Tanca una sastreria històrica de Barcelona que va vestir Joan Carles I després de 57 anys

El comerç històric de la rambla de Catalunya abaixa la persiana després de més de mig segle per l’alça del lloguer, la manca de relleu i el canvi d’hàbits

18 de juny de 2026 a les 13:48h

Barcelona perd un altre comerç històric. La sastreria Aramis, fundada l’any 1969 per Mario Framis De La Valette al número 103 de la rambla de Catalunya, ha abaixat definitivament la persiana després de més de mig segle d’activitat. L’establiment, especialitzat en vestits a mida i elegància clàssica, havia estat un referent de la sastreria de qualitat a la ciutat.

El tancament arriba per una suma de factors que s’han fet habituals en molts negocis emblemàtics de Barcelona: l’encariment del lloguer, l’edat avançada del propietari i la manca de relleu generacional. Segons fonts del sector, el local se sotmetrà ara a una remodelació i podria ser ampliat.

Una sastreria vinculada a la Barcelona més clàssica

Aramis no era una botiga més. Durant dècades va vestir una clientela fidel formada per membres de l’alta burgesia barcelonina i personalitats del món de les arts, el cinema i el teatre. També va arribar a confeccionar vestits a mida per al rei Joan Carles I, com a proveïdora oficial de la Casa Reial.

L’establiment representava una manera d’entendre el comerç i la moda masculina que ha anat perdent pes amb el pas dels anys. La sastreria a mida, el tracte personalitzat i la fidelitat de la clientela local han anat cedint terreny davant nous hàbits de consum i una ciutat cada cop més condicionada pel turisme i la rendibilitat dels grans eixos comercials.

Lloguers, jubilació i un mercat que ha canviat

Des de l’entorn de la sastreria reconeixen que el comiat està marcat per la tristesa. El propietari supera els 80 anys i el preu del lloguer ha anat pujant en una zona especialment tensionada de Barcelona.

Tot i això, alguns experts apunten que l’encariment del lloguer no és l’única explicació. El conseller i expert en retail i moda Luis Lara ha assenyalat que el mercat ha canviat de manera accelerada i que Aramis no s’ha sabut adaptar a aquest nou escenari. Segons Lara, el comerç s’ha anat quedant sense clients locals, mentre que el turisme no acostuma a consumir aquest tipus de producte, com vestits a mida o camises d’alta gamma.

Per a l’expert, el tancament d’Aramis forma part d’una decadència comercial que a Barcelona es va començar a fer evident amb la desaparició de referents com Vinçon i que ha continuat amb la pèrdua d’altres botigues històriques.

Un altre símbol que desapareix

El cas d’Aramis se suma a una llista cada vegada més llarga de negocis històrics que han tancat els darrers anys a Barcelona. La pressió turística, l’escalada dels preus, la manca de relleu i els canvis en els hàbits de consum han accelerat la desaparició d’establiments que havien format part de la identitat comercial de la ciutat.

Entre les grans multimarca de moda que havien marcat una època a Barcelona, avui en queden poques referències. Bel i Cía i Santa Eulalia, totes dues al passeig de Gràcia, resisteixen en un context cada cop més complicat per al comerç tradicional.

Una pèrdua que va més enllà d’una botiga

El tancament d’Aramis no és només el final d’una sastreria. També és un nou avís sobre la transformació del model comercial de Barcelona. En els últims mesos han abaixat la persiana establiments com la papereria Conesa, la perfumeria Regia, l’ebenisteria Casa Jornet, l’Antiga Casa Sala o la Casa de les Sabatilles.

El degoteig afecta diversos barris, però és especialment visible a Gràcia, on des de començaments del 2026 han tancat negocis com el forn Santa Clara, la ferreteria Camps i calçats Conesa, aquest últim amb una història que es remuntava al 1880.

L’any 2025 també va deixar tancaments significatius, com la papereria Lesseps, la llibreria Ona de Gran de Gràcia o Lledó Mas, la botiga de catifes i tèxtils de plaça Urquinaona fundada el 1907.

El debat sobre els lloguers comercials

El tancament d’Aramis arriba mentre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat estudien el marc competencial per poder limitar el preu dels lloguers comercials. Mentrestant, entre molts comerciants s’estén la sensació de pèrdua d’identitat i arrelament en una ciutat que veu desaparèixer alguns dels seus símbols més reconeixibles.

Barcelona ha estat escollida Capital Europea del Comerç de Proximitat 2026, un reconeixement que contrasta amb el tancament continuat de negocis històrics i emblemàtics. El comiat d’Aramis, després de 57 anys a la rambla de Catalunya, és l’últim exemple d’una transformació que continua avançant al cor comercial de la ciutat.