Nada Itrab tenia 9 anys quan, l’agost del 2013, va marxar de Barcelona cap a Bolívia amb un veí de confiança de la família. El viatge, que havia de durar una setmana, es va convertir en un segrest de set mesos marcat pels abusos, el treball forçat i l’aïllament.
Rescatada el març del 2014 en una operació policial a la selva boliviana, la seva història no es va acabar amb la tornada: el retorn també va estar marcat per la tutela institucional, la precarietat i un llarg procés per reconstruir-se.
Un viatge compartit en una trampa de 7 mesos
El diari 'The Guardian' ha recollit la història de la Nada i explica que la seva família vivia a L'Hospitalet de Llobregat en una situació molt vulnerable. El suposat acompanyant del viatge, Grover Morales, s’havia guanyat la confiança dels pares i els va convèncer que la nena tornaria aviat. Però, un cop a Bolívia, li va retenir el passaport i li va fer veure que no podria marxar.
Durant aquest temps, Morales la va portar per diferents punts de Bolívia. Nada va patir abusos sexuals, maltractaments i treball forçat, primer en entorns urbans i després en zones rurals i de selva. La va aïllar, li va canviar el nom i la va sotmetre a un control total. La menor va quedar atrapada en una situació extrema, lluny de la família i sense cap possibilitat real de fugir.
Els pares van denunciar la desaparició i es va activar una investigació entre policies d’Espanya i Bolívia. Després de mesos de recerca, la Guàrdia Civil i la policia boliviana van localitzar-la i la van rescatar en helicòpter el març del 2014. Morales va ser condemnat posteriorment a 17 anys de presó.
El retorn de la Nada, un nou calvari per a la nena
Quan va tornar a Catalunya, Nada no va recuperar una vida normal. Va quedar sota tutela de la Generalitat i va passar anys en centres de menors abans de tornar amb la família.
Aquella etapa també va ser molt dura: pobresa, inestabilitat emocional i una gran sensació d’abandonament. Durant molt de temps va intentar esborrar tot el que havia passat.
Amb els anys, els estudis es van convertir en la seva via de sortida. Va començar a explicar el seu cas públicament i a reconstruir el relat del que havia viscut. Ara estudia Dret a la Universitat de Barcelona i s’ha proposat donar sentit a la seva experiència convertint-la en activisme.
La Nada no vol quedar reduïda al paper de víctima. El seu objectiu és denunciar el tràfic de menors, visibilitzar el maltractament infantil i reclamar més protecció per als infants vulnerables.
Amb aquesta finalitat, la Nada ha explicat la seva història en diversos mitjans, com ara a Catalunya Ràdio, i també en diversos pòdcasts. Fins i tot ha publicat un llibre ('Yo soy Nada', Penguin) acompanyada de la periodista Neus Sala perquè la seva història arribi a més gent.
