L’Audiència de Barcelona condemna a penes de fins a 31 anys de presó a tres dels quatre processats per agressió sexual múltiple a Sabadell

El tribunal absol a un dels processats al no trobar proves de la seva presència en el lloc i hora dels fets

Mascaretes i distància de seguretat al judici a l'acusat d'intentar matar una treballadora social de Salt. ACN

El tribunal de la secció 6a de l’Audiència de Barcelona condemna a tres dels quatre processats per les tres agressions sexuals a Sabadell el 3 de febrer de 2019 en una nau abandonada a una noia a la que un d’ells va conduir a la força, de matinada, quan ella tornava a casa seva després d’estar amb uns amics.

El tribunal imposa 31 anys de presó a un d’ells com autor material d’una agressió i cooperador necessari de les altres dues que va patir la víctima; 13 anys i sis mesos al altres dos processats per complicitat d’un delicte d’agressió sexual (estaven en el lloc i no van evitar el succeït, contribuint a una clima de terror); i absol al quart acusat, que va ser incorporat per ser jutjat per l’Audiència en la fase final de la tramitació del procediment de sumari, al no existir proves que acreditin la seva presència en el lloc i hora dels fets i no poder, per tant, trencar la presumpció d’innocència d’acord amb les exigències processals aplicables.

A més, estableix que els tres condemnats van abonar les costes del procediment, sent d’ofici la part proporcional que corresponen al processat absolt.

Aixímateix, estableix la pena de cinc anys de llibertat vigilada, que s’aplicarà un cop complerta la pena de presó, i el pagament d’una indemnització a la víctima de 60.000 euros.

Els dos magistrats i la magistrada que integren el tribunal que ha jutjat els quatre processats otorga absoluta credibilitat al testimoni íntegre de la víctima. La sentència recull “como fuente de información, nos ha resultado creíble”.

La resolució recull els elements provatoris, a més del fonamentals testimonis de la víctima, que han permès al tribunal trencar la pressumpció d’innocència dels tres processats condemnats: un autor material (acreditat per ADN) i dos còmplices, que estaven al lloc dels fets i hora dels fets, als que es considerava còmplices de les tres agressions sexuals per entendre que coneixien els fets que estaven succeïnt i que res van fer per evitar-los.

Així ho recull la resolució: “colaboraron de forma activa en crear el clima intimidatorio”; i que “permaneciendo estos procesados como espectadores de las agresiones sexuales sin hacer nada pese a que con su presencia crearon el clima intimidatorio inicial bajo el que se desarrollaron”.

El tribunal aprofundeix en l’estimació de la penalitat de la complicitat, com va fer el Tribunal Suprem en la sentència de la coneguda com a “Manada de Pamplona”, a l’entendre que els condemnats per aquesta tipicitat penal “participaron al levantarse y estar junto a la víctima cuando esta entró en el local junto al individuo no identificado en la creación de un clima intimidatorio, lo cual era perceptible fácilmente por la situación en la que se encontraba la denunciante y que se refleja en los hechos probados”. I afegeix: “si bien no participaron materialmente en las violaciones reiteradas cometidas contra la víctima, tampoco hicieron nada para impedir no sólo el inicio de esos ataques sino la continuación y finalización, quedándose indiferentes y como espectadores, lo que no es admisible pues venían obligados a intervenir justamente para neutralizar la intimidación que previamente habían creado, facilitando así las múltiples agresiones acaecidas en el lugar cerrado donde se encontraban”.