Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’Observatori de les Discriminacions a Barcelona va registrar 1.265 situacions de discriminació el 2025, una xifra que suposa un increment del 14,8% respecte a l’any anterior, segons l’informe presentat aquest divendres.
El racisme i la xenofòbia es mantenen per vuitè any consecutiu com el principal motiu, amb 348 casos, mentre que la discriminació per ús del català en suma 284 i escala per primera vegada fins a la segona posició. En tercer lloc hi figura la salut, amb 268 incidències.
Per primer cop, l’administració pública lidera els casos
Com a novetat, l’administració pública ha passat a ser per primer cop el principal agent discriminador, sobretot per les denúncies en l’àmbit sanitari, tal com ha explicat el cap del Departament de Drets i No Discriminació de l’Ajuntament, Jaume Muñoz.
Muñoz ha recordat que en l’informe del 2024 l’administració constava com el tercer agent discriminador i ha detallat que, quan els agents implicats són cossos policials o seguretat privada, el principal motiu de discriminació és el racisme i la xenofòbia, mentre que en el cas d’entitats privades i empreses és la llengua. Els casos d’LGTBI-fòbia, en canvi, els protagonitzen “sobretot particulars”, ha apuntat.
La coordinadora de l’Oficina per la No Discriminació (OND), Berta Andrés, ha concretat que l’administració pública és el principal agent discriminador en els casos de racisme contra persones de l’Amèrica Llatina i de racisme antimusulmà. Segons ha dit, prop d’un terç d’aquests casos tenen lloc a l’espai públic, com carrers, parcs i places. Les formes de racisme més freqüents són el discurs discriminatori i d’odi i les agressions verbals, tot i que també hi ha un nombre important d’agressions físiques. L’informe indica, a més, que 163 dels casos de racisme i xenofòbia van afectar dones, i destaca els 113 casos de racisme contra persones de l’Amèrica Llatina i els 92 de racisme antimusulmà.
La segona tinenta d’alcaldia, Maria Eugènia Gay, ha advertit que “darrere d’aquestes xifres hi ha moltes altres situacions que no arriben a denunciar-se”.
Més casos registrats i millor detecció
Muñoz ha remarcat que l’Observatori ha passat de 265 casos registrats el 2018 als 1.265 de l’any passat. “No és que a la ciutat visqui un augment exponencial de les discriminacions, que evidentment és un problema que preocupa i ocupa”, ha afirmat, sinó que “també es pot entendre hi ha millors eines per detectar-les”. “Tota la feina que fem contra la infradenúncia va donant els seus resultats”, ha afegit.
Segons ha explicat, les persones discriminades són principalment dones. La majoria de les que denuncien tenen la situació regularitzada, amb DNI o NIE, tot i que “de persones no regularitzades, refugiades o sol·licitants d’asil n’hi ha moltes més i moltes més que pateixen discriminació” a la ciutat, ha dit.
El català, segon motiu de discriminació
Muñoz ha definit la discriminació lingüística com “el fet d’adreçar-se en llengua catalana i no rebre resposta per motiu de la llengua emprada”. Segons l’informe, les persones afectades van intentar fer gestions quotidianes en català, com demanar un servei en un bar o restaurant, fer una gestió mèdica o renovar documentació, i es van trobar amb exigències per canviar al castellà, manca de documentació en català i fins i tot denegacions de servei.
Les entitats privades són el principal focus d’aquest tipus de discriminació, segons el document. En l’informe del 2024, la llengua sumava 192 casos i era el cinquè motiu.
Salut mental, capacitisme i LGTBI-fòbia
En l’àmbit de la salut, el 57% de les incidències van afectar persones amb un diagnòstic de salut mental, segons l’informe. El document situa com a quart motiu el capacitisme, és a dir, la discriminació contra les persones amb discapacitat. Les dones, amb 139 casos, en són les principals afectades, i les incidències denunciades per persones amb discapacitat física han augmentat un 106%.
Pel que fa a l’LGTBI-fòbia, cinquè motiu, l’informe assenyala que s’ha duplicat en el període analitzat: ha passat de 112 casos el 2019 a 228 el 2025, un “pic històric”. L’increment es concentra sobretot en la gaifòbia i la transfòbia.
Discursos d’odi i impacte a les aules
L’informe d’enguany posa el focus en el discurs d’odi i en el seu impacte en els joves i l’àmbit educatiu. Segons el document, les entitats de la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD) constaten “una creixent preocupació” de la comunitat educativa, a causa de l’augment de discursos d’odi, actituds discriminatòries i defensa d’ideologies d’extrema dreta entre alumnat i professorat, fet que s’ha traduït en més casos de discriminació a l’escola.
L’informe també apunta que la informació que rep l’alumnat per internet “sense cap escrutini” provoca “un grau important de desinformació” i afavoreix la polarització social i l’odi a grups minoritzats.
Gay ha advertit que “determinats discursos que qüestionen drets i llibertats fonamentals estan guanyant cada vegada més espais i intenten normalitzar actituds que alimenten la discriminació i la divisió social”. “L’educació és una de les eines més poderoses que tenim per defensar la nostra democràcia”, ha afirmat la tinenta d’alcaldia. Entre les estratègies que impulsen les entitats, Muñoz ha citat les “contranarratives adaptades al llenguatge dels joves”, la formació del professorat, la presència d’entitats als centres educatius i les guies sobre interculturalitat.
Una fotografia de les discriminacions a la ciutat
Muñoz ha insistit que l’informe de l’Observatori és “una foto de les discriminacions a la ciutat” i que “no és una enquesta”. A més del registre de casos, l’Ajuntament ha recordat les dades de l’Enquesta de Relacions Veïnals i Convivència (ECAMB) del 2024, feta a 3.183 persones.
Segons aquesta enquesta, el 31,7% de la població de Barcelona afirma haver patit discriminació. El percentatge arriba al 58,21% entre les persones que s’autoidentifiquen com a racialitzades, al 55,40% entre la població negra i al 53,98% entre les persones LGTBI. Segons el consistori, aquestes dades reflecteixen “un clar patró de discriminació múltiple”, en què el gènere actua com “un factor agreujant”.
2.056 actuacions d’acompanyament
Segons l’informe, durant el 2025 l’OND i les entitats de la Taula SAVD van fer 2.056 actuacions d’acompanyament i suport a persones afectades. La principal va ser l’orientació jurídica, amb 852 actuacions, el 41,44% del total. Gay ha agraït la feina de l’OND “conjuntament amb les 29 entitats que formen part de l’Observatori” i ha defensat que qualsevol persona que pateixi una discriminació ha de saber “que té drets, que disposa de recursos per defensar-los i que trobarà una administració absolutament competent per respondre’n”.
