L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el pla especial urbanístic que permet la construcció d’una residència privada per a gent gran a la finca de La Selva, situada al carrer de Camil Oliveras, 2, al barri de la Font d’en Fargues. El solar, de prop de 13.000 metres quadrats, acull una casa modernista i un jardí històric de gran valor patrimonial i ambiental, que s’ha convertit en un dels pocs espais verds de certa extensió del barri.
La proposta va tirar endavant amb el suport de la majoria dels grups municipals, mentre que ERC i Barcelona en Comú hi van votar en contra. L’aprovació ha generat un fort rebuig entre entitats veïnals de la Font d’en Fargues i del Guinardó, agrupades sota la plataforma Salvem el Patrimoni, Salvem La Selva, que consideren que el projecte destrueix parcialment un espai únic i insubstituïble del barri.
Reivindicació d’un espai públic
Des de fa mesos, el veïnat reclama la preservació íntegra de la finca i defensa l’expropiació dels terrenys per convertir-los en jardins públics accessibles a tota la ciutadania. Segons denuncien, aquesta opció no ha estat mai explorada seriosament pel consistori, tot i tractar-se d’un espai amb un valor patrimonial i ambiental reconegut. “La Selva és un espai únic al barri, tant pel seu valor verd com pel seu patrimoni. És incomprensible que no s’hagi estudiat la seva adquisició pública”, ha sostingut des de l’inici la plataforma veïnal. A més del valor paisatgístic, es remarca el jardí històric com a actor d’un pulmó verd dins d’una zona urbana densa, amb carrers estrets i escassa vegetació pública.
Per a molts, La Selva no és només una finca: és un element clau de la identitat del barri, un lloc que ha vist passar generacions i on molts han passat estones de lleure i trobades veïnals. La seva desaparició total com a espai verd representaria una pèrdua irreparable per a la comunitat.
Una proposta de consens
Davant la impossibilitat d’aturar completament el projecte, la plataforma veïnal ha presentat una alternativa que busca un punt d’equilibri entre els interessos privats i la preservació del patrimoni. La proposta consisteix a concentrar tota l’edificabilitat en un extrem de la parcel·la i alliberar la resta del terreny com a jardins públics.
“Quan vam escoltar aquesta proposta ens va semblar acceptable, tot i que no és la ideal. Molts veïns estem en contra de la decisió de l’Ajuntament, perquè ens priven d’un dels millors espais verds que tenim al barri. Entenem que els veïns de la plataforma estan lluitant cada dia… llàstima que des del consistori no ho valorin. El veïnat sempre salva i lluita pels drets dels veïns.”, explica el Miguel Fuente, veí de 76 anys que ha viscut al barri tota la vida. Fuente destaca que la finca no només té un valor estètic, sinó que és un lloc de socialització: “La gent no només pot gaudir d’un espai preciós també d’un lloc on reunir-se i passejar”.
El malestar veïnal s’ha fet evident en diverses mobilitzacions i assemblees. Xavier Sampere, un altre resident actiu en les protestes, denuncia la manca de sensibilitat ambiental del projecte: “Tenim una finca de 13.000 metres quadrats que és una meravella única, i aproven una residència que arrasa gairebé tot el bosc. De debò això és acceptable? Després es presenten com a ecologistes”, lamenta. Sampere recorda que el barri ja compta amb poques zones verdes i que La Selva és un dels espais amb vegetació més abundant, amb arbres centenaris i un jardí que conserva elements històrics del modernisme.
El patrimoni en risc?
El projecte actual preveu una superfície construïda de 9.000 metres quadrats repartits en dos edificis de tres plantes, ocupant gairebé la meitat de la finca. Només 1.300 metres quadrats quedarien accessibles al veïnat, deixant fora la major part del jardí i la vegetació històrica. A més, preocupa que diversos elements patrimonials —incloent-hi restes de la casa modernista original— poguessin quedar parcialment malmèssos per la nova construcció. Per aquest motiu, s’alerta que un cop construïts els edificis, seria gairebé impossible recuperar la integritat del jardí i la finca com a conjunt històric.
Equipament o pulmó verd?
El conflicte de La Selva posa de manifest la tensió entre la necessitat d’equipaments per a gent gran i la defensa dels espais verds i el patrimoni històric. Mentre l’Ajuntament defensa la utilitat social de la residència, el veïnat insisteix que la finca és un pulmó verd imprescindible i un element clau de la identitat del barri.
Segons declaracions oficials, la residència permetrà oferir serveis a la gent gran del barri i crear ocupació, arguments que han estat decisius per a l’aprovació del pla urbanístic. No obstant això, els veïns recorden que la construcció d’equipaments socials no hauria de ser incompatible amb la preservació d’espais verds. “No hem de triar entre equipament i verd, hauríem de poder tenir ambdós”, assenyala Fuente.
El futur de La Selva
El cas de La Selva exemplifica la tensió que existeix a molts barris de Barcelona entre el desenvolupament urbanístic i la preservació del patrimoni i dels espais verds. La Font d’en Fargues corre el risc de perdre un dels seus principals elements identitaris. Malgrat tot, la proposta veïnal de concentrar l’edificabilitat en un extrem i convertir la resta del terreny en jardins públics continua sobre la taula com a alternativa de consens. Sempere considera que “és millor que res”, però insisteix que l’objectiu final és la preservació completa de la finca.
Una mobilització que no s’atura
Des de la seva creació, la plataforma Salvem La Selva ha organitzat reunions, marxes i activitats de sensibilització per conscienciar la ciutadania sobre la importància de la finca. Asseguren que continuaran lluitant per preservar l’espai i que la seva oposició no es limita a un rebuig emocional: “És una qüestió de justícia urbanística i de preservació del patrimoni i del medi ambient. No podem permetre que espais únics com aquest desapareguin sense oposició”, afirma el veí.
Un conflicte emblemàtic
La disputa de La Selva és representativa de molts conflictes a Barcelona, on la pressió urbanística sovint entra en conflicte amb la necessitat de conservar zones verdes i elements històrics. El cas mostra que, tot i existir un projecte amb finalitat social com una residència per a gent gran, no sempre és fàcil conciliar desenvolupament i preservació.
Els veïns, les entitats i la plataforma continuen treballant per trobar solucions que permetin conservar almenys part de l’espai, mantenir el jardí accessible i preservar elements arquitectònics del modernisme. El seu missatge és clar: “No demanem que s’aturi tot desenvolupament, sinó que es faci de manera respectuosa amb el patrimoni i el medi ambient”, clou Fuente.