“Aquest país no havia estat mai 36 mesos sense ploure, si ens passem sis mesos més així la situació serà realment crítica”. Aquestes són les declaracions fetes pel conseller d’acció climàtica, David Mascort, al diari Ara. I és que després de mesos d’avisos que les pluges són insuficients per mantenir el cabal actual d’aigua a les aixetes, ens trobem en un context de sequera sense precedents: els aqüífers estan en un 70% per sota del que seria habitual i hi ha conques internes amb un descens del 100%.
Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat decretava el passat dimarts l’estat de preemergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, que aplega prop de sis milions de persones, entre ells els veïns i veïnes de Terrassa, Sabadell i la comarca del Vallès Occidental. Aquesta fase de preemergencia és una transició entre l’estat d’excepcionalitat i l’estat d’emergència i permet intensificar algunes mesures per tal de forçar la reducció dels consums d’aigua davant l’extrema sequera que afecta arreu del territori. En aquest sentit, en paraules del director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, “aquest estadi es decreta amb la voluntat d’enviar un missatge d’alerta a la ciutadania per tal que augmenti el seu estalvi d’aigua davant una situació de sequera molt crítica”.
Un dels canvis més importants de la fase és la reducció de la dotació màxima d’aigua per habitant i dia, que passa dels 230 als 210 litres. Atenint-nos a les dades actualitzades de l’ACA, fetes públiques el passat dilluns, es constata que 91 municipis dels 202 que entren en aquesta nova fase sobrepassa aquesta xifra prevista al decret de sequera. A més, encara hi ha una seixantena de localitats que incompleixen el límit de 230 litres d’aigua que fins ara s’havia dictaminat com a topall de consum.
Si bé la resta de restriccions es mantenen igual, la dotació d’aigua permesa per al reg de superfícies de gespa destinades a l’esport federat passa de 450 a 200 m³ per hectàrea al mes. Davant la situació de sequera, l’executiu ha fet una crida a “forçar l’estalvi d’aigua” amb l’objectiu de no entrar en fase d’emergència, la qual cosa implicaria restriccions més severes i que afectarien el consum domèstic.
Malgrat que hi ha localitats que excedeixen els topalls de consum d’aigua, cal valorar els esforços de diversos municipis del Vallès Occidental i l’àrea metropolitana de Barcelona, tant de la primera com de la segona corona, per reduir els seus consums. En aquest sentit, les dues capitals vallesanes destaquen dins la llista de localitats que han tingut cura a l’hora de tancar l’aixeta: Terrassa presenta un consum de 182 litres per habitant i dia i Sabadell de 161.
No obstant això, els esforços queden en paper mullat si hi ha municipis que, malgrat tenir molta menys densitat de població, dupliquen o inclús tripliquen el consum d’aigua per càpita dictaminat. Aquest, és per exemple el cas de Matadepera, el municipi amb més renda de Catalunya. Matadepera és l’únic municipi que ha obviat les consignes de l’estalvi, gastant mensualment des del novembre del 2022 més aigua respecte a l’anterior. Fixant-nos en l’últim registre aportat per l’ACA, se situa en 468 litres diaris, molt lluny dels límits establerts, malgrat que hi ha altres localitats que encara malbaraten més aquest bé preuat i que tant escasseja.
Tanmateix, l’Ajuntament de Matadepera, a l’espera de rebre les sancions corresponents, assegura que el problema recau en la falta d’inversió en la seva xarxa de distribució, la qual cosa provoca que hi hagi fuites. I, en aquesta direcció el mateix alcalde del municipi, Guillem Montagut, assegura que els registres de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no s’adeqüen als consums reals de la població i rebaixa fins als 222,73 litres per habitant i dia. Malgrat les justificacions, convé recordar que la dotació màxima que fixa l’ACA fa referència al conjunt d’usos urbans, incloses les fuites i altres usos no registrats.
Així doncs, a banda de Matadepera, els municipis que gasten més aigua són, en primer lloc, Riudellots de la Selva (665 litres), seguit de Torrent (500), Pacs del Penedès (498), Matadepera (468), Vilobí del Penedès (451) i Begur (409). Uns municipis que, a més de compartir rànquing en les localitats catalanes que més aigua gasten també tenen en comú que són de renda alta, de manera que l’elevada concentració d’urbanitzacions, cases unifamiliars amb jardí i piscina i segones residències ha comportat que molts dels propietaris continuïn mantenint la demanda d’aigua que requereixen aquestes instal·lacions obviant que ens trobem davant la pitjor sequera que recorda Catalunya.
Consum d’aigua dels municipis del Vallès Occidental. Dades: Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Autoria: Júlia Ponsa