Dimarts, 19 de març de 2024
És notícia

Marta Farrés: “L’habitatge és la gran política en contra de l’exclusió social”

Avatar photo

Marta Farrés es va convertir en la primera alcaldessa de Sabadell el 2019, retornant als socialistes una de les ciutats clau l’Arc Metropolità. Després d’un mandat marcat per la pandèmia i la crisi inflacionària, parlem amb la batllessa sabadellenca sobre el seu objectiu de “crear riquesa a la ciutat”, l’estat de les polítiques d’habitatge al municipi i els pròxims passos de la mobilitat al territori. Marta Farrés posa el focus en una futura Zona de Baixes Emissions que es treballi de forma coordinada i sense deixar ningú enrere, al mateix temps que demana no es dilati més en el temps una infraestructura important pel transport de mercaderies com la Ronda Nord.

 

Com valora les activitats nadalenques que acabem de tancar?
Fem una valoració molt positiva de les festes nadalenques. De fet, teníem unes pretensions molt menors de les que hem aconseguit. Volíem fer un Nadal maco a la ciutat, però no pensàvem que podrien assolir aquest èxit. Ha sortit molt millor que el Nadal de l’any passat. Sense comptar la cavalcada de reis, han vingut més de 150.000 persones a la ciutat. Això serveix perquè la gent gaudeixi, per dinamitzar el comerç i per situar-nos com a referents.

 

Una de les seves prioritats era crear riquesa a la ciutat. Quins altres projectes han impulsat per caminar en aquesta línia?
Una de les meves funcions com a alcaldessa és generar riquesa i hem de posar les condicions per facilitar que vinguin empreses. Hem pres diverses decisions. La primera és un tema d’actitud. Hem de fer que les coses passin i no hem d’encarar-ho tot des del ‘no’. Per exemple, l’anterior govern tenia l’actitud d’anar en contra de l’aeroport, mentre que nosaltres creiem que és una potencialitat de servei. Precisament, hem buscat quines són les nostres potencialitats. Som potents per l’aeroport, en l’àmbit sanitari i pel riu. Aleshores, el que hem de fer és que aquestes coses que funcionen ho facin inclús millor, en lloc d’inventar res.  Finalment, hem volgut fer-ho tot més fàcil. Amb el tema de les llicències, abans hi havia un temps d’espera de més de 9 mesos i ara en són només 3. A més, posarem una sèrie de sòl industrial perquè s’hi instal·lin les empreses. Hem de dinamitzar el que és propi.

 

En el cas del comerç, la proximitat amb Barcelona és una oportunitat o un impediment?
Per mi és una oportunitat claríssimament. No competim amb Barcelona, sinó que hem d’aprofitar les sinergies que genera. Barcelona no pot créixer més i cada dia ens venen a veure noves empreses. El que hem de fer és coordinar-nos. En tot cas, sempre hem criticat que s’ha dissenyat el país només pensant en Barcelona. Si el que fem és aprofitar-la i articular el territori entorn això, és una enorme oportunitat.

 

De qui és aquesta tasca de coordinació?
El principal responsable és la Generalitat de Catalunya, que té la competència de política territorial.

 

Quins canvis en l’oci nocturn ha patit la ciutat aquest mandat?
Quan vaig entrar com a alcaldessa, hi havia aquest debat sobre la taula. El punt de referència és l’antiga Zona Hermètica. Es va fer amb una bona intenció, però es va desenvolupar amb una quantitat de discoteques que no podíem assumir. Quan vaig entrar d’alcaldessa, vam decidir aturar les llicències de locals d’oci nocturn amb la idea de fer un plantejament de ciutat. La ciutat ha de tenir oci nocturn? Sí. Tot i això, l’hem de col·locar bé. L’hem d’allunyar d’allà on hi hagi veïns i veïnes i, amb el que ja està obert, no podem fer-hi res.

 

La mobilitat ha sigut un dels grans temes d’aquest mandat municipal arreu de Catalunya. Quin model defensa i quines actuacions tenen en marxa?
Hem de fer que la gent es mogui millor. Primer, hem de desenvolupar el transport públic ferroviari i viari perquè la gent l’utilitzi cada cop més. I, segon, hem de tenir en compte que les mercaderies també es desplacen i hi ha zones on el transport públic no pot arribar. Per tant, hem de fer possibles els dos models.

A part d’això, la Llei del canvi climàtic de 2021 estableix que els municipis de més de 50.000 habitants hem de crear una Zona de Baixes Emissions. El que diem des de Sabadell i els municipis de l’Arc Metropolità és que ens hem de coordinar bé. No té sentit que Terrassa faci la ZBE amb uns criteris, Sabadell amb uns altres i Martorell amb uns altres. Posem uns criteris mínims a tot arreu. A més, hem vist que la ZBE no han acabat de funcionar del tot en segons quins casos. Veiem que millora la qualitat de l’aire, però el que fa és desplaçar els vehicles als carrers del costat. Ho hem de fer coordinadament i sense deixar ningú enrere.

 

Hi ha consens amb la resta de municipis sobre com s’ha d’aplicar?
La ZBE és una de les primeres coses que vam abordar des dels municipis de l’àrea metropolitana i ja s’està treballant per marcar uns criteris conjunts. Volem fer-ho compatible amb el fet que la gent es continuï movent, no podem tancar-ho tot de sobte. S’ha de trobar un equilibri per aplicar-ho de forma racional i útil. Qualsevol política pública  ha de ser útil. Si no funciona, haurem de buscar una altra cosa. Òbviament, complirem la llei.

 

La Ronda Nord és un altre cavall de batalla de Sabadell. Com es troben les negociacions amb el conseller?
Soc molt clara. Hi ha un Pla de mobilitat aprovat per tots els partits polítics, hi ha acord al territori, al Parlament de Catalunya, als diferents ajuntaments i a l’Arc Metropolità. Ja hem passat la pantalla de la reflexió i el tenim dibuixat. Hem de crear riquesa i, perquè això sigui possible, les infraestructures són transcendentals. Això sí, l’hem de fer bé, només faltaria. No podem continuar-ho dilatant en el temps, ja teníem un acord amb l’anterior conseller. La Generalitat ha de moure fitxa.

 

A què es deu la dilatació?
Això li hauries de preguntar al conseller. Amb l’anterior conseller ens enteníem i teníem molt clar que aquesta havia de ser la línia a seguir. No hem canviat ni de posició, ni de plantejament ni de traçat. En tot cas, és un canvi de l’altre cantó, que haurien d’explicar els seus motius.

 

Els seus companys del PSC li han explicat si pot ser una palanca per desencallar els pressupostos?
Ha sortit públicament. El Salvador Illa ha dit molt clar que hi ha tres elements clau i un d’ells és la ronda nord. Hi ha hagut total transparència. També vull deixar clar que no parlo en nom del PSC, sinó com a alcaldessa. Tot i això, és importantíssim parlar d’infraestructures i no podem dir que no tan ràpidament a tot.

 

Sabadell comptarà amb inversions de Fons Next Generation?
De moment, hem aconseguit ja al voltant 10,5M d’euros. Més de 8 es destinaran a la Zona de Baixes Emissions, relacionat amb la transformació digital i del transport. És un element important que actua com a palanca per accelerar processos que teníem sobre la taula. Encara en tenim alguns pendents en temes com l’habitatge o la transició energètica.

 

No s’ha aconseguit anar al ritme que esperaven en la construcció d’habitatge. Què ha fallat?
Tampoc se’ns ha endarrerit tant. Entre sis i vuit mesos. Entenem que hi ha hagut una pandèmia pel mig i, com dèiem a casa meva, bastant hem fet amb tot el que ha passat. A finals de 2023 i principis de 2024 comptarem amb els 500 habitatges que ens vam comprometre.

El tema de l’habitatge és imprescindible perquè és la gran política en contra de l’exclusió social en aquest país. No hi ha una política pública d’habitatge, sinó que n’hi ha moltes. No tot passa per construir habitatge públic. També n’hi ha altres com el dret a tempteig i retracte, atorgar ajudes al lloguer o fer habitatges compartits. Han d’entrar moltes polítiques per tenir incidència.

 

La pandèmia ha alentit els projectes que havia de tirar endavant l’Ajuntament?
Evidentment. Però també hi ha un altre factor que hem de ficar sobre la taula: la tramitació administrativa. En aquests moments, és una tortura per a qualsevol ajuntament i crea desafecció, tant dels ciutadans cap a la política com dels polítics cap a l’administració. Tramites una cosa, tens els diners i saps on vols anar, però la llei és terrible. Això crea frustració.

 

A més, actualment s’afegeixen els problemes dels contractes deserts per culpa de la inflació.
És un drama. A més, hi ha una sobreprotecció de la lliure competència en detriment de les administracions públiques, que també s’haurien de protegir.

 

Quins altres projectes han quedat pendents?
N’hi havia dos de principals, però un l’hem aconseguit salvar. El Portal Sud, tot i que vam tenir problemes amb una empresa, es començarà abans d’acabar la legislatura. L’altre que ens ha quedat sobre la taula és el Jardí de Campoamor, que és un projecte per esponjar ambientalment una zona amb una alta concentració d’habitatges.

 

Què ens espera de cara al maig?
Continuarem veient obres que anem tenint adjudicades i que han de començar. La llosa de Can Llong, també hem començat una zona de jocs infantils a Pau Casals i diverses obres de millora de l’espai. D’altra banda, veurem gestions que hem fet postpandèmia en el sector econòmic i que ens portaran bones notícies.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

El Pont Tibetà de la Vall del Riu i el Mirador del Roc del Quer ingressen 1,4M €

Notícia següent

Es presenten les imatges de la Festa de La Llum, la Fira de l’Aixada i la Transéquia

Notícies relacionades