L’àmbit metropolità del riu Llobregat va rebre 2.003.172 visites entre el juliol del 2024 i el juny del 2025. Aquest és el resultat més rellevant de l’estudi de freqüentació del riu, encarregat per l’AMB a l’Institut Metròpoli. Es calcula que el van visitar 142.861 persones diferents, de les quals, el 78 % el visiten com a mínim un cop a la setmana.
Tot i que l’afluència estimada al riu Llobregat disminueix respecte a l’estudi 2021-2022, l’espai manté uns nivells d’ús molt elevats. Aquest descens s’emmarca en una normalització de la freqüentació després dels registres excepcionalment alts del període posterior a la pandèmia. Es tracta d’una dinàmica similar a la que també s’ha observat en altres espais naturals metropolitans, com el Parc Natural de la Serra de Collserola.
Un ús del riu més distribuït al llarg del territori i de la setmana
El tram sud continua concentrant la major part de la freqüentació. En concret, la Zona 3 —que inclou els municipis de Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Barcelona i el Prat de Llobregat— acumula el 56 % de totes les visites. Tot i aquest predomini, les dades mostren una distribució cada cop més homogènia de l’ús de l’espai, amb una reducció de les diferències de freqüentació entre la vall baixa i el Delta. També és destacable que les visites es reparteixen de manera força semblant entre tots els dies de la setmana, amb diferències poc significatives entre el cap de setmana i els dies feiners.
Espai natural de quilòmetre zero
El 93,7 % dels visitants provenen dels municipis de l’entorn. La majoria hi accedeix caminant o en bicicleta. Més de la meitat dels usuaris el visiten almenys dues vegades per setmana. Així doncs, es constata que el riu funciona com una infraestructura verda de proximitat amb un paper destacat en la vida diària de la ciutadania.
Els homes de mitjana edat lideren l’ús de l’espai fluvial del riu Llobregat
El perfil dels usuaris del riu Llobregat és molt similar al dels usuaris del Parc Natural de la Serra de Collserola i contrasta amb el de les platges metropolitanes. L’espai és utilitzat majoritàriament per homes —gairebé el 80 % dels visitants són de gènere masculí— de mitjana edat, especialment entre els 45 i els 64 anys, que sovint hi van sols. Les diferències també s’observen en la manera de recórrer el riu: mentre les dones opten principalment per caminar, els homes fan un ús més freqüent de la bicicleta.
Els camins del riu també guanyen pes com a infraestructura de mobilitat quotidiana
L’ús dels camins del riu per desplaçar-se (anar a la feina, fer gestions o visitar altres llocs) s’ha duplicat, i ha passat del 5 % al 10,4 % de visitants. També augmenta el pes relatiu de la bicicleta dins l’espai fluvial.
Fer esport i caminar són els principals motius de visita
Més de la meitat dels visitants (53,5 %) tenen com a objectiu fer exercici físic o esport. Passejar és el segon motiu principal (24,3 %).
Els usuaris valoren molt positivament l’espai
La valoració global és de 7,8 sobre 10. Els aspectes més ben valorats són la proximitat (8,5) i la tranquil·litat (8,4). Les principals molèsties són les actituds incíviques, la velocitat excessiva d’alguns ciclistes i la presència de gossos sense lligar.
La Recuperació socioambiental del riu Llobregat, finalista als Premis REGIOSTARS 2026
El projecte Recuperació socioambiental del riu Llobregat, impulsat per l’AMB i cofinançat amb fons europeus FEDER, és finalista als Premis REGIOSTARS 2026 en la categoria “una Europa verda”. Es tracta de l’únic projecte de l’Estat Espanyol en aquest certamen.
Les tasques de recuperació del Llobregat milloren els espais fluvials metropolitans, reforcen la biodiversitat, la qualitat ambiental i l’ús ciutadà del riu.
La votació popular d’aquests premis està oberta fins al proper 14 d’octubre a través de l’enllaç següent: https://ec.europa.eu/regional_policy/projects/regio-stars-awards_en#inline-nav-2%23:~:text=Llobregat.
El paper de l’Administració metropolitana al riu Llobregat
L’AMB actua al riu Llobregat des de diferents àmbits i serveis: planificació urbanística, manteniment, millora paisatgística i estudis.
Per una banda, el riu Llobregat forma part de la infraestructura verda-blava metropolitana: aquest conjunt d’espais naturals i oberts suposen més del 50 % del territori metropolità i el futur Pla director urbanístic metropolità en preveu la preservació i el blindatge.
Per altra banda, l’AMB porta a terme el manteniment dels camins i de la vegetació del riu al llarg dels 14 municipis de la seva riba, amb una inversió anual de més de 400.000 €.
Pel que fa als projectes de millora paisatgística, destaquen la Recuperació del front fluvial de Molins de Rei, el Camí de la Moixeta de Sant Joan Despí, la Recuperació ambiental del camí del riu del Papiol o el Gual inundable que connecta Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts a través de l’espai fluvial.
Finalment, també es porten a terme diferents estudis per fer el seguiment i l’evolució ecològica, ambiental i social del riu, tant pel que fa a l’ecosistema com a les seves espècies, així com a la connectivitat i la freqüentació.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat