Sabadell limita l’obertura de discoteques per evitar una nova Zona Hermètica

El govern defineix un nou pla d'usos amb la intenció que entri en vigor després de l'estiu

LA façana de l'antiga discoteca Park Paladium de la Zona Hermètica de Sabadell, amb els cartells desgastats. ACN

L’Ajuntament de Sabadell ha impulsat una nova normativa per limitar l’obertura de bars musicals i discoteques i evitar que es repeteixi el fenomen de l’antiga Zona Hermètica. “No volem un supermercat de l’oci nocturn”, ha subratllat aquest dimecres la tinent d’Alcaldia de Desenvolupament Econòmic, Montse González, que ha defensat la necessitat de trobar “l’equilibri” entre l’activitat d’aquest sector i el descans dels veïns. Així, es preveu allunyar de les zones habitades qualsevol discoteca amb aforament per a 150 persones o més. La nova regulació forma part d’una modificació urbanística que també limita els usos religiosos i els habitatges d’ús turístic. L’executiu confia que pugui entrar en vigor després de l’estiu.

El govern ha remarcat que fixar límits als nous locals d’oci nocturn és una mesura que pretén recuperar l’activitat d’aquest sector per facilitar l’accés del jovent, però sense destorbar el descans veïnal. La regulació arriba un any després que el Ple municipal suspengués la concessió de noves llicències a l’espera de definir com s’havia de posar ordre a la ciutat. La proposta, que comporta modificar el Pla General d’Ordenació Urbanística, aprofita l’ocasió per marcar també les normes per obrir espais d’ús religiós i pisos turístics.

En el cas dels usos recreatius, la nova normativa condiciona l’obertura dels establiments en funció de l’amplada del carrer i de la proximitat a les zones residencials o de serveis públics. En aquest sentit, per exemple, els locals d’oci nocturn o cases d’apostes mai podran estar a menys de 200 metres d’una escola, equipament sanitari o esportiu, ni tampoc es permetrà la seva obertura paret amb paret d’un habitatge.

Només en el cas d’establiments amb un aforament menor a 150 persones sí que s’autoritzarà l’activitat als baixos d’un edifici. La resta –amb previsió que hi hagi sales de fins a 1.000 persones- hauran d’anar ubicats als afores de la ciutat, distribuïts als diferents polígons.

Alhora, la proposta divideix la ciutat en quatre grans àrees. Dins d’aquestes, es diferencia la distància que han de tenir els locals entre si, que varia d’entre 300 a 1.000 metres en funció de la zona de Sabadell. La restricció també és diferent si es tracta de discoteques i bars musicals, o bé de cases d’apostes, after-hours i prostíbuls. En tots els casos, la nova normativa no afecta als establiments que ja estiguin funcionant actualment.

Els negocis que queden fora de tota aquesta nova regulació són els clubs cannàbics. El consistori ha recordat que una sentència del Tribunal Suprem impedeix als ajuntaments definir una normativa per a aquest sector, de manera que Sabadell el deixa al marge fins que l’estat espanyol aprovi una llei que reguli aquests locals.

40 locals, 12.000 persones i nombroses denúncies d’incivisme

Amb la nova regulació, l’Ajuntament ha defensat que no vol “un supermercat de l’oci nocturn”. González espera que la fi de la moratòria de llicències i els nous paràmetres ajudin a revifar el sector i a crear zones d’oci, si bé ha subratllat que es vol evitar “el nivell de concentració que hi havia anys enrere i que va suposar nombrosos problemes de convivència”.

I és que Sabadell es va convertir als anys 90 en destí de milers de veïns de Barcelona i la seva àrea metropolitana que volien sortir de festa. El polígon conegut com la Zona Hermètica, en honor a la empresa Unidad Hermética i situada al barri de Gràcia, va arribar a aglutinar fins a 40 locals, amb estils diferents i amplis aforaments. Els establiments van ser pol d’atracció de persones de totes les edats, sobretot joves, que omplien el polígon des de dijous i fins diumenge.

No obstant, el volum cada cop més elevat de gent va generar malestar als veïns del barri, que van denunciar de manera reiterada incivisme a la zona: des de baralles a l’ocupació massiva dels carrers, impedint als residents poder-hi aparcar, amb danys en propietats privades i mobiliari públic i la utilització dels carrers com a urinaris. Fins a 12.000 persones arribaven a omplir els carrers cada nit, amb cues als principals accessos des de l’autopista C-58.

Fruit d’aquestes queixes, el ple va aprovar al 2016 posar punt i final a l’activitat de l’oci nocturn a la Zona Hermètica, i fins al 2018 van anar tancant els grans tòtems de la nit sabadellenca, des de Bora Bora a Park Paladium. El consistori, però, va acordar tirar endavant un nou pla d’usos que s’ha retardat en el temps fins la presentació d’aquest dimecres.

Límits als espais religiosos i als HUTs

En paral·lel, el nou Pla d’Usos també defineix les distàncies mínimes que han de garantir els nous equipaments religiosos respecte el seu entorn. Igual que a l’oci nocturn, es classifiquen els locals en funció del seu aforament, i la seva implantació haurà de tenir en compte aspectes com l’amplada del carrer i les qualificacions urbanístiques ja existents. Entre les novetats, queda explícitament prohibida l’obertura d’espais religiosos als eixos comercials.

Finalment, pel que fa als pisos turístics, el govern vol aprofitar la modificació urbanística per especificar el seu nou ús a la ciutat, obrint així la porta a crear una regulació específica més endavant. Mentre no hi hagi aquesta normativa concreta per als HUTs, l’Ajuntament proposa admetre només aquests pisos en parcel·les on hi hagi més de cinc habitatges o bé en edificis íntegrament destinats a aquesta activitat.

A debat al ple de març

Després de la presentació d’aquest dimecres, el govern preveu exposar la seva proposta a la resta de grups municipals, a les associacions de veïns i també als operadors directament afectats. En el cas dels locals d’oci nocturn, la tinent d’Alcaldia Montse González ha admès que el plantejament “és una mica restrictiu” i ha obert la porta a recollir al·legacions dels empresaris.

González ha insistit que la intenció de l’Ajuntament és “evitar un conflicte com el que hi havia a la Zona Hermètica”, i s’ha mostrat esperançada a arribar a una entesa amb els operadors. Sobre les converses amb el sector i els veïns, ha dit que s’ha descartat reunir-los durant la redacció de la proposta inicial perquè, ha assegurat, el procés hauria estat “més complicat” si s’haguessin intentat recollir tots els interessos.

La previsió del govern és dur la modificació urbanística al Ple del mes de març per aconseguir-ne l’aprovació inicial. Després s’obrirà un període d’un mes per presentar al·legacions abans de votar l’aprovació provisional i traslladar-ho a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat, qui haurà de validar-ho de cara a l’aprovació definitiva. Segons els càlculs de l’executiu local, tot aquest procés podria estar enllestit a la tardor.