Veïns de l'edifici esfondrat parcialment aquest dijous al carrer Granada de Badalona, al barri de la Pau, denuncien que fa quatre anys que reclamen als propietaris i a l’Ajuntament que actuïn sobre l’immoble. Segons expliquen, la situació s’ha anat deteriorant progressivament fins al col·lapse parcial registrat aquesta setmana.
L’origen dels problemes es remunta al 10 de març de 2022, quan la part d’una terrassa de l’edifici va cedir i les vuit famílies que hi vivien van ser desallotjades. Des d’aleshores, l’immoble ha quedat deshabitat, tot i que els veïns dels blocs adjacents asseguren que hi ha hagut entrades furtives de persones que hi haurien accedit per robar, a més de problemes de plagues d’escarabats i rates.
“Fa quatre anys que demanem que l’enderroquin, hem fet instàncies i queixes a l’Ajuntament, al nostre bloc hi han aparegut esquerdes i humitats, fins i tot va venir un arquitecte i ens han posat sistemes de subjecció”, ha explicat una de les veïnes del bloc adjacent, Elena Navarro. La mateixa veïna ha relatat el darrer incident: “Vam sentir un cop i es va aixecar pols, vam sortir corrents amb pijama tots a fora de l'edifici pensant que era una explosió”.
Segons els testimonis, l’episodi d’aquest dijous pels volts de les 20.00 hores va provocar el desallotjament preventiu d’una trentena de veïns dels números 20 i 24 del carrer Granada i del 51 del carrer Litz. No és, però, el primer avís recent: la setmana passada la Guàrdia Urbana ja va intervenir després de detectar entrades de persones a l’immoble, i alguns veïns sospiten que hi podria haver persones dormint-hi a dins.
Aquest divendres al matí, tècnics d’Urbanisme de l’Ajuntament de Badalona, encapçalats pel director Ramón Díaz, s’han desplaçat fins al lloc per inspeccionar l’edifici i avaluar possibles afectacions als blocs adjacents. En una primera valoració, el consistori apunta que els veïns podrien tornar als seus domicilis, ja que el desallotjament tindria caràcter preventiu.
Paral·lelament, l’Ajuntament treballa en la declaració d’emergència per ruïna imminent de l’immoble, amb l’objectiu de poder procedir al seu enderroc total com més aviat millor i evitar noves afectacions. Díaz ha recordat que el consistori ja tenia expedients de disciplina urbanística oberts i que les obligacions de conservació recauen en la propietat.
Segons ha detallat, en un primer expedient es va ordenar apuntalar la coberta en cinc dies, termini que no es va complir, i posteriorment es va exigir una rehabilitació integral per evitar filtracions i reforçar els forjats. Davant la inacció de la propietat, es va obrir un segon expedient de ruïna econòmica amb l’obligació de rehabilitar o enderrocar en un termini de dos anys, sense que s’executés cap de les mesures.
Finalment, el 24 de març es va fer una inspecció per avançar cap a l’enderroc. Ara, el consistori preveu executar-lo de manera subsidiària i repercutir les despeses a la propietat.