Quan pensem en papallones urbanites pensem només en les que viuen als parcs i jardins de la ciutat. Tot i això, l’àrea metropolitana de Barcelona està travessada per dos rius, el Besòs i el Llobregat, que són espais naturalitzats entremig de les ciutats amb un gran potencial per a la biodiversitat.
Per poder-ho quantificar, l’Observatori Metropolità de Papallones (mBMS), un projecte de ciència ciutadana coordinat pel centre de recerca en ecologia CREAF i impulsat per l’AMB, ha incorporat tres noves zones de mostreig a la llera del riu Llobregat. Les primeres dades obtingudes en aquests espais, que es publiquen al setè informe anual de l’Observatori, mostren que durant el 2025 aquests espais fluvials han registrat exactament la mateixa riquesa d’espècies que la mitjana dels parcs urbans metropolitans —18 espècies—, però, en canvi, la quantitat d’individus ha estat més alta: l’abundància mitjana als espais fluvials ha estat de 28,2 papallones per mostreig, una xifra superior en 1,5 vegades a la mitjana històrica dels parcs (19,3) i gairebé tres vegades superior a la de les platges (10,2). Així, amb la mateixa quantitat d’espècies, als espais fluvials s’hi poden comptar més papallones en general.
Aquests primers resultats confirmen la importància ecològica dels espais fluvials dins l’entorn metropolità. “Si en només un any ja s’han trobat les mateixes espècies que de mitjana trobem als parcs, és probable que durant les temporades vinents aquests espais fluvials vagin guanyant importància com a zones d’especial interès per a les papallones”, prediu Joan Pino, responsable científic de l’mBMS, director del CREAF i catedràtic d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Alguns dels motius d’aquesta abundància és que hi predominen els hàbitats oberts amb una gran diversitat d’espècies de plantes i, a més, tenen períodes vegetatius i de floració més llargs perquè hi ha més aigua i, per tant, “les papallones tenen més aliment i durant més temps”, afirma Pino.
Tant és així, que en el primer any, en aquests espais s’ha localitzat un individu de damer rogenc (Melitaea didyma), quan fins ara només s’havien detectat tres individus en tot el projecte —que va començar fa set anys— al parc de la Torre-roja (Viladecans) entre el 2021 i el 2022. “Aquesta observació destaca la importància de mantenir els esforços en els nous transsectes que es realitzen als trams del riu Llobregat, ja que això permet detectar espècies pròpies d’ambients oberts i erms, així com de conreus en zones d’agricultura extensiva, com el damer rogenc”, apunta Pino.
La blanqueta de la col i la bruna de bosc, les més observades
En concret, els tres transsectes fluvials on la comunitat de voluntaris ha fet el seguiment se situen als aiguamolls de Molins de Rei, al Parc Agrari del Baix Llobregat tocant a Sant Boi i a Ca n’Albereda (Sant Andreu de la Barca).
L’anàlisi de la composició de les comunitats de papallones en aquests nous espais fluvials mostra una dominància clara de la blanqueta de la col (Pieris rapae), que concentra el 70,4 % de totes les observacions registrades i que estira cap amunt les dades d’abundància. Molt per sota hi ha la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb un 8,2 % d’observacions. La resta d’espècies fins a arribar a les 18 es troben per sota del 3 % d’observacions. “La blanqueta de la col fa migracions seguint els cursos fluvials i això pot explicar l’espectacular dominància d’aquesta espècie als espais fluvials del Llobregat”, detalla Pino.
Any rècord per a les papallones
Més enllà de la incorporació dels espais fluvials, el 2025 ha estat un any especialment positiu per a les papallones metropolitanes. L’mBMS ha registrat 15.206 individus, la xifra més alta des de l’inici del projecte l’any 2019, i també un rècord de diversitat amb 45 espècies detectades. “No s’havien vist mai tantes espècies en un sol any; fins ara el màxim havia estat el 2023, amb 44 espècies”, recorda Joan Pino i afegeix que “en bona part es deu a la incorporació dels nous espais fluvials, més naturalitzats i favorables per a les papallones i, és clar, a les pluges dels darrers mesos, que han fet que almenys fins ara hagi estat un any bo per a les papallones en general”. Això és molt bona notícia, ja que les papallones són bioindicadores de la salut dels ecosistemes.
Tot i això, si ens fixem en termes de composició d’espècies en el conjunt dels espais de mostreig, tal com passa als espais fluvials també hi ha una dominància clara de la blanqueta de la col (Pieris rapae), que concentra el 37,5 % de les observacions. La segona espècie més observada és també la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb un 7,1 % de les observacions. “Detectem una millora en l’equilibri de l’abundància respecte del 2024, però encara hi ha un desequilibri entre espècies i no s’ha recuperat la situació prèvia a la sequera, en què la blanqueta de la col era també l’espècie més observada, però no passava del 20 % de les observacions”, adverteix Pino.
De moment, el 2026 també apunta que serà un any positiu per a les papallones: “Els informes mensuals que elaborem ens indiquen que fins ara en cada mes es veuen més individus i més espècies que la mitjana del projecte”, avança Jesús Fernández, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’AMB. Amb tot, la resta de la temporada dependrà dels episodis de calor extrema i de la precipitació que hi hagi durant l’estiu i la tardor.
Ciència ciutadana al servei de la biodiversitat
Els resultats han estat possibles gràcies a la participació de 53 voluntaris que han fet 482 mostrejos al llarg del 2025, i s’ha consolidat l’mBMS com una de les iniciatives principals de ciència ciutadana dedicades al seguiment de la biodiversitat urbana i metropolitana. “Amb la incorporació dels espais fluvials, l’mBMS amplia la capacitat per entendre com els diversos ambients metropolitans contribueixen a la conservació de les papallones, i amb aquesta informació es poden idear eines noves per orientar la gestió ecològica dels espais verds i blaus de l’àrea metropolitana”, destaca Jesús Fernández.
Així, el projecte fa una crida a la participació ciutadana per sumar-se a aquesta recerca de papallones i convida a visitar el web del projecte per consultar-ne els detalls. Totes les persones papallonaires, naturalistes o interessades hi són benvingudes!
