’amenaces, crits i destrosses a la finca. “Cridaven pels passadissos, amenaçaven els veïns, trencaven portes, bústies, i venien clients cada 15 minuts, tocant tots els timbres del bloc”, ha explicat. Fins i tot, un individu es va instal·lar a l’entrada de l’immoble amb una cadena per controlar qui accedia a l’edifici.
El desallotjament, que es va aconseguir en només 38 dies, ha estat el més ràpid que ha vist mai la responsable de la immobiliària. “El més ràpid que havia vist abans eren vuit mesos. Això és rècord”, ha assegurat Day, que atribueix l’èxit a “la pressió sostinguda del veïnat i l’actuació conjunta dels Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana i l’Ajuntament”.
Malgrat tot, la situació no s’ha resolt del tot: “Només han canviat de vorera”, ha lamentat Day, que assegura que els traficants s’han reubicat en un altre immoble del mateix carrer. “El fet que aquests grups delinqüencials disposin d’un contracte de lloguer, sovint signat amb identitats falses, els dona drets legals com a inquilins i és més difícil fer-los fora”.
Després del desallotjament, el pis ha quedat “completament destruït”. “Hem de buidar-ho tot, no queda cap moble aprofitable. Han cremat coses, fet forats a les parets, destruït la cuina... haurem de fer una reforma i pintar”, ha explicat Day, que ara estudia si tornar-lo a llogar o posar-lo a la venda.
El problema també afecta el comerç local. Yasir, propietari d’un cafè a la cantonada del carrer Guifré, admet que “els narcopisos generen molta por. Abans el teníem al número 1, ara només han canviat de vorera”. I afegeix: “La sensació d’inseguretat és molt gran”. Santi, encarregat d’una ferreteria propera, coincideix: “La situació és complicada, sobretot de nit”, i assegura que “sovint hi ha baralles, crits i gent estranya que fa que els veïns no se sentin a gust”.
