Els urbans de Barcelona que van quedar incapacitats permanentment asseguren que el vaixell de Greenpeace els va intentar envestir

Els agents ferits durant l’acció del 18 de juny del 2021 expliquen les maniobres brusques que van evitar una col·lisió amb les llanxes ecologistes

23 de febrer de 2026 a les 15:20h

Durant la primera sessió del judici celebrat a la Ciutat de la Justícia, dos guàrdies urbans de Barcelona, reconeguts amb incapacitat permanent total i absoluta per les lesions sofertes, han relatat els fets ocorreguts el 18 de juny del 2021 al mar, coincidint amb les jornades del Cercle d’Economia a l’Hotel W. Els policies han afirmat que les embarcacions de Greenpeace van intentar envestir la patrulla policial.

Relats dels agents sobre la persecució marítima

El primer agent, qui va assumir el timó del vaixell Guaita i té reconeguda una incapacitat permanent absoluta, ha detallat que el seguiment va durar aproximadament uns vint minuts, iniciant-se a l’alçada de la platja de la Nova Icària. Amb més de 4.000 hores d’experiència navegant, ha explicat que “la llanxa més gran de Greenpeace es va creuar diverses vegades en la seva trajectòria”, fet que li va obligar a executar “una maniobra brusca” per frenar i evitar un xoc frontal.

Aquesta acció va provocar que impactés contra el quadre de comandament i altres elements metàl·lics internes mentre el terra estava relliscós per l’aigua filtrada procedent dels embats de les embarcacions ecologistes. Com a conseqüència, ha patit lesions a la zona dorsal i també afectacions psicològiques; actualment està pendent d’una intervenció quirúrgica. A més, ha apuntat: “Vaig haver d’evitar la col·lisió frontal amb una altra llanxa més petita” situant-se “a tres o quatre metres” mentre envoltaven els vehicles aquàtics. En paraules seves, els activistes “buscaven la topada” fins al punt que ell mateix va alertar als companys dient: "Dispareu perquè ens mataran".

L’explicació del segon agent ferit

L’altre policia implicat, amb incapacitat permanent total reconeguda, ha justificat la intervenció indicant que “una pancarta a l’aire” des del mar suposava un motiu suficient per identificar-los. Segons ha manifestat, Greenpeace “van fer cas omís” tant quan se'ls demanava allunyar-se com quan se'ls exigia aturar els motors.

No obstant això, ha admès que “no hi havia risc directe de col·lisió”, però sí un cert grau de perill durant tota la persecució marítima. Aquest agent ja està retirat arran dels fets i ha reconegut que ni ell ni els seus companys portaven casc —tot i ser conscients que no era necessari perquè no es tractava d’un rescat al mar— i tampoc duien calçat adequat per a aquesta situació.

Testimonis des de terra confirmen moviments sospitosos

Dues persones més membres de l’equip costaner muntades en un quad han corroborat part dels relats anteriors. Un dels agents present en aquella jornada va explicar haver observat com l’embarcació gran feia moviments en zig-zag davant el Guaita mentre escoltaven comunicacions radiofòniques insistents. Aquest agent va afirmar: "Pensàvem que era narcotràfic o terrorisme" tenint en compte també que aquell mes estava vigent una alerta antiterrorista i es trobava present el president espanyol.

El copilot afegeix: "Com a policies vam assumir les pitjors situacions" davant aquestes circumstàncies excepcionals.

Detall sobre el comportament dels activistes segons els guàrdies urbans

Un altre membre inicialment al comandament del Guaita —amb titulació oficial com Patró d’Embarcacions d’Esbarjo (PER) des del 2017— ha indicat clarament: "En cap moment hi va haver col·lisió entre embarcacions", comparant-ho amb "una persecució paral·lela en cotxe sense arribar a tocar-se".

Afegeix que malgrat múltiples advertències mitjançant crits, xiulets i senyals acústics des del Guaita cap a les dues embarcacions ecologistes no van respondre-hi. De fet, només van comunicar des de la barca gran que era “perillós” aturar-se pel globus estel·liforme utilitzat pels activistes.

L’agent assegura que totes dues embarcacions intentaren embestir-los; especialment destaca com la més gran semblava protegir la fugida de la petita que es dirigí frontalment contra el Guaita abans d’agafar rumb cap a Badalona. Ell mateix relata estar "ben agafat", ubicat darrere el pilot principal mentre veia com altres companys lluitaven per mantenir-se ferms dins l’embarcació inestable. Aquesta persecució li provocà una baixa mèdica per lumbàlgia durant tres dies.

Detencions i descobriment posterior

Finalment, després d’aquesta fugida marítima els policies van detenir dues persones vinculades a Greenpeace al Port del Fòrum. Allà mateix van descobrir també que entre els ocupants hi havia periodistes acreditats; així van conèixer millor els motius reals darrere aquesta acció reivindicativa.

Posició pública dels activistes ecologistes

Greenpeace, per part seva, defensa fermament haver dut a terme una “protesta pacífica” sense intencions nocives des del primer moment. L’organització valora positivament aquest primer dia judicial destacant que les declaracions policials s’emmarquen dins la seva condició com agents perjudicats però insisteixen: "Cap" dels seus vaixells "va envestir" mai la barca policial ni "van patir lesions cap de les set persones" presents als seus vehicles aquàtics.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit