L’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha aconseguit reobrir la vena porta en 12 dels 24 infants tractats des del 2018 amb una tècnica pionera de radiologia intervencionista que evita haver de practicar una cirurgia abdominal oberta. El procediment permet restablir el pas de la sang cap al fetge i prevenir complicacions greus, com les hemorràgies digestives, amb una recuperació que pot completar-se en menys de 24 hores.
Dels 12 casos en què s’ha aconseguit reobrir la vena, 10 pacients la mantenen actualment oberta. Els especialistes destaquen que els resultats milloren a mesura que acumulen experiència i que, en alguns dels casos més recents, el percentatge d’èxit arriba al 70%.
Una tècnica menys invasiva que la cirurgia tradicional
La vena porta transporta fins al fetge la sang procedent de l’intestí i la melsa. Quan queda obstruïda per un coàgul, la sang busca vies alternatives i augmenta la pressió sanguínia. Aquesta situació, coneguda com a hipertensió portal, pot provocar un engrandiment de la melsa, una disminució de les plaquetes i l’aparició de varius a l’esòfag i l’estómac, amb el risc que es produeixin hemorràgies greus.
En els infants, aquesta obstrucció sovint està relacionada amb una trombosi de la vena porta. Entre els factors de risc hi ha la prematuritat, les alteracions de la coagulació i l’ús de catèters umbilicals durant els primers dies de vida.
El cap de secció d’Hepatologia i Trasplantament Hepàtic Pediàtric de Vall d’Hebron, Jesús Quintero, explica que la malaltia pot passar desapercebuda durant anys i manifestar-se per primera vegada entre els 10 i els 15 anys, quan apareix una hemorràgia digestiva.
Per detectar possibles casos abans que provoquin complicacions, l’hospital disposa d’un protocol de seguiment amb ecografies per als nadons als quals s’ha col·locat un catèter umbilical.
Dues punxades i entre dues i tres hores d’intervenció
Fins ara, una de les principals opcions per recuperar la circulació era la derivació de Rex, una intervenció complexa que requereix obrir l’abdomen i crear una nova via perquè la sang arribi al fetge. En alguns casos, cal extreure una vena d’una altra part del cos per construir aquesta connexió.
La nova tècnica, en canvi, es basa en dues petites punxades, una a través de la melsa i una altra a través del fetge. Amb l’ajuda d’imatges radiològiques, els especialistes introdueixen catèters fins a la vena obstruïda, intenten obrir-la amb petits balons i hi col·loquen una pròtesi metàl·lica, anomenada stent, per mantenir-hi el pas de la sang.
El procediment dura habitualment entre dues i tres hores i es fa amb anestèsia general. Tot i això, evita les grans incisions i redueix notablement el temps de recuperació: mentre que la cirurgia convencional pot comportar almenys una setmana d’hospitalització, amb aquesta tècnica l’infant pot recuperar-se en menys de 24 hores.
La cap de secció de Radiologia Intervencionista de Vall d’Hebron, Mercedes Pérez, subratlla que la intervenció deixa només dues petites ferides als punts d’entrada dels catèters.
Un 50% d’èxit global, amb resultats que milloren
Des del 2018, l’hospital ha aplicat la tècnica a 24 pacients d’entre un any i mig i 18 anys, amb una edat mitjana de vuit anys. En la meitat dels casos s’ha aconseguit reobrir la vena porta, i en 10 dels 12 pacients que han respost al tractament es manté oberta.
Pérez reconeix que el percentatge global d’èxit pot semblar modest, però destaca que representa una alternativa per evitar una operació complexa a un de cada dos infants tractats.
A més, quan no s’aconsegueix reobrir la vena, el procediment permet obtenir informació detallada sobre la circulació sanguínia, que pot ajudar a planificar una eventual cirurgia posterior.
Els especialistes remarquen que es tracta d’una intervenció tècnicament molt complexa, que requereix equips amb una gran experiència. Segons Quintero, només tres o quatre centres del món duen a terme aquest tipus de procediment. Vall d’Hebron també col·labora amb un hospital de Madrid perquè pugui incorporar aquesta tècnica.
Una pacient va tornar a fer vida normal l’endemà
Durant la presentació dels resultats, Maria José, una de les pacients tractades, ha explicat la seva experiència. La jove, que viu al País Basc, va patir una hemorràgia digestiva als 12 anys sense haver presentat símptomes previs. Va començar a vomitar grans quantitats de sang, una situació que, segons ha relatat, la va espantar molt.
Després de ser atesa a Vitòria i a l’Hospital de Cruces, a Bilbao, va ser derivada a Vall d’Hebron per rebre tractament. El seu pare, Alexander Correa, ha explicat que la recuperació va ser pràcticament immediata i que l’endemà de la intervenció ja es trobava bé.
Des d’aleshores, la jove ha pogut reprendre la vida habitual sense noves complicacions, tot i que continua prenent medicació anticoagulant.
Vall d’Hebron rep pacients d’altres comunitats autònomes per tractar aquesta patologia poc freqüent, de la qual no hi ha dades d’incidència prou completes a Catalunya ni al conjunt de l’Estat.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat