“Nosaltres estàvem vivim la nostra vida i de cop arriba aquesta notícia, que ens diu que no, que no podem continuar vivint així ni tenim dret a pensar-nos com una família”. És la denúncia de la Camila, mare d'una nena de tres anys i dona de l'Elisa, totes procedents d'Itàlia. Són de Pàdua, però fa dos anys que viuen a Barcelona. Segons expliquen a l'ACN, des del juny passat una trentena de famílies formades per dues mares han rebut una notificació en què s’informa que la fiscalia italiana ha demanat la modificació de les actes de naixement dels seus fills per eliminar el cognom de la mare no biològica. Elles estan esperant que els arribi la seva. “A efectes pràctics implica que jo no seré ningú per a la meva filla”, lamenta la Camila.
Segons detallen, les famílies afectades són 33. Es tracta de fills de parelles de dues mares, registrats des del 2017 i fins a data d’avui a Pàdua, que van ser concebuts a l’estranger amb fecundació assistida heteròloga, és a dir, amb un donant home. A Itàlia, a diferència d’Espanya i altres països europeus, la fecundació assistida només es permet a parelles heterosexuals casades o que conviuen. És per això que algunes parelles homosexuals marxen a l’estranger per tenir fills i, un cop tornen, demanen que es reconegui el fill a Itàlia.
Tanmateix, la llei italiana no preveu com registrar els fills de famílies homosexuals nascuts a l’estranger amb aquesta tècnica. De la mateixa manera, el país tampoc reconeix encara el matrimoni homosexual, simplement existeix una mena “d’unió civil”, creada el 2016, semblant a la parella de fet que existeix a Espanya.
Davant d’això, alguns municipis del país, com Pàdua o Milà, van crear una registre en què els nens queden reconeguts amb el cognom de les dues mares i, per tant, ambdues tenen els mateixos drets sobre aquests. Amb l’arribada de la ultradreta al govern d’Itàlia, amb Giorgia Meloni com a primera ministra, la situació ha canviat.
“El que ha passat és que la fiscalia ha demanat als tribunals que s'esborri el cognom i la filiació de la mare no biològica. Això vol dir canviar documents d'identitat, però també significa que la meva filla perd una mare”, lamenta l'Elisa. Segons expliquen, si els tribunals donen la raó a la fiscalia de Pàdua, tots aquests nens passaran a ser fills d'una manera soltera i l'altra mare no tindrà dret ni potestat sobre aquests. A efectes pràctics, implicaria que la mare no biològica necessitaria autorització per poder recollir el seu fill a l’escola o per poder viatjar amb ell. De la mateixa manera, aquest perdria qualsevol vincle legal amb els seus avis, tiets, cosins i familiars per part de la mare no biològica.
L’Elisa i la Camila esperen que en les properes setmanes o mesos els hi arribi la seva notificació judicial i, un cop rebin la carta, hauran de viatjar a Itàlia per presentar-se davant d'un jutge. En cas que perdin el plet, segons han explicat, hauran d'iniciar un procediment d'adopció per tal que la Camila, la mare no biològica en aquest cas, pugui ser reconeguda com a mare de la seva filla. “Això implica que uns assistents socials vinguin a casa a valorar si ella pot ser la mare de la seva pròpia filla”, critica l'Elisa. Ambdues estan convençudes que serà un procés judicial que durarà anys i que, a més, els costarà diners.
Amb tot, l'Elisa i la Camila denuncien que tota aquesta situació es deriva de la manca de voluntat dels últims governs italians per tirar endavant una llei que reconegui el matrimoni homosexual. “Ho vivim com una injustícia: si hi hagués una llei, això no passaria, perquè s'han aprofitat que no existeix cap mecanisme que garanteixi que tots els ciutadans siguin iguals”, lamenta l'Elisa.
Diverses opcions per esquivar els canvis legals
Joaquim Juncosa, advocat de Barcelona que les està assessorant, explica a l'ACN que una possible solució és que es casin a l'Estat espanyol i després demanar el reconeixement a Itàlia. No obstant, com que ja estan unides civilment a Itàlia, no se'ls permet fer un altre lligam legal. S'haurien de separar a Itàlia i casar-se aquí. Per això, mentrestant, i per si perdessin el cas a Itàlia, han fet diversos documents notarials com testament on totes dues es reconeixen mútuament com a mares de la nena i també autoritzacions recíproques per viatjar, anar al metge o recollir-la a escola. Aquests documents probablement no serien reconeguts a Itàlia, però tindrien més força per reivindicar-los als tribunals europeus.
En tot cas, si perdessin el cas inicialment, podrien recórrer a instàncies superiors, fins al tribunal constitucional italià, i també als tribunals europeus. A mitjans de novembre es preveu que als jutjats de Pàdua es faci el primer judici d'un cas com aquest i posteriorment arribaran la resta.
